Duarche

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°13′48.13″N 8°53′54.28″E / 40.230037°N 8.898411°E40.230037; 8.898411

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Dualchi - Spianatine.jpg

Duarche est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro e tenet 586 abitantes[1].

Su nùmene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nùmene de sa bidda no assimìgiat a perunu àteru nùmene. A nàrrere de su linguista Massimo Pittau su topònimu tenet un’orìgine reghente e est ligadu a “gualchiera”, bidu chi li in àteros tempos si pensat chi bi nd’aiat una, pro sa catzigadura de sos tessìngios, in s’oru de sos rios Piritzolu e Murtatzolu.

Segundu sa traditzione locale, a primu su nùmene de sa bidda fiat Doralchi ma sos paperis proant formas chi assimìgiant de prus a Dualche e Dualque.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su territòriu de Duarche est pedrosu ma bellu pro pàschere. Est a 321 metros subra de su mare e est mannu 23,44 chilòmetros cuadrados. Alindat a nord cun Bortigale e Silanos, a est semper cun Silanos e cun Noragùgume, a sud cun Sèdilo e Aidumajore, a ovest cun Bòrore e Bìroro.

Est in su Màrghine, in unu territòriu sicu. Sos montes non sunt artos e sos rios, chi faghent parte de su batzinu de su Tirsu, sunt curtzos. Sos prus importantes sunt Murtatzolu e Piritzolu.

In sos sartos agatamus pro su prus iscrareu, chercu, mudegru, cardu, fèrula. B’at finas buscos de chessa e suèrgiu.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su territòriu de Duarche est prenu de testimonias archeològicas, che a sas predas fitas, chi proant sa presèntzia de s’òmine giai dae su tempus prenuràgicu. De su tempus nuràgicu, in particulare, sunt abarradas testimonias meda (nuraghes e tumbas de gigantes).

Sa presèntzia de sos romanos est, imbetzes, provada dae sos soddos e dae sos cantigheddos de tzeràmica chi ant agatadu e dae unas cantas tumbas de sos primos sèculos (III e IV) a pustis de Gesùs Cristu.

In su tempus de mesu Duarche fiat parte de su Giuigadu de Torres e de sa Curadoria de su Màrghine. A pustis de sa fine de su Giuigadu sa bidda si l’aiant cuntèndida sos Dorias e sos Arboreas e, a coa a s’ùrtimu, nche fiat ruta in manos de custos e fiat intrada in su Giuigadu issoro.

Cando fiant arribados a Sardigna sos Aragonesos, a Duarche l'ant dada in fèudu a sa famìllia Aragall e, in sos sèculos a pustis, nche rugheit in manos de unas cantas famìllias de feudatàrios.

Nde l’aiant riscatada in su 1839 cando fiat de propiedade de sos Tellez Giron d’Alcantara.

Vitòriu Angius, in s'Otighentos, nde faeddaiat comente de una bidda de 180 famìllias e 700 ànimas, pòbera moda.

Duarche est parte de sa provìntzia de Nùgoro dae su 1927. In cussu annu etotu fiat devènnida fratzione de Bòrore e est abarrada gasi finas a su 1939. Dae s’annu est comunu autònomu.

Monumentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Crèsia de Santu Lenardu, fraigada a istile gòticu-ispagnolu in su 1500; l'ant torrada a nou paritzas bortas ma at costoidu sa semplitzidade de sas cresieddas de sartu.
  • Crèsia de Santu Pedru, fraigada in su 1400, est a istile gòticu-aragonesu, est in sa badde de Murtatzolu, in su caminu de Silanos. B'at una navada ebbia e sa cobertura est de linna. Intro est galu costoida un'istàtua de su Santu, de su 1100. Totu a in tundu bi sunt sos muristenes, sas domigheddas pro sos fideles.

Tocat a ammentare finas àteras crèsias, che a sa de Nostra Sennora de sa Ìtiri (fraigada pagu prus o mancu in sa prima metade de su 600), sa de Santa Rughe, de su 1596, torrada a nou in su 1862, sa de Santu Sabustianu, fata in sos annos '50 subra de su chi abarraiat de una crèsia antiga chi non fiat impreada prus e sa de Sant'Antoni, de su 1500.

Intre sos àteros monumentos de importu s'ammentant:

  • Su cumplessu archeològicu de Nuraghe Arile, in Pranu Ozastru, in ue b'at unu nuraghe belle e che rutu e totu a in tundu si podet galu bìdere su chi abarrat de bidditzolu antigu;
  • Sos nuraghes s’Ulivera e Ono, chi sunt a belle e 300 metros s'unu dae s'àteru;
  • Su nuraghe Crabas, chi est un'esèmpiu de nuraghe a passadissu;
  • Su cumplessu archeològicu de Cubas: in su nuraghe b'at duas intradas, una est posta a ovest e una a est. Totu a fùrriu una borta b'aiat una biddighedda e oe si nde podent galu bìdere sos muros;
  • Sos nuraghes Ponte e Frenugarzu, chi sunt intre sa bidda e sa badde de su Murtatzolu ma est de importu finas su nuraghe Biriola; a fùrriu de custu si podet bìdere su chi abarrat de su bidditzolu chi s'est costoidu finas a su tempus romanu e medievale;
  • Su cumplessu archeològicu de Badde Ide, ma oe bi nd'abarrat pagu e nudda;
  • Su Nuraghe Billippone, belle e totu suta de terra e pagu a tesu dae custu b'at finas unu dolmen;
  • Su Nuraghe Uana, de su de III millènnios in antis de Gesùs Cristu;
  • Sos nuraghes Fogheddu e sos nuraghes Piddio, Aspru e Caddaris;

Sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Santu Pedru e Pàulu: dae su 29 a su 30 de làmpadas, si festat in sa cresiedda chi tenet su matessi nùmene: si faghet sa protzessione, s’Àrdia, càntigos e ballos de sa traditzione.
  • Santu Lenardu, su 6 de santandria, chi oe est festa religiosa ebbia;
  • Sa sagra de sa figu morisca, su segundu sàbadu de cabudanni: si faghet sa mustia de sos produtos fatos cun custa frùtora e si dant a sa gente pro los assagiare;
  • Dualchi produce, (sa data est semper diferente e la sèberat onni annu dae s’Amministratzione).

Persones nòdidas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nùmene de Duarche est ligadu a unu nùmeru mannu de poetas in limba sarda. Ammentamus: Tzeleste Caddeo, Peppeddu Cau, Antoni Scanu, Lenardu Masala, Sarbadore Caddeo e Giuanne Spada, chi faghiant garas de poesia improvisada in palcu. Sunt connotos finas Domìnigu Pinna, Ciscu Pinna e Zusepe Zoncheddu.

Sunt prus giòvanos sos poetas Giuanne Maria Scanu, Liberadu Poddighe, Màriu Schintu, Totore Caddeo, Titinu Caddeo.

Su prus famadu est sena duda Bore Poddighe (1871-1938) chi a pitzocu at bìvidu in Duarche e, a pustis, est mòvidu pro andare a traballare in sas minas. Fiat unu sotzialista chi cumbataiat contra de sas ingiustìtzias sotziales: su pensamentu suo l’agatamus in un'òpera de importu mannu, cumposta de versos in otadas e partzida in tres partes: Sa Mundana Commèdia.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (IT) Statistiche demografiche ISTAT, in demo.istat.it. URL consultadu su 24 santandria 2021.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN240135382 · WorldCat Identities (EN240135382