Batalla de Lutocisterna

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Sa batalla de Lucocisterna (o Lutocisterna) - (Casteddu, atuale bia del Fangario) - est istada cumbàtida su 29 freàrgiu 1324 intre s'esèrtzitu cadalanu-aragonesu a su cumandu de s'Infante Alfonsu IV de Aragona, fìgiu tando de bintibator annos de su re Giagu II de Aragona e s'esèrtzitu de sa Repùblica de Pisa ghiadu dae Manfredi della Gherardesca, conte de Donoràtico.

Premissa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'esèrtzitu de sa Corona de Aragona gherraiat pro sa realizatzione territoriale e giurìdica de su Rennu de Sardigna e Còrsica, rennu nàschidu in base a sos acòrdios de Anagni intre Angious e Aragonesos, patrotzinados dae sa Santa Sede tràmite su paba Bonifàtziu VIII, cun s'intentu de pònnere fine a sa Gherra de su Èspuru. Giagu II de Aragona rinuntziaiat a sa Sitzìlia e a s'eredade de sos Hohenstaufen in càmbiu de unu rennu nou in s'ìsula de Sardigna. Tale rennu fiat però totu de conchistare in cantu esistiat petzi in sas cartas e s'Ìsula fiat guvernada dae entidades istatuales autònomas.

Cumintzu de su cunflitu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su beranu de su 1323 su giùighe Ugone II de Arbaree, ostile a sa Repùblica de Pisa, s'aiat alliadu cun Giagu II de Aragona in s'isperu de divènnere logutenente suo in sos possedimentos chi diant èssere istados bogados a sos Pisanos. Segundu s'istòricu F.C. Casùla su suo est istadu unu càrculu polìticu faddinosu e est istadu pròpiu gràtzias a custu contributu arboresu de inghitzu chi sos Aragonesos aiant pòdidu costituire una prima conca de ponte in Sardigna e fàghere nàschere territorialmente su Rennu de Sardigna e Còrsica[1]. Sas disamistades aiant incumentzadu su 11 de abrile 1323, cando Ugone II - in sa campura intre Seddori e Biddanoa Forru - fiat atumbadu cun s'esèrtzitu pisanu. In agiudu suo Giagu II at imbiadu de Ispagna tres galeras cun 800 sordados a su cumandu de Dalmau e Guerau de Rocabertì, avanguàrdia de un'importante corpus de imbiu giai in fase sobrada de preparatzione.

Esèrtzitu Aragonesu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Istendarte de is res de Aragona

Totu s'armada de invasione aragonesa lompiat a 11.000 òmines intre cadderis, balestreris, fantes, iscuderis e marineros. Alfonsu IV podiat contare annotamala in s'agiudu de su esèrtzitu arboresu de Ugone II, ma fintzas subra agiudos de sos Dorias, de sos Malaspinas e de sos Tataresos, unidos intre issos e issos in funtzione anti-pisana.

Flota aragonesa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de annos de preparatzione pro sa conchista de s'Ìsula sos Aragonesos aiant allistridu una flota balente cumposta de 300 naes a su cumandu de sas cales fiat istadu postu s'ammirallu Francesc Carròs e in ue fiat istada imbarcada s'armada de invasione[2]. Reunida in Port Fangos in Tarragona, sa flota fiat sarpada su 31 maju 1323. S'imponèntzia fiat tales chi aiat apensamentadu non pagu sos prìntzipes itàlicos sos cales aiant pentzadu chi tale armada, foras pro sa conchista de sa Sardigna, punnaiat fintzas a s'isbarcu in carchi parte de sa penìsula. Fiat cumposta de 20 cocas, intre sas cales s'ammiralla Sant'Allaja, 53 galeas, 24 naes a vela, naes ispetziales (uxer) pro su trasportu de sos caddos e pro sos frunimentos[3]..

S'isbarcu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sighende pretzisos inditos de Ugone II s'isbarcu fiat acontèssidu in Palmas (Sulcis) in ue fiat istada criada sa prima conca de ponte. Semper suta cussìgiu de su giùighe arboresu su 24 de làmpadas sos Cadalanu-Aragonesos aiant incumentzadu s' assìtiu de Bidda de Crèsia. Sa tzitade aiat aguantadu balorosamente pro sete meses in antis de rùere pro su fàmene su 7 de freàrgiu 1324. Una chida a pustis su 13 de freàrgiu s'esèrtzitu aragonesu fiat tocadu a cara de Casteddu de Càlaris pro dd'atapiare de assìtiu, aposentende·si·nche a s'estu de su casteddu, in su montigru de Bonària.

Istemma de sa [Repùblica de Pisa

Esèrtzitu pisanu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A defensa de Casteddu de Càlaris sos Pisanos disponiant de 6.000 fantes, 300 cadderis e 300 balestreris, foras de unu contingente de sordados de ventura a su cumandu de Erricu su Teutònicu[3].

Sos mìlites bestiant usbergos, camallos e elmos de ferru, e fiant armados cun ispada longa, ispada curtza, istocu, impare a matzocas, ischidones e càvanas. Timibiles fiant susetotus sos balestreris e sos archeros. Possediant annotamala catapultas[3].

Flota pisana[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In agiudu de sos asitiados sos Pisanos ant imbiadu una flota de 40 galeas, 12 uxer, 60 barcas de piombineses a su cumandu de su conte Manfredi della Gherardesca. Sarpada dae Pisa su 16 freàrgiu aiat fatu iscalu in Terranoa in ue fiant istados imbarcados 200 cadderis bènnidos de sos possedimentos cadduresos paris cun unas àteras fortzas. Segundu sas crònacas de s'època, cumplessivamente, sa flota carraiat 500 cadderis e 1.000 balestreris[3].

Mentras s'acostaiant a Casteddu de Càlaris, sas naes pisanas fiant istadas intertzetadas dae sas galeas aragonesas chi aiant intentadu de inghitzare sa batalla. Sos Pisanos aiant refudadu s'iscontròriu; nde fiant sighidas sas tratativas a s'acabu de sas cales sas partes si fiant acordadas pro un'iscontròriu campale cuntzedende - sos Aragonesos - s'isbarcu in libertade.

In Lutocisterna sos Almogàver fiant resissidos a blocare sos cadderis pisanos

Sa batalla[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is Pisanos aiant incumentzadu sas operatziones de isbarcu su 26 de freàrgiu in sa marina connota oe che de sa Maddalena in territòriu de Cabuderra, a ovest de Casteddu, in suta de su càstiu cautellosu - ma dae a tesu - de 25 cadderis aragonesos chi manteniant costantemente informadu Alfonsu IV.

Su 29 de freàrgiu Manfredi della Gherardesca aiat partzidu s'esèrtzitu suo in tres formatziones. Cun s'intentu de fortzare s'assìtiu e riunire sas tropas suas a su grussu de sas fortzas pisanas in tzitades, fiat tocadu a manu de Casteddu, passende a giru a giru de su istàniu de Santa Gilla colende pro Uda e Dèximumannu. Pro evitare chi sas fortzas pisanas si torrarent a giunghere e cuntzèdere unu prètzisu avantàgiu, Alfonsu IV aiat dadu batalla in localidade Lutocisterna, situada a s'artària de s'atuale aeroportu de Su Masu, in su caminu a manu de su Casteddu. S'iscontròriu fiat istadu meda violentu. S'ìmpetu de sos cadderis pisanos fiat istadu cuntrastadu de sos Almogàver chi fiant resissidos cun medas dificultades, movende·si·nche in su terrenu benatzosu, a ddos blocare. A pustis de su sighire de duos assàltios sambenosos frontales - contant sas crònacas - ambos sos cumandantes fiant abarrados feridos[3].

Manfredi fiat istadu affracadu violentemente a sa cara e aiat pèrdidu s'elmu e su caddu. Feridu in manera grave s'aiat salvadu abbandonende su campu de batalla cuende·si Casteddu iscortadu de parte de s'esèrtzitu. Tale mòvida paret apat cunditzionadu s'èsitu de sa batalla. Mentras chi una parte de sas fortzas pisanas moviat a Casteddu, sos cadderis e sos fantes chi abarraiant in ie fiant mortos gherrende eroicamente o affundende suta de su pesu de sas armaduras graes in sas abbas ludosas de s'istàniu de Santa Gilla.

Fintzas s'Infante de Aragona fiat istadu iscaddigadu. Fiat istadu sarvadu dae s'interventu balente de unu nòbile Santa Pau e de unu Cervellon chi aiant gherradu baliosamente pro amparare su re e impedumare chi sa bandera aragonesa rueret in manos pisanas. A sa batalla aiat partetzipadu fintzas Erricu su Teutònicu, aposentadu in Casteddu a pustis de sa ruta de Bidda de Crèsia. Fiat istadu còmpitu suo de ochire su cumandante aragonesu, ma fiat resissidu isceti a ddu fèrrere in antis de mòrrere in duellu contra de s'Infante matessi[3].

Segundu unu àteru relatu, in sa batalla aiant atumbadu s'avanguàrdia de s'esèrtzitu pisanu capitanada de su tedescu Erricu de sa Mula, cumposta de 200 cadderis e 300 fantes, e s'esèrtzitu aragonesu formadu de 2.000 fantes e 800 cadderis. Sos pisanos fiant resissidos a fèrrere Alfonsu IV e a ochire 160 sordados aragonesos, mentras sas pèrdidas issoro fiant istadas de 200 fantes e 100 cadderis. Cando in fines fiat lòmpidu Manfredi cun sos afortios, sa batalla fiat acabada.[3].

In sa matessi die sa flota pisana fiat istada derrotada in su golfu de sos Ànghelos, in fache a su bighinadu de Stampaxi, de s'ammirallu Francesc Carrós. Medas Pisanos fiant istados fatos presoneris mentras chircaiant amparu in sas naes.

Sos relatos de sa batalla e de sa conchista de sa Sardigna fiant iscritos dae Pedru IV su Tzerimoniosu fìgiu de Alfonsu IV. Sas crònacas suas sunt istadas una fonte ampramente impreada dae sos istòricos e istoriògrafos imbenientes. Sa Batalla de Lutocisterna est istada s'ùnica gherrada in lìnia intre sos esèrtzitos de sa Repùblica de Pisa e sa Corona de Aragona.

Regnu de Sardigna e Còrsica

Cussighèntzias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'iscontzu de s'esèrtzitu pisanu a Lutocisterna signat sa fine de su domìniu de Pisa in s'Ìsula a pustis de sessantasès annos (dae su 1258 a su 1324). Casteddu de Càlaris aiat aguantadu a s'assìtiu finas su 19 de làmpadas 1324. Cun sos acòrdios de Bonària chi nde fiant cussighidos, Pisa oteniat in feudu sa tzitade ma perdiat totus sos territòrios de sa Caddura e de sa zona de Casteddu.

S'annu a pustis aiat chircadu de torrade a conchistare cussos possedimentos, ma sa derrota navale de su 26 - 29 de nadale 1325, semper in su Golfu de sos Ànghelos, dd'aiat costrinta a abbandonare definitivamente sa Sardigna.

Su Rennu de Sardigna a pustis de sa batalla de Lutocisterna

Nàschida de su Regnu de Sardigna e Còrsica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa batalla est ammentada pro ite cun sa derrota de sos Pisanos sos Cadalanu-Aragonesos aiant tentu manera de realizare territorialmente su Rennu de Sardigna (Regnum Sardinae et Corsicae) infeudadu a issos bintisete annos in antis - in su 1297 - de su paba Bonifàtziu VIII, a su prètziu de unu giuramentu de vassallàgiu, de su pagamentu annuale de unu tzensu de 2.000 marcos de prata, de su servìtziu de 100 cadderis, de su servìtziu de 500 fantes e de sa rinùntzia a su rennu de Sitzìlia[4]. Cun sa resa de Casteddu de Càlaris, su 19 de làmpadas 1324, naschiat de deretu e de fatu su Rennu de Sardigna. A pustis de su s'intreverare in sos sèculos de diversas domos regnantes, tale Rennu est su chi su 17 martzu 1861 diat cambiare nùmene in Rennu de Itàlia.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. F.C.Casula Breve storia di Sardegna, pàgina 153
  2. Giuseppe Meloni, Ramon Muntaner – Pietro IV d'Aragona, La conquista della Sardegna nelle cronache catalane,, Nùgoro, 1999.
  3. 3.0 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5 3.6 (IT) Angelo Sanna, La battaglia di Lutocisterna del 1324, in contusu.it, 8 martzu 2016. URL consultadu su 25 làmpadas 2019 (archiviadu dae s'url originale su 20 cabudanni 2016).
  4. F.C. Casula, Breve Stòria di Sardegna, pag 178

Artìculos in ligamene[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  • (IT) Marcello Lostia, L'ammiraglio Carroz: l'Infante di Aragona alla conquista della Sardegna, Edizioni della Torre, 1999, ISBN 88-7343-328-6.
  • (IT) Francesco Cesare Casula, La storia di Sardegna: L'evo moderno e contemporaneo. Volume 3 di La Storia di Sardegna, Tàtari, Carlo Delfino, 1994, ISBN 88-7138-063-0.
  • (IT) Alessandra Cioppi, Battaglie e protagonisti della Sardegna medioevale, AM&D, 2008, ISBN 88-95462-15-7.
  • (IT) Francesco Cesare Casula, La terza via della storia: il caso Italia, ETS, 1997, s'ISBN no esistit.
  • (IT) Manlio Brigaglia, Storia della Sardegna: dalle origini al Settecento, a incuru de Manlio Brigaglia, Attilio Mastino, Gian Giacomo Ortu, Tàtari, Laterza, 2006, ISBN 88-420-7839-5.
  • (IT) Ramon Muntaner, La conquista della Sardegna nelle cronache catalane, a incuru de Giuseppe Meloni, Ilisso, 1999, ISBN 88-85098-88-6.
  • (IT) Francesco Cesare Casula, Breve storia di Sardegna, Tàtari, Carlo Delfino, 1994, ISBN 88-7138-065-7.