Gavoi

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinadas: 40°09′37.36″N 9°11′40.91″E / 40.160378°N 9.194698°E40.160378; 9.194698

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Gavoi
Gavoi (2007)

Gavoi est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbagia de Ollollai, s'agatat a 777 metros subra su mare e tenet 2.648 bividores.

Su sartu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Gavoi s’agatat in su tzentru de sa Barbàgia de Ollollai. Sa bidda est rica de istòria, traditziones e bellesas naturales. In su sartu a inghìriu b’at montes, pranos e golleis, ue paschent sos pegos e si coltivat frùtora e ortalìtzia. Su lagu de Gùsana rapresentat, paris cun sas baddes a fùrriu, un’atratzione de importu mannu a livellu turìsticu e naturalìsticu pro totu sa Barbàgia.

Sa badde de Gùsana est inghiriada dae padentes mannos e dae sa tupa mediterrànea.

A canta a Gavoi sunt medas sos sitos archeològicos, nuràgicos e prenuràgicos.

Pro nche lòmpere a Gavoi dae Casteddu, Aristanis e dae Tàtari tocat a pigare sa 131, bortare pro Otzana, sighire pro Sarule e bortare pro Gavoi.

Dae Nùgoro e Terranoa: tocat a mòere dae sa 131, adderetzare cara a Otzana, sighire cara a Sarule, bortare cara a Gavoi.

S'istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas orìgines de Gavoi non sunt galu craras. Sa presèntzia de s’òmine est testimoniada dae sa casione prenuràgica, ma si pensat chi sa nàschida de sa bidda siat de s'època romana. Su sartu de Gavoi est prenu de monumentos archeològicos. De balia est su santuàriu de Sa Ìtria, de època neolìtica, inghiriadu dae sos muristenes, in ue si podet mirare una pedra fita narada sa “perda longa”, monolite de granitu artu 3 metros e 60, datàbile a 5000-6000 annos a oe. In cue b’at puru unu nuraghe mannu, Jorzi Froris.

Medas sas domus de gianas: de Uniai (bi nd'at chimbe, tres de custas mutidas Sas Fenestras) e de Istelathe; una in su giassu de Soroeni, paris a una tumba de gigantes; a inghìriu de su lagu sas domus de gianas de Gario, Iscrithola, Sas campanas de Gurrai: de bìdere su dolmen e su nuraghe Castrulongu, pagu prus a suta de su dolmen s’agatat unu menhir fàllicu, postu intre duas rocas; sos menhir de Fiola e de Dorthenì; su nuraghe Talaichè galu intreu.

Sa bidda de Gavoi est mentovada tantas bortas in s’elencu de sos tzentros chi versaiant sas dègumas a sas cùrias de Roma in sa metade de su de XIV sèculos. At pigadu parte cun àteras biddas de sa Barbàgia de Ollollai a sa firma de su tratadu de paghe de su 1388 intre Elianora de Arborea e Giuanne I de Aragona. In su 1504 re Ferdinandu cuntzedet sa bidda a Perdu Massa Carroz de Arborea e in su 1604 intrat a fàghere parte de su ducadu de Mandas. A s’agabbu de su 700, sa pesta chi s’ispàinat in sas costas de Sardigna arribat a Gavoi pro more de sa tràmuda de sos pastores e de sos carrulantes. Tantos morint e in medas si nche tramudaiant a su bidditzolu a curtzu de Lodine.

Sa cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Grandu interessu pro su tempus coladu e pro oe etotu tenent sas traditziones chi ant fatu crèschere dae semper sa cultura gavoesa, mescamente pro su chi est de sa cultura materiale. Fiat meda sa produtzione de sos maistros chi andaiant a bèndere a caddu biagende in totu sa Sardigna: "sos zillonarjos".

De importu mannu "L'Isola delle Storie" Fèstival Literàriu de sa Sardigna in Barbàgia in Gavoi. Su fèstival literàriu si faghet su primu fine chida de trìulas e est un'addòbiu chi in pagos annos s'est afirmadu comente un'eventu artìsticu intre sos mègius de Sardigna, reconnotu a livellu natzionale e internatzionale. Pro unu fine chida intreu sa bidda aberit sas pratzas e sas cortes suas pro arresonare, fàghere dibatas, leturas, ispetàculos, mustras, presentadas de autores sardos, italianos e de àteros logos de su mundu, afirmados e nono, a subra de sa literadura, su sotziale, sa polìtica, s'ètica, sa filosofia, sas istòrias de su mundu, pro mannos e minores. Sa manifestatzione tenet sa mira printzipale de ispainare sa letura e sa connoschèntzia de sos libros, ma finas de fàghere connòschere sos logos e sa gente de sa Barbàgia.

Pro su chi pertocat sas traditziones inoghe puru cheret ammentadu su carrasegare, chi mantenet galu su sacrifìtziu de su Mortu de carrasegare, chi in Gavoi si mutit su "Zitzarrone", unu pantumu fatu girare in sa bidda, a gropera de un'àinu o a palìngia de una persone. Su carrasegare de como, cumentzat sa giòbia de lardajolu, cando essit Sa Sortilla de Tumbarinos, in ue gente meda, manna e minore, isfilat intro de sa bidda in belludu, camisa e cambales, sonende sos tumbarinos, istrumentu arcàicu fraigadu a manu cun peddes de cabra o de àinu, e àteros istrumentos traditzionales che a su pitiolu e su triàngulu, chi sonant su ballu de Gavoi. Dae tando essint cada die sas caratzas in totu sa bidda, festende fintzas a sa die de mèrcuris de lìssia.

De importu mannu in Gavoi est su Museu de sa tziviltade de s'artipranu dedicadu a su pastore, a su produire artesanale e a su caddu.

S'economia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'economia est istada pro tempus meda agro­pastorale, ma in sos ùrtimos annos tantos sunt sos servìtzios ammaniados in Gavoi, dae sa pretura a s'ospidaleddu. Su turismu puru est devènnidu una resursa de importu mannu, e sa bidda at crèschidu in servìtzios de villegiatura pro su lagu, pro sas atividades culturales chi s'agatant totu s'annu.

Gavoi est famada puru pro sos produtos de artesania, che a s'isprone e a sos camos, prendas de prata e de oro, lepas, pìngios de furesi. In Gavoi sunt pesadas maistras de pannu, maistros de linna e de ferru, sabateris, giòvanos puru, b'at furros de pane e de durches, si fràigant istrumentos musicales, de sos prus antigos, che a su sos tumbarinos e sos pitiolos.

Sa bidda at fatu crèschere puru unu sistema de cooperativas de pastores, famadu est su Cunsòrtziu pro su Frore Sardu, in ue s'addòbiant produtores de casu de sa bidda etotu e de sas biddas lacanàrgias.

Custa casta de casu, produida a s'antiga, at àpidu su marcu DOP.

Sas festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Sant’Antiogu: si festat sa de duas domìnigas a pustis Pasca de abrile, de traditzione sa festa de sos “Zillonarjos”;
  • Santu Giuanne: si festat su 24 de làmpadas.
  • Sa Ìtria, si festat s'ùrtima domìniga de trìulas ma sa gente de Gavoi abarrat in sos muristenes pro unas duas chidas, su mèrcuris faghent sa ghirada (torrende a caddu a bidda).
  • Santu Gaine: patronu de Gavoi, si festat su 25 de santugaine ammaniada dae sa leva.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • Joyce Mattu, Gavoi, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, pp. 39-40.

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeVIAF (EN140245839 · GND (DE3005220-8 · MusicBrainz b1cd4e2b-5e96-4cb1-b49d-61af017f444a · WorldCat Identities (EN140245839