Meana

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 39°56′46″N 9°04′25″E / 39.946111°N 9.073611°E39.946111; 9.073611

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Meana
Nuraghe Nolza 01.JPG
Nùmene ufitziale: Meana/Meana Sardo
Istadu: Itàlia
Regione: Sardigna
Provìntzia: Nùgoro (NU)
Ladiore: 40°16′15.65″ Nord
Longhiore: 9°24′09.91" Est
Artiore: 588 m. subra su mare
Tirada: 73,8 km²
Populatzione: 1.655 (28-02-2021)
23,16 biv./km²
Apendìtzios: Tiratzone
Comunes lacanantes: Aritzu, Atzara, Brevìe, Làcana (OR), Samugheo (OR)
Còdighe postale: 08030
Prefissu telefònicu: 0784
Còdighe istat: 091047
Còdighe catastale: F073
Bividores: meanesos
Patronu:
 - Santu
 - Die

Santu Altzolu
24 Austu
Giassu web: [1]


Meana (in italianu Meana Sardo) est una bidda de 1.655 persones[1] de sa provìntzia de Nùgoro in sa regione de sa Barbàgia de Brebì.

Su nùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nùmene de sa bidda benit dae su latinu MEDIANA “chi est in mesu” e dd’est istadu dadu ca s’agataiat a metade caminu intre Càralis e Terranoa. Custu nùmene si leghet pro sa prima borta in su Codex Diplomaticus Sardiniae (1182). Cun s'unidade de Itàlia su nùmene de Meana arriscat de nche essere bogadu dae sas cartas geogràficas, ca fiat pretzisu a su de una bidda de sa Badde de Susa e cajonaiat problemas amministrativos. Su 14 de cabudanni de su 1862, tando, su Re Vitòriu Emanuele II, a segus de sa proposta de sa comuna e cun s interessamentu de su Ministru de s'internu Rattazzi, decretaiat e autorizaiat sa comuna de Meana a si mutire Meana Sardu.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Meana est in sa regione istòrica de sa Barbàgia de Brebì. S’agatat in pees de su Monte Sant’Elia, a 600 metros de artària in su livellu de su mare. Dae sa bidda si nche bidet totu su su sartu lacanàrgiu e est inghiriada dae sas iscras de su rio Araxisi, chi formant cogiones ammajadores intre còdulas e ghetadas de granitu, e chi arribat a su Tirsu.

Manna est sa sienda naturale de su territòriu, ricu de suèrgios, èlighes, lidones e ghinìperos, chi si podent ammirare in su padente de Ortuabis, paris a cada genia de animales. “Su cumonali”, comente lu mutint is meanesos, s'isterret pro 355 ètaros, e est de propiedade de sa Comuna; in mesu si podent galu bìdere finas is forros pro sa carchina. Isparghinados in su sartu s'agatant is pinnatzus, is cuiles in pedra de is pastores.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa bidda de Meana s’agatat suta su Monte Sant’Elia, inghiriada de bìngias. Sa presèntzia de s’òmine est testimoniada dae su de IV sèculos in antis de Cristos, comente si podet bìdere dae is istigas archeològicas chi andant dae su tempus nuràgicu a cussu romanu e bizantinu.

Intre is nuraghes tocat de mentovare Nolza, istudiadu dae s'archeòlogu Giuanni Lilliu, e Maria Incantada; de su tempus romanu sunt de importu sa funtana romana in localidade Polcilis e sas tumbas de Senna sa pira e Laldà.

In su Medioevu faghiat parte de su Giuigadu de Arborea, a pustis fiat intrada in sa segnoria de sa Barbagia de Brebì. Meana est mentovada in su Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu, in su de XII sèculos, e in su libru Rationes Decimarum Italiae de su 1342.

A pustis fiat parte de sa contea de Santa Sofia. A pustis de èssere colada de manu a medas feudatàrios, fiat guvernada de Raffaele Lostia, finas a cando non fiat riscatada in su 1839 cun sa fine de su sistema feudale.

Monumentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S’istòria de sa bidda si podet galu bìdere in s’architetura sua, fata de decoros in istile gòticu-aragonesu in sas bentanas e in sas ghennas, istemmas aràldicos, pinnatzolos in pedra de mola, figuras feminiles, portales cun su frontale, crèsias antigas.

  • Cresiedda de Santu Bàrtulu: crèsia de prètziu, fraigada in su de XVI sèculos, a tres navadas, afiancadas dae sete capellas, cun su presbitèriu cuadradu. A destra de fatzada si pesat su campanile a base cuadrada, is traballos de fràigu sunt incumentzados in su 1653. Est numenada pro sa prima borta in unu documentu datadu 17 ghennàrgiu 1341, però non si notant elementos architetònicos de su de XIV sèculos, e tando si podet pensare chi sa costrutzione chi bidimus como l'apant fraigada a pitzu de una chi esistiat giai e chi de custa non si cunservet memòria. Un'iscrita in su tìmpanu triangulare de su portale permitit de datare su fràigu a su 1589.
  • Crèsia di Santu Antoni: est una cresiedda minore, posta in su rione chi tenet su matessi nùmene, e restaurada in su 1962. Presentat unu ambiente ùnicu de forma retangulare e est impreada pagu, giai giai petzi pro sa festa de Santu Antoni Abate.
  • Crèsia de Santu Trabbadore: modificada prus bortas in su tempus, tantu de non bi podere bìdere s'istrutura originale, ca fiat se su XV seculu.
  • Crèsia de Santu Franciscu: est sa prus noa: su fràigu est de s'incumintzu de su de XX sèculos. Pro la fraigare ant impreadu fintzas elementos de sa crèsia antiga dedicada a Santu Frantziscu, iscunsacrada in su 1851.
  • Crèsia de Santu Lussùrgiu: crèsia foraidda de monte profanada in su 1673 e abbandonada, torrada a fraigare in su 1858. Dedicada a Santu Lussùrgiu, posta in unu montigru a nord-est de sa bidda; presentat unu ambiente ùnicu a pranta retangulare, cun sa cobertura "a cabanna". In s'altare de perda est postu su frègiu tzirculare postu in orìgine a pitzu de su portale de sa crèsia antiga de Santu Frantziscu.

Sa cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su 24 de austu si festat a Santu Bàrtulu, su santu amparadore de sa bidda, chi durat 3 dies. Santu Giuanne imbetzes est su 24 de làmpadas e in cussa ocasione si faghet finas sa Mustra regionale de su casu de berbeghe e de cabra de sa Sardigna.

Su 19 de ghennàrgiu est Santu Sebastianu; is festegiamentos cumentzant alluende su Fogadone in is duos bighinados de sa bidda; pro s'ocasione si cumbidant is durches tìpicos e si tocat su primu binu.

Sa limba[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su sardu de Ortueri faghet parte de su grupu de is variantes de mesania, est a nàrrere cussos limbàgios chi sunt a mesania intre is chi benint iscritos impreende sa grafia logudoresa e is chi impreant sa grafia campidanesa.

Inoghe si podet bìdere unu testu iscritu in meanesu. Un'àteru esèmpiu sunt is testos de su grupu Bumbe Orchestra, fundadu in Meana, dae chi su cantante Emanuele Pintus cantat in meanesu.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Meana est una bidda chi si campat dae s'allevamentu e dae massaria.

In is ùrtimos annos sa bidda at postu a frutu sa bellesa de su sartu e sa sienda archeològica sua. Chie arribat a Meana podet fàghere bellas passigiadas in mesu a sa natura e bisitare su nuraghe Nolza, in su Cùcuru Nolza, su logu prus artu de sa serra in pedra bàina de Su Pranu.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Datos istat pro su 2021, in demo.istat.it. URL consultadu su 13 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 23 austu 2022).

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN144446312 · MusicBrainz 05784189-3e60-412f-85c5-71d9e01fae9d · WorldCat Identities (EN144446312