Silanos

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°17′16″N 8°53′25″E / 40.287778°N 8.890278°E40.287778; 8.890278

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Silanos
Istemma de Silanos.png
Nùmene ufitziale: Silanus
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°17′0″N 8°53′0″E Nord
Longhiore: 8°53′0″E Est
Artiore: 432 m. subra su mare
Tirada: 48,04 km²
Populatzione: 2.210
46 biv./km²
Comunes lacanantes: Bolòtana, Bortigale, Duarche, Lei, Noragugume
Còdighe postale: 08017
Prefissu telefònicu: 0785
Còdighe istat: 091083
Còdighe catastale: I730
Bividores: Silanesos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Sant'Antoni Abate
17 bennarzu
Giassu web: [1]
Silanus - Panorama (02).JPG

Silanos (in italianu Silanus) est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoroin su màrghine Màrghine e giughet 2.046 abitantes.[1]

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su nùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In sos documentos medievales a sa bidda la mentovant Silanos. In sos

sèculos XII e XIII agatamus Silanos (Condaghe de Santu Nicola de Truddas) e Silano (Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu). In su 1341 cumparent sas formas Salanos e Silanus (Rationes Decimarum Sardinia) e in su 1388 sa forma Silano (Codex Diplomáticos Sardiniae).

A su chi narat Massimo Pittau, su nùmene benit dae su latinu “Silanus” chi cheret nàrrere tzurru, irrusciada de abba.

Àteros istudiosos pensant chi su nùmene de sa bidda bèngiat dae Silvanus, deus romanu de sos buscos, fortzis ca in àteros tempos su territòriu fiat totu ammuntadu dae buscos carcos.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Silanos, bidda de sa parte de mesu de su Màrghine, est a 432 metros subra de su mare. Su territòriu est mannu belle e 48 km cuadrados, bona parte ocupadu dae sa cadena de su Màrghine in ue agatamus su Monte Santu Padre (1026 m), su Monte Lameddari (1118 m) e Punta Palai (1200 m).

Sa bidda est a pees de Monte Arbu (696 m), intre su Riu Bidiene e su Riu Canales. Alindat cun Lei, Golothene, Bortigale, Duarche, Noragùgume.

In sa parte prus arta de su territòriu, chi una borta fiat prena prena de buscos, agatamus chercu e èlighe sende chi, prus in bassu, b’at suèrgiu, mudegru, chessa, ogiastru, pirastru, tùvara e lidone. B’at finas animales raros comente s’astore puddàrgiu, su puddaju, s’astoritu. Agatamus finas sirbones, lèperes, assiles e gatos agrestes e, in cussas partes de su monte prenas de roca, sa tziligherta niedda.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'òmine est arribadu in custu territòriu giai dae su tempus preistòricu, comente provadu dae sas 7 domos de janas, sos 25 nuraghes, sas 22 tumbas de gigantes (intre cussas sa de Pedra Pinta), sas 2 tumbas nuràgicas, su putzu sacru, sos 7 bidditzolos nuràgicos presentes. Totu a inghìriu de Silanos si podent galu bìdere sos nuraghes Orolio o Madrone, su nuraghe Santa Sarbana e Corbos.

A inoghe sunt arribados finas sos pùnicos: sa presèntzia issoro est provada dae unos cantos repertos agatados a canta de su nuraghe Orolio e in localidade Pola suta ‘e Roca. In tempus romanu, in ue oe b’est sa bidda, b’aiat fortzis unu bidditzolu; s’ischit difatis chi b’aiat unos cantos cristianos deportados a su tempus de Diocletzianu e custrintos a sos traballos fortzados in sas cavas de carchina de Monte Arbu. Finas Giovanni Spano faeddat de su chi est istadu agatadu de su tempus romanu.

In tempus bizantinu, fortzis, b’at àpidu comunidades de gregos; a ddu fàghere pensare sunt sas caraterìsticas de sa crèsia de Santa Sarbana. Deviant èssere gregas finas sas crèsias de Santu Zorzi e Sant’Antiogu, chi oe non s’agatant prus.

In s'edade mèdia b’aiat istadu fatos istòricos medas. Sa bidda, tzerriada Silano, fiat parte de sa curadoriade su Màrghine, in su Giuigadu de Torres o Logudoro. In custu tempus sunt arribbados sos tzistertzensos de Cabu Abbas (Sindia) chi ant fraigadu sa crèsia de Santu Laretu in su de XII sèculos. In su 1259, una borta rutu su Giuigadu (a pustis de sa morte de Adelàsia de Torres) e a pustis de sa dominatzione de sos Doria de Gènova, durada pagu meda, fiant arribados sos arborensos chi l'aiant tenta finas a su 1420, cun Gulliermu III chi fiat s'ùrtimu giùighe a nde pigare possessu in su 1410, e a pustis fiat colada a suta de sos aragonesos. Prus a tardu su territòriu fiat devènnidu fèudu e, in su 1420, sos aragonesos dd’aiant dadu a Bernardo Centelles.

In su 1439 Silanos fiat devènnida propiedade de su marchesadu de Aristanis e in su 1478 intradu a fàghere parte de sos benes de sa corona ispagnola. Dae cuss’annu e pro totu su tempus de sa dominatzione ispagnola sa bidda aiat fatu parte de sa contea de Oliva e, a pustis, passada dae una manu a s’àtera pro annos. Comente giai naradu, difatis, sos primos contes fiant istados sos Centelles, chi aiant pigadu cussu tìtulu in su 1449, e a pustis bi fiant istados sos Borgia e, una borta estinta sa famìlia issoro, sos Pimentel cun Maria Giusepa, erede de issos e mugere de Pietro Tellez Giron. In manu a custos at a abarrare finas a su 1843, cando su fèudu l'aiant riscatadu.

In su perìodu sabàudu, Silanos faghiat parte de sa provìntzia de Cùllieri, e in su 1848 fiat intrada in sa partzidura amministrativa de Nùgoro. In su 1859 fiat in sa provìntzia de Tàtari, tzircundàriu de Nùgoro e mandamentu de Golòthene, e a sa fine est intrada in sa provìntzia de Nùgoro in su 1927.

Sa cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa bidda de Silanos est nòdida in totue comente sa bidda de sa "vida longa". Difatis, faghet ispantu su nùmeru de persones chi nch'ant passadu sos chentu, siat òmines chi fèminas.

Nuraghe e crèsia de Santa Sarbana
Crèsia de Santu Laretu

Ma Silanos est finas una bidda prena de cosas de interessu e de bìdere. S'ammentant in antis de totu sas crèsias: sa Madalena, chi est sa crèsia manna, est in su tzentru de sa bidda e est istada fraigada in su 1400; sa crèsia de sa Ìtria, chi est de su 1600; sa crèsia de santa Sarbana chi est foras dae sa bidda, a casi duos chilòmetros, in s'istrada chi collegat Nùgoro a Macumere. Faghet parte de unu cumplessu in ue b'at finas unu nuraghe e unos cantos muristenes pro sos fideles. S'ammentant, in fines, sas crèsias de Santu Portolu, una cresiedda de sartu de su 1600, sa de Sant'Antoni, chi est sa crèsia prus manna de sa bidda, e sa crèsia de Santu Laretu, fraigada in su 1150, totu in pedra niedda.

In su 2020 su comunu de Silanos at inauguradu su Museu sa poesia a bolu, amministradu e creadu in collaboratzione cun sa domo editora Domus de Janas[2][3], chi in sas salas suas impreat meda de su materiale collidu dae sa domo editora in prus de 50 annos de traballu de Pàule Pillonca, de su fìgiu Fàbiu e de sos àteros chi ant sighidu cun s'òpera sua, chi si sunt ocupados de custa arte chi in Silanos at tentu medas rapresentantes de primore.[4][5][6][7][8]

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In Silanos s'economia in s'istòria est istada meda ligada a s'àmbitu agro-pastorale: si campat allevende su bestiàmene e cun s'artesania tìpica: faghende tapetes, durches e pane. Su terrinu, bonu meda, es prantadu a orzu, fae, olia, bide e àrbores de frùtora. Su campu est prenu de àrbores de pirastru, meda de custas las ant innestadas a calidades diferentes de pira.

Sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Comente in totus sas biddas de Sardigna, finas in Silanos sas traditziones e sas festas sunt sentidas moda dae sa gente. Su 16 c su 17 de ghennàrgiu sos silanesos festant Sant’Antoni de su fogu. Sa festa incumentzat su 16, a sero, cando s’allumat su fogu in sa pratza in dae in antis de sa crèsia. Su 17 si faghet sa protzessione e sa missa e totu finit cun unu cumbidu pro totus.

Santu Sidore est festadu sa segunda domìniga de maju. Su 22 de trìulas si festat Sa Madalena mentres in austu b’est Santu Laretu Màrtire chi est una festa nàschida in sos annos ‘50 pro sos emigrados chi torraiant a bidda; Santu Portolu, imbetzes, si festat in cabudanni.

Sunt de importu pro Silanos finas sa Sagra de su Ìschidu, su primu de maju; sa festa de Santa Sarbana, chi si festat in cabudanni; su prèmiu giornalìsticu “Funtana Elighe"; sa mustra de pane e durches de sa traditzione; sa rassigna de càntigos polifònicos e, un’annu emmo e s'àteru nono, finas s’addòbiu regionale de sos tenores.

Persones nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Intre sos silanesos famados s’ammentant Giusepe Fiori (1923-2003) (connotu comente Peppinu), iscritore, giornalista, senadore de sa Repùblica, at iscritu paritzas cosas; intre custas s’ammentant sas biografias de Antoni Gramsci, Emìliu Lussu, Erricu Berlinguer e àteros. Semper in s'àmbitu de sa polìtica est de mentovare Gesumino Mastino, giurista, deputadu de su parlamentu italianu e membru de s'assemblea costituente.

Est silanesu Giorgio Maria Delrio (1865-1938), Mussegnore in Aristanis dae su 1920 a su 1938. Est istadu unu de sos personàgios de importu chi ant leadu parte a su Cungressu Eucarìsticu Sardu in su 1924.

Cherent mentovados finas duos poetas connotos in totu sa Sardigna: Frantziscu Mura, nàschidu in su 1933 e mortu giòvanu e Màriu Masala, de su 1935, chi cantat galu a poesia.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Istatìsticas ISTAT de su 2021, in demo.istat.it. URL consultadu su 12 nadale 2021.
  2. (IT) Silanus, Sa Domo de sa Poesia Cantada, in sardegnacultura.it. URL consultadu su 14 cabudanni 2021.
  3. (IT) Francesca Mulas, Sa domo de sa poesia cantada, in Làcanas.it, 2020.
  4. Màuru Piredda, In Silanos sa Domo de sa poesia cantada, in Limba Sarda 2.0, 8 austu 2020. URL consultadu su 14 cabudanni 2021.
  5. (IT) Il museo, in Sa Poesia Cantada. URL consultadu su 14 cabudanni 2021.
  6. (IT) Francesco Oggianu, Silanus, fissata l'inaugurazione di Sa Domo de sa Poesia Cantada, in L'Unione Sarda, 28 trìulas 2020. URL consultadu su 14 cabudanni 2021.
  7. (IT) Sa Domo de Sa Poesia Cantada, in Comune di Silanus. URL consultadu su 14 cabudanni 2021.
  8. (IT) A Silanus lo scrigno multimediale "Sa Domo de sa Poesia Cantada": la poesia improvvisata nel ricordo di Paolo Pillonca, Mario Masala e Francesco Mura, in Tottus in pari. URL consultadu su 14 cabudanni 2021.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN238750334 · WorldCat Identities (EN238750334