Tumba de sos zigantes

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.

Nùgoro-Istemma.png
Articulu in nugoresu
Nùgoro-Istemma.png

Tumba de su zigante de sa Ena 'e Thomes, in Durgali.

Sas tùmbas o lòsas de sos zigàntes sun monumentos vulneràrios de intèrru collettivu fravicàos in epoca nuraghèsa e presentes pèri tottu s'isula de Sardigna.

Comènte sos nuràches, custas costrussiònes megaliticas non tènen ecuivalènte in su continente europeu intrègu e sun fattos a pranta rettangulare chin lòsas de preda mannas pòstas a terra.

Istruttùra[modìfica | edit source]

Tumba de su zigante de Is Concias, in Cuartucciu.

Sas tumbas sun una càmara mortuàrja chi est tra unos 5 e 15 metros de larghèsa e unu o duos metros de artèsa. Sa parte in cara de s'istruttura la insèrran un'ispètzia de semitzìrculu, chi fìnghet sos còrros de unu tràu, e una tumba prus antica in su tzentru de custu semitzìrculu chind una apertura minore minore, pro mèdiu de su cale si intràbat.

Impàre a s'apertura bi aìat unu betile chi, fòrtzis, simbulizàbat a dèos o a sos mannos anticos chi fin a bàrdia de sos mortos.

Funtzione[modìfica | edit source]

Sas tumbas de sos zigantes fin locos in ube, in epoca nuraghesa, sos sardos interràban a sos mortos issòro. Fin a làrgu dae su tzentru populàu e podìan mantènner tra sos chèntu e treschèntos mortos.

Sos chi fachìan parte de sa tribù, clan o bidda, andàban in cùghe a aporríre omàju a sos mortos de sa comunidade, chène distintziòne de classe o privillézios de sorta. Chin tottu probabilidàde, sos mortos fin iscarràos, est a nàrrer chi lis bocàban sa carre innàntis de s'interru (b'at evidèntzia in sos ossos chi apòzan custa teoria), e fin interràos cando su numeru cumintzàbat a èsser troppu mannu.