Gadoni

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 39°54′46.94″N 9°11′02.29″E / 39.91304°N 9.18397°E39.91304; 9.18397

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Gadoni est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro e tenet 723 abitantes.

Su nùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa traditzione populare narat chi su nùmene de sa bidda benit dae unu pastore de Àrthana chi faghiat Cadoni de sambenadu chi si nd’est bènnidu a inoghe cun su bestiàmene.

Un'àtera versione narat chi su nùmene benit dae “Gaudiu onu” est a nàrrere “godo de bona sorte” su chi rispondiat, semper custu Cadoni, cando ddi preguntaiant comente istaiat. Custu modu de nàrrere in Gadoni est galu impreadu.

Pro Pittau[1] pigat su nùmene dae una casta de erba chi si mutit càdoni-e.

Pro Dedola[2] imbetzes su nùmene benit a manera dereta dae Adone.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Gadoni est postu a un’artària de 696 metros subra de su livellu de su mare in sa costa de unu monte dae ue dòminat sa badde, in fundu bi curret unu riu afluente de su Flumendosa. Est sa prus meridionale de is biddas de sa Comunidade Montana de su Gennargentu- Mandrolisai. Nch’est a 80 km dae Nùgoro e 120 dae Casteddu.

Sa bidda est intundada dae duos montes, su de Arzanadolu a nord-ovest, artu 1112 metros, e cussu de sa Scova a nord-est, cun sa punta prus arta de totu su sartu chi tocat sos 1187 metros, custu nche falat finas a su riu Flumendosa, inoghe bi sunt sas minas de Funtana Raminosa. Su sartu de Gadoni s’isterret pro 4350 ètaros, in su tretu prus meridionale de sa Barbàgia de Brebì, finas a sa làcana cun sa Barbàgia de Seulu e de su Sarcidanu. Su territòriu est ocupadu mesches dae unu tauladu de granitos e montes antigos chi rendent s’aspetu geogràficu aspru meda pro sa presèntzia de calancas profundas, Totu su territòriu est caraterizadu dae dislivellos mannos a beru cun trèmenes chi si nche ghetant in sa badde de Tistilios chi s’agatat in mesu de is duos montes.

Su territòriu est duncas interessante meda siat dae unu puntu de vista paesagìsticu chi ambientale. Bastet de pensare a sas siendas naturalìsticas chi nde benint dae is buscos seculares de Crontas o dae is calancas iscavadas dae su tempos dae su riu de su Flumendosa, o dae is garigas de sa punta de Sa Scova.

Su sartu est peri ricu de abba, medas sunt difatis is benas e is rios, su prus mannu est su de su Flumendosa chi curret in sa badde pro 20 km. De interessu mannu sunt peri is grutas càrsicas, che a sas Grutas Albas e sas de Perdu.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa caraterìstica chi distinghet e rendet sa bidda de Gadoni ùnica dae unu puntu de vista istòricu e econòmicu est s’istèrrida de ràmene, sa prus importante de sa regione; si pensat chi l’apant isfrutada sos tempos de is nuràgicos, e a pustis dae is cartaginesos, dae is romanos e peri dae is àrabos, finas in su tempus su domìniu de s'Ispagna b’at un'interessamentu a sa mina, e difatis ant emìtidu unu permissu de isfrutamentu a tale Pietro Xinto; petzi in su 1909 unu ingenieri belga at fatu unos cantos traballos pro bèndere is permissos de chirca a un'avocadu frantzesu, Paolo Guimbertière. Est in custos primos annos de su Noighentos chi naschet su bidditzolu mineràriu de Funtana Raminosa. Semper in cussu tempus ant fatu is caminos pro nche lòmpere a sa mina. S’atividade de estratzione sighit finas a su 1946 cando sa sotziedade frantzesa lassat sa mina a sa sotziedade Minerària de Gadoni. Dae como in susu sa mina colat dae manu in manu finas a arribare a su 1987, cando sa crisi de custu setore nche faghet acabbare s’atividade de estratzione e a is 112 minadores nche los tramudant a sas minas de s'Igresiente. Sa mina de Funtana Raminosa oe faghet parte de su parcu geomineràriu e est isetende de essere mudada in una localidade turìstica.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa bidda in passadu at patidu meda pro s'isulamentu ca si b'arribaiat petzi cun unu caminu cun bortas meda chi est istadu asfaltadu in su 1966. De importu mannu est istada sa fraigada de su totavia in su Flumendosa, longu 500 metros e artu 106, unu de is prus mannos de Itàlia.

Sa populatzione in su '900 campaiat prus che àteru cun s'agricultura e sa pastorìtzia. Medas fiant però is maistros de linna e ferreris. In cada domo si tessiant is burras, unu tapete tìpicu de custa bidda.

Cun s'abertura de sa mina, s'economia de sa bidda est mudada in mègius; in sos annos 70, fiant 300 is minadores chi traballaiant in ie. In custos annos podimus peri nàrrere chi Gadoni fiat una de sas biddas prus benestantes de su territòriu.

Oe s'economia est prus chi no àteru agropastorale.

Monumentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su coro de sa bidda fiat formadu dae domos fraigadas cun pedras e ludu e postas a mesuchircu cunforma a su logu. A custas a pustis b'ant annantu s'ala de susu e s'ala de mesu .

Sa crèsia de Santa Marta est forsis s'ùnicu monumentu de importu istòricu. Fraigada in sa punta de su monte in su 1512, l'acontzant in su 1823, in su 1900 l'ismànniant e 42 annos a pustis nche derruet. In is annos imbenientes sa populatzione organizat "Progetu pro pedire dinare pro torrare a nou sa crèsia". Is traballos incumentzant su 30 de abrile de su 1950, cando però in una istremenadura bi morit un'òmine is traballos si firmant, ant a torrare a comintzare in su 1980 cando si torrat a formare su comitadu de su "Progetu". S'òpera nche nche l'ant cumprida in su 1994.

Un'àtera crèsia, sagrada a s'Assunta, la fràigant in su 1560, cun una navada sola, retangulare, dd'ismànniant in su 1808 cun àteras duas navadas. In su 1952 nche la ghetant, la torrant a fraigare a nou, ma in su 1984 su gèniu tzivile decrarat chi sa Crèsia no est prus agìbile.

Sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas de importu sunt sa de Santa Marta, su 29 de trìulas, cun sos gadonesos in costùmene e a caddu chi acumpàngiant sa Santa in professone, sa de s’Assunta, su 15 de austu, e sa de Santa Bàrbara, amparadora de is minadores chi si festat su 4 de nadale, in sa mina de Funtana Raminosa.

Su primu fine de chida de su mese de nadale cun Prendas de lerru sa bidda leat parte a sa manifestatzione Autunno in Barbagia. In custas dies s’aberint is demos antigas e si mustrant is produtos de s’artesania e de sa traditzione.

Persones nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Antiogu Polla, filòsofu
  • Marcu Antoni Ghiani, mortore de su vitze-re Manuel de los Cobos, marchesu de Camarassa

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Massimo Pittau, I nomi di paesi, città, regioni, monti, fiumi della Sardegna: significato e origine, Casteddu, Gasperini, 1997, OCLC 231730413.
  2. (IT) Salvatore Dedola, Toponomastica sarda: i nomi di luogo prelatini, i toponimi di età nuragica di tutti i comuni della Sardegna, traduzione della Stele di Nora, Patiolla, Grafica del Porteolla, 2004, ISBN 978-88-88246-53-6, OCLC 492784667.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]