Vàndalos

Artìculu in LSC

Rennu Vàndalu a s'istèrrida màssima, in su 470 p.C.

Sos Vàndalos fiant una tribù germànica orientale, o unu grupu de tribùs, biventes a primìtziu in un'àrea geogràfica currespondente a s'atuale Polònia meridionale. Dae in ue fiant poi mòvidos atraessende pro s'istabilire in su de 5 sèculos intre s'Europa sud-otzidentale (Ispagna) e s'Àfrica de su norte.

Si pentzat chi fiant emigrados dae su sud de s'Iscandinàvia] a s'àrea de is frùmenes Oder e Vìstula in su segundu sèculu a.C., e chi si fiant acussorgiados in Islèsia a cara de su 120 a.C. Sunt assotziadu cun sa cultura Przeworsk e currispondent a is chi sos romanos antigos naraiant Lugis. Isparghende·si a manu de sa Dàtzia durante sas gherras marcomànnas e a manu de sa Pannònia durante sa crise de su de 3 sèculos, sos Vàndalos fiant cunfinados in ie dae sos Gotos a cara de su 330 p.C., in ue aiant retzidu permissu de s'istabilire dae Costantinu su Mannu. A cara de su 400 p.C. fiant ispintos a manu de otzidente dae s'arribbu de is Unnos, aiant atraessadu su Rinu e fiant penetrados in Gàllia impare a àteras tribùs in su 406 p.C. In su 409 aiant atraessadu is Pireneos e finat calados a penìsula Ibèrica in ue is grupos printzipales, is Asdingos e is Silingos, si fiant acussorgiados ins is provìntzias de Galìtzia e de Bètica rispetivamente.

A pustis chi sos Visigotos aiant invàdidu sa penìsula Ibèrica, is iranianos Alanos e is Silingos si fiant voluntariamente sutamissos a sa ghia de su cabu asdingu Gundericu, chi fiat ispintu dae sa Galìtzia a sa Betica dae una coalitzione romanu-sueba in su 419. In su 429, suta su re Gensericu, is Vandalos aiant invàdidu s'Àfrica de su norte. Dae su 439 aiant istabilidu un rennu chi cumprendiat sa provìntzia romana de Àfrica, sas ìsulas Baleares, sa Còrsica, Malta, sa Sardigna e sa Sitzìlia. Aiant rebusadu medas tentavios romanos de torrare a conchistare sa provìntzia de Àfrica e aiant assachigiadu sa tzitade de Roma in su 455 p.C. Su rennu issoro fiat agabbadu cun sa gherra vandàlica (533-534 p.C.), in ue Justinianu fiat resessidu a ddos derrotare e duncas a nde conchistare is territòrios ocupados, chi fiant andados a s'Impèriu Romanu de Oriente.

Is iscritores de su Rinaschimentu e de s'Edade Moderna aiant caraterizadu is Vàndalos che bàrbaros, "assachigende e isrobbende" Roma. Est a custu chi si depet s'impreu de su trèmene "vandalismu" pro descriere distrutziones chene sensu, susetotus in riferimentu a s'isbisurada de òperas artìsticas. Contrasemper a custa nomea, sos istòricos modernos tendent a abbaidare is Vàndalos che cunsevadores, prus chi non distruidores de sa cultura romana, durante su perìodu de transitzione intre s'Edade Tàrdiu-Antiga e s'Edade Mèdia.