Guilcer

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 40°01′N 9°00′E / 40.016667°N 9°E40.016667; 9

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su Guilcer o Guilcier est una subregione istòrica e geogràfica de sa Sardigna.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nùmene est unu acrònimu derivadu dae s'antigu dipartimentu post-giudicale denominadu Parte Cier Real cun cabulogu in Guilarze (oe Bilartzi).

A pustis de sa batalla de Macumere in su 1477, in ue sos aragonesos aiant derrotadu definitivamente s'esèrtzitu de su [ marchesadu de Aristanis, sa cussòrgia de su Guilceri, a in ue acudiant una deghina de biddas, est istada dividida in Parte Cier Canales (chi cumprendet sos territòrios de sas biddas de sa mèdia badde de su Tirsu, Sèdilo, Domus Novas Canales, e parte de Norghiddu) chi fiat assignada a su feudatàriu de Sedilo, e Parte Cier Real (chi cumprendet sos territòrios de Bilartzi, Abbasanta, Paule, sa parte chi abarrat de Norghiddu, Bidumajore) chi fiat infeudadu a sa Corona. Sas biddas de Sèneghe, Narabuia, Bonàrcadu e Miris, fiant abarradas a su Marchesadu de Aristanis suta nùmene de Parte Miris.

A sighidu de sa sentèntzia de fellonia contra su marchesu Lenardu de Alagon, su 12 austu 1479, su Re Ferrante II de Aragona aiat sutràidu su ‘'Guil-cier'’ a su Marchesadu, assignende·lu in manera indissolùbile a sa Corona, e dende facultade a sos bividores de resistire fintzas cun sas armas a onni tentativu de muda istatuale, chene incùrrere in peruna pena. Su re aiat cuntzèdidu annotamala a sas biddas de su '’Guil-Cier'’ su deretu de insegna cun istendardu.

Su nùmene de Parte Cier Real est istadu comunemente impreadu in sos documentos ufitziales de sa Corona ispagnola, siat in sos documentos fiscales, siat amministrativos.

In su momentu de sa creatzione sua, su territòriu de Parte Cier Real contaiat 6259 bividores. Sos terrinos aratòrios in dotatzione si contaiant in 39.000 meargias de sas cales 10.000 in Guilarze, 17.000 in Pauli-Latinu, 7.000 in Abbasanta, 5.000 in Bidumajore.

Sos deretos feudales chi custos bidditzolos depiant a sa Corona cunsistiant in deretu de feu (tassa chi si pagaiat in dinari), deritu de trigu e òrgiu, deritu de binu, sa de deghe de su bestiamene (degumarum), deritu de pàgia e Alcadia, chi si pagaiant a sos amministradores de ‘'Tanca Règia'’.

Custu territòriu est istadu riservadu a sa Corona ispagnola, sutraende·lu a s'infeudamentu, cun sa fine de assegurare su mantenimentu de sa pesadia règia de sos caddos de Tanca Règia (pesadia giai chi esistiat in su perìodu romanu tardu-imperiale, sighidu in època bizantina, e torradu a cumintzare dae sos Giùighes de Arborea). In custu territòriu sos ispagnolos aiant difùndidu sas costumàntzias issoro e sa limba issoro (de sa cale medas paràulas sunt abarradas in sos dialetos de su Guilcer). Sa contabilidade fiscale fiat abarrada distinta pro Guilarze e su restu de Parte Cier Real finas a su 1490 cando Pisabella de Castìllia, sollitzitada a finantziare s'aventura de Cristolu Columbu, aiat ordinadu a sos esatores suos unu suplementu de prelevamentu fiscale, non pro àteru meda grae. Sos prelevamentos gai assummados fiant notificados in unu unicum chi descriiat su resurtadu siat de Guilarze chi de Parte Cier Real, intituladu "Ghèttidu de Guil-Cier". Dae tando, semper prus a s'ispissu, documentas de atos amministrativos, guvernativos e fiscales sunt istados referidos, pro simplesa, a su cuntestu territoriale de su Guil-Cier, est a nàrrere a su cabulogu Bilartzi e a su territòriu a inghìriu suo.

Regiones istòricas de sa Sardigna‎ Bandiera della Sardegna

Anglona · Barbàgia de Brevìe · Barbàgia de Ollolai · Barbàgia de Seulu · Barigadu · Baronia · Caddura · Campidanu de Aristanis · Campidanu de Casteddu · Coros · Costera · Guilcer · Igresienti · Mandrolisai · Màrghine · Marmidda · Meilogu · Monreale · Montacuto · Montiferru · Nurra · Ogiastra · Parteòlla · Planargia · Chirra · Romàngia · Sarcidanu · Sarrabus-Gerrei · Sulcis · Tataresu · Trexenta