Esarcadu de Àfrica

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Articulu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Esarcadu de Africa intre su 533 e su 698

S'Esarcadu de Àfrica o Esarcadu de Cartàgine est istadu una divisione de s'Impèriu Bizantinu, currispondente a is antigas provìntzias de Àfrica, Numìdia, a is ìsulas de Baleares, Còrsica, Sardigna e sa parte meridionale de s'Ispagna. Sa capitale fiat Cartàgine.

Sa creatzione sua, comente fintzas sa de s'Esarcadu de Ravenna pro s'amministratzione de is territòrios de s'Itàlia, punnaiat a mantènnere su controllu subra una provìntzia detzentrada, amparende·dda dae sas pressiones chi beniant dae foras, cuntzentrende sos pòderes tziviles e militares in sas manos de s'esarca (che rapresentante cun pòderes prenos de s'imperadore).

Sas conchistas àrabas de is sèculos a sighire, aiat a pagu a pagu reduidu s'istèrrida de is territòrios suos e indebilitadu is cuntatos cun su pòdere tzentrale de s'impèriu, fatu dae chie dipendet s'ispèrdida sua. Su bòidu de pòdere, acumpangiadu a s'ammancu de unu sustentamentu chi arribaret dae Costantinòpoli, est probabilmente istadu sa càusa de s'organizatzione de unu guvernu pròpiu pro sa Sardigna e de s'afatante costitutzione de is rennos giuigales.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa ruta de s'Impèriu Romanu de Otzidente in su 476 p.C., sos bizantinos fiant is solos chi di podiant opònnere a sas invasiones de is pòpulos '"bàrbaros" e de su Rennu Sassanide. Intre su 533 e su 553, s'imperadore Giustinianu I, chi cheriat torrare a balangiare totu is territòrios pèrdidos de s'antigu impèriu, fiat partidu a sa conchista de s'Àfrica de su Norte, de s' Itàlia, de sa Dalmàtzia e de su sud de s'Ispagna. S'impèriu, sende chi teniat resursas limitadas, non fiat in cunditziones de afiantzare sa defensa de is terras torradas a pigare, nointames is imperadores afatantes a Giustinianu nemancu bi cheriant renuntziare.

Su perìgulu costante dae is Longobardos in Itàlia, de sos Bèrberos in Àfrica de su Norte, de is Visigotos in Ispagna, aiat apretadu s'Impèriu Bizantinu a detzentralizare su pòdere tzivile e militare in in territòrios, susetotus in resone de su fatu ca is làcanas suas fiant minetzadas fintzas in s'oriente, dae is Avaros, dae is Islavos chi fiant ocupende is Balcanos e fintzas de prus dae is Sassanides in s'Àsia Minore, in Armènia e in Sìria. Fiat Maurìtziu I (582-602) a creare sos esarcados de Esarcadu de Ravenna e de Cartàgine.

Impèriu bizantinu in antis de Giustinianu (in iscuru) e a fatu de is cocnhistas suas (in grogu)

Àfrica de su Norte romana in antis de sa creatzione de s'esarcadu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cartàgine fiat torrada capitale de sa provìntzia romana de Àfrica a fatu de sa vitòria de Belisàriu subra Gelimeru, ùrtimu re de is Vàndalos. Cartàgine, fiat cunsiderada sa "Roma de Àfrica" disponiat de unu portu in cunditziones bonas e faghiat cabu a is provìntzias de Bizatzena, Mauretània Tzesarea, Mauretània Tingitana, Numìdia, Tripolitània e Sardigna. Fatu-fatu fintzas su sud de s'Ispagna e is ìsulas Baleares nde faghiant parte.

Su pòdere tzivile e militare fiat partzidu intre su prefetu de su pretòriu e su magister militum de sa provìntzia. Maurìtziu I aiat postu impare custos pòdere cando, ses annos a pustis de su de Itàlia, aiat creadu su de Àfrica.

Esarcadu intre su 590 e su 642[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su primu esarca, Gennadios (591-598) fiat bessidu vitoriosu contra sos moros, permitende su mantenimentu de deghinas de annos paghiosos. In paris tempus Maurìtziu I fiat negotziende una paghe favorèvole cun sos Persianos, a coa aiat dèpidu acarare sos Avaros e sos Islavos. Mancari s'Impèriu Bizantinu fiant rutu in iscontzu mannu e in s'anarchia suta s'imperadore Focas, sa situatzione de s'Àfrica sighiat a si tènnere istàbile. Eràcliu su Betzu, probabilmente sighidore de Gennadios nùmenadu dae Maurìtziu I, fiat resissidu a poderare is tribùs bèrberas, gràtzias fintzas a su fatu ca unas cantas de custas tribùs ddi fiant alleadas.

Cando Eràcliu su Betzu e su fìgiu si fiant rivoltados in su 610 contra Focas, sos bèrberos aiant furnidu a prus parte de sa flota impare a chi Eràcliu si fiat dirigidu a manu de Costantinòpoli, in paris tempus chi s'embargo de su trigu emanadu dae issu etotu fiat giai ponende Focas in dificultade. Su progetu de Eràcliu fiat de fàghere de Cartàgine sa noa capitale de s'Impèriu Bizantinu, cosa chi nde incraret fintzas sa potèntzia chi podiat tènnere a su tempus. Costanitòpoli fiat però subrabìvida a s'assìtiu de Eràcliu e aiat fintzas derrotadu is Persianos definitivamente in su 627.

Conchista musulmana[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sas primas ispeditziones islàmicas fiant comintzadas assortende dae Egitu, suta ghia de Amr Ibn al-As e de su nebode Uqba Ibn Nafi al Fihri. Iscannughende sa debilesa romana, aiant conchistadu Barqa, in Tzirenàica e luegus a pustis aiant tocadu a Tripolitània, in ue fiant intzapados in una tzerta resistèntzia. In paris tempus, a càusa de sas perricas ligadas a cuntierras teològicas subra su monotelìsmu e su monoenergismu, s'esarcadu deretu dae s'esarca Gregòri si fiat istesiadu dae s'impèriu in una rebellia aberta. Cartàgine fiat prenende·si de rifugiados chi aproiliant dae Egitu (mescamente melchitas), Palestina, Sìria, agrabiende sas tensiones religiosas e is allarmes subra s'imbeniente mineza àraba. Gregori aiat tando riunidu is alleados suos e aiat inghitzadu unu cunfrontu deretu cun sos musulmanos. Fiat derrotadu in sa Batalla de Sufetula, chi fiat impertantu istada fata capitale noa de s'esarcadu (essende custa posta in logu prus a tesu dae mare e duncas prus amparadu dae is bardanas inimigas dae mare).

S'esarcadu fiat duncas torradu a s'alliniare a s'impèriu a pustis de sa ochisura de Gregòri in batalla, e Cartàgine torrada capitale. S'esarcadu si cunvertiat a istadu semi-clientelare, chi suta su guvernu de s'esarca nou Gennadios II pagaiat tributos a sos àrabos in s'intentu de ddos mantènnere a tretu. In realidade is impostas artas aiant tentu cunseguèntzia de discuntentare sa populatzione e sa resone printzipale pro chi s'esarcadu aiat passadu unu perìodu de relativa paghe, fiat ca intre is àrabos, bi aiant una perrica subra sa sutzessione a su califfadu. Sa conchista fiat torrada a comintzare cun Muʿawiya I in su 661.

Espansione àraba

Su controllu bizantinu fiat limitadu tando a una cantas fortilesas difèndidas male e is àrabos, aiat profitadu de custu fatu incarende a Tzirenàica, in ue aiant agatadu pagu resistèntzias. S'esarcadu fiat però bessidu vitoriosu in sa Batalla de Biskra de su 682, in ue gràtzias a is alleados amazigh (ghiados dae su re Kaisula ait Lamazm) aiat rebusadu sas tropas de Uqba ibn Nafi. Is musulmanos si fiat duncas dèpidos retirare in Egitu lassende a s'esarcadu una àtera deghina de annos de paghe.

In su 698 su cumandante musulmanu Hassan Ibn al Numan aiat postu in assìtiu Cartàgine cun unu esèrtzitu de 40.000 òmines. S'imperadore Leòntziu aiat mandadu sa flota bizantina suta cumandu de Tiberiu III. Custa fiat resessida a otènnere unos cantos sutzessos, ma si fiat poi dèpida retirare a manu de Creta aspetende s'arribbu de rinfortzos, dende duncas a sos àrabos su tempus de conchistare Cartàgine cun sa flota issoro. Sa tzitade fiat evacuada, poi iscagiada e dae tando a in antis diat àere pèrdidu de importu, a lùcuru de sa burgada chi dd'istaiat pagu a tesu de Tùnisi. In custos ùrtimos tentativos de acarare s'avantzada àraba aiat pigadu parte fintzas is visigotos, mandados dae su re issoro timirosu chi s'ispainadura àraba pòderet minetzare fintzas su rennu suo in Ispagna.

Cunseguèntzias de sa conchista àraba[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa pèrdida de su continente africanu fiat istadu unu corpu meda grae pro s'Impèriu Bizantinu e su cuntrollu de su Mediterràneu otzidentale, susetotus ca pro ite Cartàgine, sende chi s'Egitu fiat giai istadu conchistadu dae is àrabos, fiat abarrada fonte printzipale de manodòpera e de trigu pro Costantinòpoli.

Subra su territòriu de s'esarcadu fiat duncas atuada un'arabizatzione e islamizazione radicale, favorèssida dae s'orìgine semìtica de sas populatziones chi biviant in sa regione e portada a in antis peri isciarrocamentos de crèsias e sa tramudàntzia in moscheas. Custu cumbènnidu aiat tentu s'efetu - chi oe galu s'agatat - de ischirriare s'àrea mediterrànea in duos cantones, norte e sud, culturalmente meda diferentes.

Cun sa conchista de Cartàgine is àrabos podiant cumandare subra totu s'àrea otzidentale de su Mediterràneu, serbende·si de sos portos tunisinos che bases pro fàghere ispeditziones e bardanas a manu de Baleares, de Còrsica, Sardigna, Sitzìlia. Treighi annos a pustis fiant tocados a 'Ispagna pro dda invàdere.

Is acontèssidas istòricas pertocantes sa Sardigna dae custu perìodu fintzas a cara de s'annu 1000 sunt connotas pagu meda. Politicamente fiat galu parte de s'impèriu Bizantinu, ma is cuntatos cun Costantinòpoli si diant èssere fatos semper prus dèbiles, lassende·dda in una cunditzione de semi-abandonu, acarende a sola is atacos de is àrabos. Custa situatzione diat àere favorèssidu sa costitutzione de is rennos giuigales.

Esarcas de Àfrica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]