Sarule

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Sarule est una bidda de 1624 bividores de sa provìntzia de Nùgoro, in sa Barbàgia de Ollollai a 600 m.s.l.m.

Su nùmene

Est de orìgine preromana. Segundu una paristòria Sanile at un'orìgine medievale. Si narat chi in s’annu 1000 unu ricu “ Donno Sarule”, agatende su logu bellu e sanu, apat fraigadu a una bidda chiat pigadu su nùmene suo.

In su Codex Diplomaticus Sardiniae de su 1388 s’agatat su nùmene de Sarule.

Pro Massimo Pittau sa madrighe de Sarule est sardiana o nuràgica pro su sufissu -ùle.

Su sartu

Sarule est una bidda de sa provìntzia de Nùgoro, in pees de su monte Gonare, in mesu de sa Barbàgia de Ollollai, a 6 km dae sa bidda de Orane. Su territòriu est a monteras, prenu de abba, sas terras sunt sas prus antigas de sa Sardigna, a lu nàrrere a craru sunt sos minerales presentes in sa zona.

De importu mannu est sa cava chi b’est in sa de duas bicas de su monte Gonare, e li narant Gonareddu. Un'àtera cosa de ammentare de sa bidda est sa Funtana de Gaghisi.

S'istòria

Vittorio Angius narat chi sos insediamentos bi sunt dae sos tempos preistòricos, medas difatis sunt sas domus de janas e sos bidditzolos in su territòriu.

Sarule in su medioevo fiat parte de sa Curadoria de Dore, e nde fiat su cabu-de-logu. Sa bidda est numenada in su Condaghe de Santu Pedru de Silki, in sa lista de sas dètzimas pagadas a sa Cùria Romana in su 1346-1350.

S'economia

Est unu tzentru agro-pastorale, cun àteras atividades de màrmaru, granitu, linna, ferru, durches e pane carasadu.

In totu sa Sardigna sa bidda est numenada pro sos tapetes sardos, chi sa gente podet bìdere in su Museu Eugenio Tavolara. Galu oe sunt medas sas famìlias chi tessent sa burra sarulesa, impreende su telàrgiu deretu.

Sarule est fintzas connota meda pro sa "s'aranzada" sua.

Sas festas

Sas festas prus importantes sunt sas de Santa Lughia, Santu Bernardinu, Nostra Sennora de Gonare. Un'àtera festa de importu est su Carrasegare: sa caratza de Sarule est “su gatu” o "màschera a gatu", numenada finas dae Gràssia Deledda in Elias Portolu. Sa màscara at duas gunneddas a su revessu, una manta bianca, (sìmbulu de sa nàschida), unu belu nieddu in cara ( sìmbulu de sa morte), e una fasca ruja a inghìriu de su tzugru (sìmbulu de su coju).

De importu sas crèsias de sa bidda: cussa de Santu Micheli de su 1764, Santa Rughe, su Rosàriu, Sant’Antoni.

Persones nòdidas

De ammentare in Sarule b'est Sarbadore Sini, chi at iscritu “A diosa”, est a nàrrere sa cantzone chi sa gente connoschet comente “Non potho reposare”.

Bibliografia

• Sara Nieddu, Sarule, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, p. 92.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola (a incuru de), Sarule, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 4, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comunesarule.nu.it.