Aeroportu de Casteddu-Su Masu
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
S'aeroportu de Casteddu-Su Masu "Mario Mameli" est un'aeroportu italianu situadu a 6 km a nord-ovest de sa citadi de Casteddu, longu sa carrera statali 130 in diretzioni de su comunu de Su Masu ddui est. S'incrarat subra de su stannu de Casteddu, conurbau cun s'àrea metropolitana de su cabulogu sardu. Est intitulau a s'arregordu de su tenenti Mario Mameli, arrutu subra su xelu de Tembien duranti sa batalla de Abissinia.
De unus cantus de annus s'aeroportu est basi operativa de Ryanair e de maju 2019 fintzas de sa low cost ispagnola Volotea; in passau est stau basi operativa de sa cumpangia Meridiana.
Nòdias tècnicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Su còdixi IATA de s'aeroportu de Casteddu-Su Masu est CAG, e su ICAO est LIEE. Sa fraigada est dotada de una pista de asfaltu longa 2804 m e larga 45 m, s'artària est de 3 m subra de su livellu de su mari, s'orientamentu est RWY 14-32, is frecuèntzias ràdiu printzipalis funt sa 120.605 o sa 122.100 MHz po sa turri e sa 125.430 MHz po sa ground[1]. Sa bia de rullàgiu printzipali "A" (alpha) est parallela a sa pista, longa 2400 m e est stada ainnantis impreada cumenti a pista ausiliària de orientamentu 14L/32R duranti is traballus de acontzu de sa pista de bolu.
S'aeroportu, gestiu de So.G.Aer. S.p.a (Società di Gestione Aeroporto di Cagliari), tenit un'operatividadi de 24 oras a sa die cun tràficu de Aviatzioni Generali e Cumertziali. Cust'ùrtima detenit su nùmeru majori de passigeris in trànsitu e de movimentus de s'ìsula intrea[2].
Stòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Orìginis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Su primu nùcleu de s'aeroportu civili de Casteddu est stau inaugurau in su 1937 acanta de is fraigadas militaris, ande su molu de s'idroscalu, cun progetu de Giorgio Gandini. In su 1937 sa lìnia Casteddu-Roma teniàt 9.748 passigeris, chi aiant postu sa trata a su primu logu assolutu in Itàlia po nùmeru de passigeris, sighiat sa Roma-Milanu cun 8.958 passigeris.
Apustis funt depius passai prus de binti annus antis chi unu terminal nou bennirit progetau: su 26 de martzu 1958 est inaugurada sa segundu aero-statzioni, progetada de Tullio Ibba e fraigada de su Gèniu aereonàuticu. Cun sa crèscida de is passigeris, est stada progetada de Giovanni Marras sa de tres aero-statzionis, posca inaugurada in su 1980. Custa est stada nointames retènnia insufitziente po sa gestioni de su tràficu semper majori chi s'aeroportu s'est agatau a gestiri.
Sa aero-statzioni noa[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
Po custa arrexioni sa sotziedadi de gestioni at detzìdiu su fàbricu de una aero-statzioni noa po de sustentai unu tràficu finas a 7 millionis de passigeris/annu. Su progetu, predispostu de su 1997 a su 1999, est stau inaugurau in su 2004 de su presidenti de sa Repùblica Italiana Carlo Azeglio Ciampi.
Cullegamentus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
De su 9 de làmpadas 2013, s'aeroportu disponit de una firmada ferruviària cosa sua, sa statzioni de "Elmas Aeroporto", serbida de Trenitalia[3].
Is trenus cullegant s'aeroportu cun is citadis sardas printzipalis: Casteddu (5 minutus e fitiania elevada), Igrèsias (40 minutus), Carbònia (55 minutus), San Gavino (20 minutus), Aristanis (40 minutus), Macumere (1 ora e 30 minutus), Sassari (2 oras e 40 minutus).
S'aeroportu est puru cullegau a sa Carrera statali 391 "de Su Masu" e a sa Carrera statali 130 "Iglesienti".
Referèntzias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]
- ↑ ENAV, LIEE, CAGLIARI/Elmas (PDF), in enav.it.
- ↑ ASSAEROPORTI Dati di Traffico, in assaeroporti.it. URL consultadu su 12 settembre 2012 (archiviadu dae s'url originale su 19 ghennàrgiu 2013).
- ↑ Elmas Aeroporto: la nuova stazione diventa realtà, in fsnews.it, 5 giugno 2013. URL consultadu s'8 giugno 2013.