Edade de Mesu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Bae a: navigadura, chirca

S'Edade de Mesu est unu longu periodu de istoria de s'Europa chi s'agatat cumprendidu intra s'edade classica e s'edade moderna. Pro cumbenidu benet fatu commentzare de s'arruta de s'Imperiu Romanu de Otzidente, in su 476 d.C., cun sa depositzione de s'urtimu re Romolu Augustulu, e benet fatu finire cun s'iscoberta de s'America cun Cristoforo Colombo in su 1492. In realidade sas datas de commentzu e de fine variant a segunda de sas istorias de sos istados e de sas teorias de sos istoricos, aici ca benent consideradus fentzas su 410 (assachizu de Roma) a commentzu, e a fines su 1453 (arruta de s'Imperiu Romanu de Oriente) o su 1517 (sas norantachimbe tesis de Martin Lutero) o ancora su 1492 matessi consideradu imbetzes pro sa reconchista ispagnola de Granada. Tanti bortas pintadu commente periodu iscuru e de immudabilidade, s'Edade de Mesu ponet imbetzes sas bases de sa sotziedade europea de oe, aende postu sas raighinas de sas identitades natzionales. Abbaidadu cun ogru atentzionosu s'intretzant pois sos medas contributos culturales e iscientificos chi custu tempus at dadu a su nostru (a esempru diamos podere mantovare sa naschida sas limbas e literaturas natzionales, s'istudiu de s'anatomia umana, de sas istellas, de sa chimica).

S'edade de Mesu benet dividida in duas sumanas: Arta Edade de mesu, fentzas a s'annu 1000, Bascia Edade de Mesu, fentzas a sa fine.