Marmidda

Artìculu in LSC

Panorama de sa Marmidda cun bista sa su casteddu de Is Pratzas

Posidura in Sardigna

Sa Marmidda est una subregione geogràfica de sa Sardigna, posta in sa zona tzentru-meridionale de s'ìsula. Est dillindada a ovest e a sud dae su Campidanu, a nord-ovest de su monte Arci, a norte de sa Giara de Gèsturi e de sa Giara de Serri, a est de su Frumini Mannu.

Etimologia

Su nùmene "Marmidda" acudit de sos ampros cùcuros tundos, assimigiantes prossimai a mammiddas (bie casteddu de Marmilla in Is Pratzas). Àtera ipòtesi est cudda segundu sa cale bista sa presèntzia de medas paules in sa zona, su paesàgiu podiat pàrrere pintiniadu de "milli mares".

Geografia fìsica

Su territòriu de sa Marmidda andat torra a su miotzene e tando podet èssere cunsideradu geològicamente reghente postu a cumparàntzia cun su restu de Sardigna. Su paisàgiu est mescamente montigrosu e cumprendet sa Giara de Gèsturi, sa Giara de Siddi, sa Giara de Serri, su pranu de Genoni e su lutone de su Riu Mannu de Ìsili.

Sas fainas printzipales de sa zona sunt sa messaria e su turismu. Sos cultivos sunt prevalentemente de laores, ma est difùndidu fintzas su cultivu de sas faes.

Istòria

Sa regione de sa Marmidda est istada populadaa fintzas dae sos tempos prus antigos comente testimòngiant sos numerosos monumentos de edade nuràgica presentes in sa zona.

De su perìodu cartaginesu abarrat sa fortilesa de Santu Antine a Geroni, mentras in edade romana ant tentu unu tzertu importu sos tzentros de Biora (atuale Serri) e Valentia (atuale Nuragus).

In su perìodu giuigale sa regione perteniat a su Regnu de Arbaree (curadorias de Marmidda e de Part'e Alenza) e a su Giuigadu de Càlaris (curadoria de Seurgus).