Onanie

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Onanie est una bidda de sa Meria o Provìntzia de Nùgoro in sa Barbàgia de Ollolai, s'agatat a 482 metros supra de su mare e giughet 473 bividores.

Su nùmene

Su topònimu Onanie diat dèvere èssere preromanu, e fàtzile chi siat de s’istratu linguìsticu protosardu. A seguru imbetzes su nùmene italianu de como, ossìtonu, est postu dae sos cartògrafos piemontesos in su mesu de su sèculu XIX.

S'istòria

Sas ormas de s'òmine in su sartu de Onanie bi sunt dae tempus antigu: tumbas de gigantes, nuraghes e domos de gianas lu mustrant.

Sa lista de sos nuraghes est longa, ma pagos sunt mantesos comente si tocat: in custos bi sunt sos nuraghes: Santu Pretu, Salamizzi, Crasta de Jacone, Maindreu, Liugheri, Giacuenu, Sa de Brunnu, Lierì, Pruna, Lapasio, Sa de Rosellu, Monte Succhiatu.

B’at petzi una testimonia de putzu sacru: in Muros d’Àvria, e istùdios fatos pagu tempus a como bi creent unu situ nuràgicu de importu mannu.

Sunt pagas, imbetzes, sas testimonias de su tempus de sos romanos, carchi soddu e pagos trastes.

In su tempus bizantinu bi fiat imbetze su cultu de Sant’Elene e de Santu Gòsomo e Domeanu, e lu mustrant sas cresieddas chi lis ant fraigadu.

In s'edade mèdia, Onanie fiat parte de su Giuigadu de Gaddura, e incruidu in sa Curadoria de Bitzi. Sa cresiedda de Santu Pretu est un'ammentu de su tempus pisanu, e est fraigada in su de XII sèculu, e cunsacrada Parròchia, sa prima de sa bidda. In su 1335, a pustis de sa conchista aragonesa, su sartu est parte de su chi fiat cuntzèdidu a Giuanne de Arborea. In sos annos imbenientes sos sordados de su giùighe lompent a sa bidda, ma chene profetu perunu pro Onanie.

In su 1388 cumintzat a mudare bentu:, sa Villa Donani est mentovada in un’atu de paghe intre Lionora de Arborea e Giuanne de Aragona. In su 1410 su giuigadu nche ruet e Nicolò Turigni, chi reghiat sa castellania de Pasada, otenet pro fèudu sas villas de Onanie e de Bitzi. A bia de su mesu de su 1500 nche tramudant sa Parròchia a sa crèsia de Santa Maria; oe bi nd’abarrat petzi carchi muragadda.

In su 1617 sa bidda est parte de su Marchesadu de Orane, parte de su mandamentu de Bitzi.

Cando in su 1720 sa Sardigna colat dae sos ispagnolos a sos Savoja, si faghent sas Provìntzias de Tàtari e de Casteddu, Onanie nch’est in sa provìntzia de Tàtari, in su mandamentu de Bitzi cun Goreai, Lùvula, Orane e Osidda.

In su 1866 fràigant sa crèsia de su Coro de Gesùs, chi a pustis at a èssere Parròchia.

A bia de su 1880 su Comunu tzedet a su Ministèriu de sa Finàntzia 2400 ètaros de terrinu comunale, custu terrinu su Ministèriu de sas Finàntzias, lu tzedet a su Ministèriu de Gràtzia e Giustìtzia, chi dae tando l’impreat pro bi pònnere sa colònia de Mamone, fratzione de Onanie.

Prima die de Ghennàrgiu de su 1891 su Comunu de Lùvula serrat e l’aunint a su Comunu de Onanie, ma a pustis de avolotu intre sa gente de sas duas biddas, sos Comunes sunt torra partzidos.

Petzi a pustis de sa sigunda gherra b’at una prosperidade noa, dae sos datos de su tempus ischimus chi in Onanie in su 1961 b’at 1.459 residentes.

Sa cultura

In sos ùrtimos annos sas pratzadas de meda dominàrios las ant imbellidas cun sos murales.Custas òperas, cumandadas dae s'Amministratzione Comunale las at pintadas in sos annos dae su 1994 a su 1990 su pintore bitzichesu Diegu Asprone: sunt òperas de arte a beru, in ue s'artista contat momentos de sa bida colada, e avenimentos de importu mannu pro s'istòria de sa bidda. In prus b'at finas pinturas ue b'at figuras religiosas, mescamente de sa passione de Gesùs, chi si podent mirare in sos muros de sos gùturos chi nche leant a sa crèsia printzipale, e chi acumprint in sas formeddas de brunzu de s'iscultore sardu Pinuccio Sciola chi frunint su portale de sa crèsia.

Printzipiende in su 1992 Asprone comintzat sos afriscos chi contant sa bida de sos santos in antis in sa crèsia de Santu Frantziscu, e a pustis in sa crèsia de Santu Gòsomo e Domeanu. Bellos sunt finas sos murales fatos in su 1993 dae sos istudiantes de s'Acadèmia de Brera, Facultade de Architetura de su politècnicu de Milanu, diferentes siat pro sos temas, siat pro sa tècnica de pintura chi ant impitadu.

S'economia

S'economia de sa bidda su bonu est fundada subra de su pastoriu e de su massariu. In s'ùrtimu tzensimentu de s'Istat in Onanie b'aiat assentadas 31 aziendas pro unu tantu de bestiàmene berbeghinu de 10.491. B'at assentadu finas porcos e vulos. B'at finas unas cantas atividades chi produint pane e durches.

Sas festas

Sas festas printzipales de Onanie sunt tres: Sant’Antoni, Santu Bachis, e santu Frantziscu.

Sant’Antoni de su fogu si festat sa segunda domìniga de ghennàrgiu, cando si faghet sa “ochina”. A pustis totu sa gente si riunit a in tundu a su fogu, ballende a ballu sardu. Totu sa gente est cramada a leare parte a sa chena ue a su sòlitu si coghet sa petza de berbeghe a buddidu cun patatas.

S'ùrtima domìniga de maju si festat a Santu Bachis, in su santuàriu cunsacradu a isse, a pagu tretu dae sa bidda. Sa festa est sentida dae totu sa gente, e finas sos emigrados bi ghirant frecuente. Tres dies de divagu pro totu sa comunidade chi bi leat parte pro totu su tempus, contivigiende sos pranzos e sas chenas, e ballende e cantende.

Sa festa de Santu Frantziscu a su sòlitu la contivigiant sos giòvanos de sa bidda, e rughet sa segunda domìniga de Santugaine. Su mangianu de sa festa, a su santu lu ponent in unu camieddu imbellidu cun tiàgias recamadas e frores, e nche lu leant dae sa cresiedda sua a sa crèsia de su coro de Gesus. Su borta de die a pustis de sa missa b’est sa professone chi moet dae sa parrochiale finas a sa cresiedda de Santu Frantziscu cun caddos e costùmenes.

Bibliografia

• Jorgi Rusta, Onanie, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 66-67.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola (a incuru de), Onanì, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 3, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482. URL consultadu su 30 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale su 28 nadale 2021).
• (IT) Francesco Floris, Onanì, in La Grande Enciclopedia della Sardegna, vol. 6, Tàtari, La Nuova Sardegna, 2007, OCLC 879939459. URL consultadu su 30 nadale 2021 (archiviadu dae s'url originale s'11 làmpadas 2012).

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comune.onani.nu.it.