Cornus
Coordinadas: 40°05′36″N 8°30′29″E / 40.093333°N 8.508056°E
Artìculu in LSC
.JPG)
Cornus est una tzitade-istadu antiga de Sardigna, fundada a manu de sa fine de su 6 sèculos i.C.[1]. Sas rastas suas s'agatant a curtzu de Santa Cadalina de Pitinuri in su comunu de Cùllieri, territòriu de sa provìntzia de Aristanis.
Cornus fiat costituida de una acròpoli (s'iscerant galu sas ruinas de sos muros), in su montigru de Corchina, e de apendìtzios artesanos, is domos fiant posta acollocadas in is zonas pranas.
Fentomada cun nùmene de Kornos de su geògrafu Clàudiu Ptolomeu[2] (sèculu de 2) in s'internu de s'ìsula, est ammentuada in s'Itineràriu Antoninu (Cornos) a mesu caminu intre Bosa e Tharros. Titu Lìviu[3] nde faghet chistionu che sa capitale de sos nuraghesos in tempus de sa rebellia anti-romana de Ampsicora in su 215 i.C., cando fiat cunchistada de Titu Mànliu Torcuatu.
Fiat fata munitzìpiu in època flàvia o traianea e fiat colònia in su sèculu de 3[4].
Subra su montigru de sa bidda si depiat agatare un'àrea pùblica, fortzis su foru, de in ue benint iscriduras onoràrias[5]. Si podent fintzas biere is ruinas de unu cumplessu termale in opus vittatum, dabilmente restauradu suta Gratzianu, Valentinianu e Teodòsiu (379-383).
Bonifàtziu, piscamu de Sanaphar o Sanafer (identificada de unos cantos istudiosos che sa diòtzesi de Cornus[6]), cun àteros 466 piscamos, intre chi sos sardos Lutzifèrru de Kalaris, Martinianu de Forum Traiani, Vitale de Sulci e Felix de Turris, aiat partetzipadu is su 484 a su concìliu de Cartàgine chi fiat istadu fissadu de Unericu, Re de sos Vàndalos, cun intentu de cunvèrtere is catòlicos a s’arianèsimu.
In època tàrdiu-antiga, pagu a tesu de sa tzitade (a manu de S'Architu) fiat pesadu su cumplessu cristianu de Columbaris, cun campu santu mannu chi at torradu paritzos sarcòfagos e unu primu fàbricu cun pranta basilicale a caratere funeràriu, a palas de unu batistèriu (sèculos de III-IV). Àteras duas basìlicas fiant fraigadas ins sos de 5 e 6 sèculos, impare cun istruturas bàrias. Su primu nùcleu fiat abandonadu a pustis de su de 8 sèculos.
- ↑ Segundu su linguista Massimo Pittau (pagina de su giassu personale suo) Sa bidda diat àere tentu orìgine nuraghesa.
- ↑ Clàudiu Ptolomeu, Geografia, III, 3, 7.
- ↑ Titu Lìviu, Ab Urbe condita, XXIII, 41.
- ↑ S'iscridura CIL X 7915 inditat sa dèdica a su caballeri Cuintu Sèrgiu Cuadradu pro mèritos abbia de is bividores de sa colònia (in colonos).
- ↑ CIL X 7915-7918.
- ↑ Segundu su linguista Massimo Pittau (pagina de su giassu personalesuo) Sanaphar diat èssere su topònimu sardu-nuraghesu originale, prus a tàrdiu traduidu in latinu cornus (a plurale), cun signìficu de "tzumbos"
Bibliografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- S'Alvure, ISBN 88-7383-009-9.
- S'Alvure, ISBN 88-7383-024-2.
- S'Alvure, ISBN 88-7383-023-4.
- Vittore Vitense: Historia persecutionis provinciae Africae.
- Giovanni Domenico Mansi: Sacrorum conciliorum nova et amplissima collectio.
Collegamenti esterni
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Cornus Archiviadu su 19 santandria 2011 in s'Internet Archive. (testu de Raimondo Zucca) in su giassu de su comunu de Cùllieri
- Basìlicas de Cornus Archiviadu su 4 martzu 2016 in s'Internet Archive. in su giassu de sa regione Sardigna
- Imàgines de su cumplessu paleocristianu de Columbaris Archiviadu s'8 làmpadas 2015 in s'Internet Archive. in su giassu IlPortaleSardo.it
- Informatziones e itineràriu de bìsita
- Documentatzione cun insajos e su testu de Titu Lìviu traduidu
- Camminada virtuale in su situ archeològicu cun fotografias in sia
- Insaju subra s'acollocadura de su portu de Cornus Archiviadu su 22 làmpadas 2013 in s'Internet Archive.