Casteddu de Crabas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su casteddu de Crabas, nòdidu fintzas che a casteddu de Domo de Regnu o Mare'e Pontis, est istadu unu casteddu medievale is cales rastas s'agatant a curtzu de sa crèsia de Santa Maria Vìrgine Assùmida, in Crabas, provìntzia de Aristanis.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su casteddu est istadu fraigadu in su de 11 sèculos, cun probabilidade pro chèrerre de Nivata o Nibata, mugere de su giùighe de Arborea Orzocor I de Lacon-Zori.[1] In su sèculu sighente su casteddu, impreadu fatu·fatu a abitòriu de sa corte de su Giuigadu de Arbaree, fiat istadu mentovadu dae su viagiadore ispano-andalusu Ibn Jubayr (o Ibn Gubayr o Ibn Jubayr), chi, aende·si imbarcadu in su 1183 de Ceuta deretu a Lisàndria de Egitu a subra de una nae genovesa, fiat istadu custrintu dae una temporada a agatare aprigu a cara de is costeras de Sinnis. Inoghe, passadu unu montigru a in antis de su cale s'aberiat una cala (cun totu evidèntzia Cabu Santu Marcu), su viagiadore aiat tentu modu de abbadiare is "sobraduras" de una tzitade (Tharros).

Sa die sighente fiat lòmpidu, a su portu in ue si pasaiat sa nae genovesa, su chi Ibn Gubhair definit su "sultanu" de s'ìsula. Si trataiat de su giùighe Barisone I de Arbaree, chie, a pustis de unu collòchiu cun sos cumandantes de s'imbarcatzione fiat torradu a sa residèntzia sua, sighidu dae su corteu.[2] A parte de s'atòbiu intre Barisone e Ibn Gubhair, numerosos e fitianos fiant difatis is relatos, a bortas paghiosos, a bortas masaprestu tirados, intre Sardigna e Nordàfrica, tantis de ispìnghere Mohammed Mustapha Bazama, iscritore, istòricu e artu funtzionàriu lìbicu (Bengasi 1923), a ipotizare unu carchi colligamentu intre sa figura de su giùighe sardu e cussa de su Qhadi nordafricanu.

Fiat in rodia de su casteddu de Crabas e totu chi giraiat totu sa polìtica de Barisone (su chi diat fàghere de Aristanis sa tzitade giuigale primorosa artziende·dda in manera istàbile a "capitale", diat èssere difatis petzi su sighidore Marianu II de Arbaree), chie persighiat - fintzas cun s'amparu de sa Repùblica de Gènova - su bisu de unificare polìticamente sa Sardigna. Giai su babbu suo Comita de Arborea aiat chircadu de ddu batire a cumprimentu, in antis de Barisone. Una borta chi custu progetu aiat fallidu, apretadu de sos esèrtzitos de sos giùighes de Càlaris e de Torres, aiat agatadu amparu in su casteddu de Crabas e totu.

Matessi sorte fiat tocada a Barisone in su 1164, cando is tropas de is àteros giuigados aiant assitiadu s'Arbaree. Barisone, chi a pustis de s'artziada a su tronu in su 1145 aiat abiadu una polìtica ispansionìstica, a pustis de èssere contratacadu dae su Càlaris (agiudadu dae Pisa e dae su Torres) fiat custrintu impare a sa segunda mugere Agalbursa de Cervera a s'inserrare in su casteddu de Crabas. Isse aiat agatadu iscampu isceti fuende·si·nche fortunosamente cara a Gènova. Sos affracadores aiant chircadu invanu in su casteddu de Crabas su tesoru fabulosu chi, de asi si naraiat, Barisone b'aiat cuadu. Sa bidda fiat imbetzes sachigiada e a sa fortilesa postu fogu.

Torradu a fraigare e afortiadu in fatu, su casteddu aiat sighidu durante unos cantos sèculos a acasagiare sa corte, ma a manu de sa fine de su de 13 sèculos su rolu suo fiat istadu inevitàbilmente dimensionadu dae su cunsolidamentu de sos regnos giuigales.

In unu documentu de data dudosa intre su de 12 e su de 13 sèculos bidiamus galu in Crabas su giùighe Ugone I de Arborea (1185-1211) presentziare cun unu grupu de notàbiles de corte a un'acòrdiu intre su monastèriu de Santa Maria de Bonacatu e su nòbile Barusone de Serra Tarabucone de Manedda, relativu a sa compropiedade de unos cantos tzeracos:

«[c. 44r] (1)Ego Brandus, priore de Bonarcadu, facio recordatione pro serbos c'aviamus in pari cun donnu Barusone de Serra Taliabuccone. Fiios d'Orçoco de ……. levet isse et clesia levait su ladus de Manina. Custa particione fuit facta in Masone de Cabras davenanti Ugo de Bassu iudice d'Arboree ubi erat donnu Parusone et Gunnari Fronia, maiore suo, et Mariane de funtana, armentariu suo, et Petru de Serra, su fiiu.»

Est custa, prusaprestu, s'ùrtima borta chi sa bidda cumparet in is documentos cun su nùmene de Masone de Capras. Dae inoghe a in antis at a èssere mentovada esclusivamente che Bidda de Crabas.[3]

Partende dae su de13 sèculos, in cointzidèntzia cun s'afortiamentu de Aristanis cale sede definitiva de sa corte giuigale, isparessent casi totalmente rastas de atos formales o bàndidos chi atestent sa presèntzia de is giùighes in sa Bidda de Crabas.

Su casteddu aiat sighidu noantimes a serbire de residèntzia segundària pro sos giùighes de Arbaree e mescamente in su 14 sèculos pro sa guighissa Leonora in is permanèntzias suas fitianas.

A cumintzos de su 15 sèculos però, rùidu s'Arbaree a òpera de is aragonesos, sa fortilesa aiat pèrdidu onni importu e fiat abbandonada a pagu a pagu a su declinu. Is rastas de su casteddu de is Arbarees - de su cale ant subravìvidu finas sa metade de su de 20 sèculos carchi turre semiderruida (sa gai narada "Preda Longa") ispronghende de is ribas de s'istàniu de Crabas - fiant oportunamente - si puru cun is ogros de oe in manera bàrbara - torrados a impreare pro sa fraigadura e s'ampliamentu de una crèsia noa dedicada a Santa Maria.

Comente dedicada a Santa Maria paret esseret giai sa capedda palatina o una pretzedente crèsia prus antiga giai fentomada in sos documentos pretzedentes, pro sa devotzione manna de sa famìlia giuigale e de sa matessi Leonora de Arbaree a sa Vìrgine Assùmida, invocada fatu·fatu fintzas in sa Carta de Logu.

Sa posidura de sa crèsia paret cussa in ue beniant a s'agatare is magasinos de su casteddu. Tale posidura paret cunfirmada, pro ite, cando in s'abrile de su 1908 su tando preideru Dott. E. Sanna aiat fatu derrùere s'antiga fatzada gòticu-rinaschimentale, a fines chi esseret mudada cun una noa, in formas neoclàssicas, fiant esecutados isgavos pro sas fundamentas, e fiant atzapados giarras mannas prenas de terra, postas a profundidade de tres metros e a tesu de unos chimbe metros su unu de s'àteru.[4]

Chi is imprentas antigas e sas betzas imàgines fotogràficas intre sa fine de su de 19 sèculos e su cumintzu de su de 20 sèculos ammustrant chene echìvocos sa potèntzia de su fàbricu, fintzas prus elocuentes sunt is descritziones de is istòricos de su passadu.

Giovanni Francesco Fara, chi iscriiat a manu de su 1579, in su De Rebus Sardois,[5] dda descriet che un'òpera militare de balore, e narat chi «cernitur antiqua arx Maris-Pontis aquis olim cincta», overas chi sa tzitade fiat chinta dae unu fossu in ue si poniant a pare is abbas de s'istàniu e in su cale, in cunsighentemente, s'atzessu fiat cunsentidu petzi pro mèdiu de unu ponte levaditzu.

Is rastas de su casteddu depiant èssere àncora bene visìbiles in is primas deghinas de annos de s'Otighentos, chi Antoine-Claude Pasquin Valéry, in su viàgiu suo Voyage en Sardaigne iscriiat: «S'ampru lagu de Pontis, naradu Mare de Pontis, a curtzu de su mare, su cale bentigheddu infriscat s'àera bascosa de Crabas, produet una pisca abundosa de ambiddas, de enormes pisches de iscata, is cales oos insacados (butàriga) sunt unu mandiare licàngiu, e mescamente de cussos pischigheddos de colore de prata narados "oiji" (oixi in crabarissu), piscados cun su sole de ierru e in cantidade gai prodigiosa chi fintzas is prus pòboros nde papant a satzadura. Sos oros de su lagu Mare de Pontis oferint unu rùdere nòbile: in una roca isulada, no a largu de su campusantu, b'ant is rastas de su casteddu chi est istadu sa residèntzia de sa giuighissa Leonora e de sos giùighes. Custu fàbricu paret oe galu forte, sòlidu, bituminosu. Su lagu s'est istèrridu de meda in custu chirru, e sos giardinos de sa Semiràmide de Arbaree sunt isparèssidos in suta de s'abba»[6].

A tres sèculos de distàntzia de Fara e a pagos de deghes de annos de Valery, noantimes, sa situatzione depiat comomai èssere peorada meda, chi su generale Alberto Della Marmora, cuntemplende·nche is ruinas, annodaiat: «Is ruinas de su casteddu de Crabas comomai cunsistent petzi in unu cantu de muru e in una genia de arcu de bòvida o portzione de ghenna, meda a curtzu de s'istàniu. Custos fàbricos betzos de pro sese non sunt de interèssiu perunu, si non pro su nùmene chi batint. Sa traditzione de sa bidda los designat che is rastas de un'abitòriu de villegiadura de sa printzesa Leonora.»[7][8][3]

Note[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Pasquale Tola, Tip. Chirio e Mina, p. 257.
  2. AA. VV., Cabras sulle sponde di Mar'e Pontis, Amilcare Pizzi Editore, Milano, 1995
  3. 3.0 3.1 P. F. Simbula, Storia di un insediamento medievale, in AA.VV., Cabras sulle rive di Mar'e Pontis, Milano, 1995
  4. Libro Storico della Pieve di S. Maria
  5. J. F. Fara, De Rebus Sardois, a cura de E. Cadoni, Casteddu, 1992
  6. Paul Valery, Voyages en Corse, a l'île d'Elbe, et en Sardaigne, Paris, Librairie de L. Bourgeois-Maze, 1837. Su sardegnacultura.it, http://www.sardegnacultura.it/documenti/7_4_20060330170916.pdf.
  7. A. Della Marmora, Itinéraire de l'Ile de Sardaigne, pour faire suite au Voyage en cette contrée, tome I-II, Turin, Fréres Bocca, 1860.
  8. A. La Marmora, Itinerario nell'Isola di Sardegna, tradotto e compendiato dal can. Giovanni Spano, Cagliari, 1868