Lodine

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

  Custa pàgina esigit su template sinòticu {{Bidda}}

Pro praghere, agiunghe su template e boga custu avisu.
Pro is àteras pàginas chi esigint custu template, bae a sa categoria ligada.

Lodine in sa Provìntzia de Nùgoro

Lodine est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro in sa Barbagia de Ollolai, s'agatat a 850 metros subra su mare e giughet 306 bividores.

Su sartu

Lodine est una bidda de sa Provìntzia de Nùgoro, in su tzentru de sa Barbàgia, a 31 km dae Nùgoro, in unu giassu chi pertocat Ulìana e Orgòsolo, Pratobello, sos montes de su Gennargentu e su lagu de Gùsana.

Su territòriu s’isterret pro 7,67 km cuadrados, e sa bidda contat pagu prus o mancu unos 306 abitantes. In su giassu prus artu de su tzentru abitadu est de importu mannu su nuraghe de “Sas Trintas Bataglias”, e a curtzu sa crèsia de santu Jorzi (de su de XVI sèculos), chi est su santu patronu de sa bidda. Dae su nuraghe si nche podet bìdere una parte manna de su territòriu de su tzentru Sardigna.

S'istòria

Cando 150 annos faghet Angius iscriiat pro su Ditzionàriu de Goffredo Casalis, naraiat chi in intro de custu territòriu aiat bidu “le vestigia” de bator populatziones antigas.

Su logu prus importante est Soroeni, unu situ de importu mannu pro s’istòria e s’architetura. Unu giassu chi est istadu populadu dae annos e annos, postu in una positzione de profetu, pagu prus o mancu a milli metros de artària. Unu bidditzolu fraigadu in mesu de sas rocas e cuadu dae sa natura. Fundadu dae sos sardos de sa cultura prenuràgica de Otieri, est abarradu abitadu pro sèculos medas finas a s'època romana, cando s'est minimadu o l'ant belle abbandonadu de su totu. L'ant torradu a abitare meda in s'edade de mesu. In sos primos annos Noranta b'ant agatadu 700 monedas.

Totu su territòriu de Lodine est ricu de testimonias archeològicas; bi sunt unos dòighi nuraghes, domos de janas e bator bidditzolos nuràgicos.

Lodine est istada populada finas in edade romana e medievale.

Si contat chi in tempos antigos sa bidda fiat prus manna, ma chi una pestilèntzia de “musca machedda” apat minimadu sa gente de sa bidda.

Lodine est una de sas biddas prus minores de sa Provìntzia de Nùgoro, posta a s’artària de 884 m. slm. Finas a su 1988 fiat fratzione de Gavoi.

S'economia

S'economia de Lodine est che a sa de sos àteros tzentros de sa Barbàgia. S'atividade printzipale est su pastoriu. Sos pastores produint su frore sardu, casu chi cun sos annos at otentu su marcu DOP.

Un'àtera atividade de importu mannu pro Lodine, oramai iscumparta, est cussa de sas tèulas e sos matones.

Sas festas

Sas festas prus importantes de Lodine sunt tres: Sant'Antòni, su 16 de ghennàrgiu; su 23 de abrile santu Jorzi, su patronu, e su 17 de austu santu Liberadu.

Un'àtera festa de importu mannu pro sos lodinesos est su carrasegare; mentres belle e totu sas àteras biddas de sa Barbàgia ant una caratza, Lodine non nd'at.

Sas cumpangias essint cun bestires de viudas, o bestires traditzionales, e in sa cara su tzitzieddu. Nòdidu su mèrcuris de lìssia, cando sa gente in professone pigat su "Harrasehare" (Giorgi) e cantat sos mutos.

Bibliografia

• Sara Nieddu, Lodine, in Biddas de sa provìntzia de Nùgoro, Ufìtziu Limba Sarda de sa Provìntzia de Nùgoro, 2014, p. 47.
• (IT) Manlio Brigaglia e Salvatore Tola, Lodine, in Dizionario storico-geografico dei comuni della Sardegna, vol. 2, Tàtari, Carlo Delfino editore, 2006, ISBN 978-88-7138-430-6, OCLC 888708482.

Ligàmenes esternos

• (IT) Situ istitutzionale, in comunelodine.it.