Istassione ferruviària de Deximumannu
S'istassione ferruviària de Deximumannu est s'istassione de sos Caminos de Ferru Nassionales chi servit sa comuna de Deximumannu dae su 1984.
Perfilu e istòria
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]S'istòria de sos caminos de ferru in Deximumannu dat cumintzu in su 1871, in su prenu de sa fase de realizadura de sos primos caminos de ferru pùbrigos de sa retza sarda. In cuddu annu, sa Cumpanzia Reale de sos Caminos de Ferru Sardos aiat inaguradu su trazetu Casteddu-Biddesorri, su primu rugru de sa Dossale Sarda in protzessu de realizadura. Duncas, su caminu de ferru nch'aiat sizidu finas su transitadorzu ferruviàriu orizinale de Deximumannu, ch'in s'annu sighidore fiat istadu cunetadu a su caminu de ferru de Iscrèsias nounàschidu.
In su segundu pustisgherra, si fiat abertu caminu s'intentu de duprigare a su nessi una parte de sa lìnia Casteddu-Figari, su chi si fiat cuncretadu a sa metade de sos annos setanta, addaghi su prozetu de duprigamentu de sas bias intre s'istassione de Casteddu e sa de Deximumannu fiat istadu aproadu e printzipiadu. Cunzuntamente cun custos traballos, fiat istadu detzìdidu de iscostiare s'istassione a una posissione lizeramente prus perifèriga a petus de su transitadorzu betzi, permitende sa colada de sas bias foras de sa leada urbana. Pro custa resone, fiat istada realizada una bariante de sa lìnia chi zughiat a su transitadorzu nou, chi s'agataiat a unos 250 metros dae su betzu, e sa bariante narada l'aiant inaguradu paris cun su duprigamentu in su 1984. Fraigadorzos annanghedores fiant istados criados in s'istassione carchi annu prus a tardu, in su cuadru de su prozetu isperimentale malassortadu de eletrifigadura de sa retza sarda. Difatis, s'istassione de Deximumannu fiat istada isseberada comente tèrminus de unu de sos duos rugros de proa (Casteddu-Deximumanu, s'àteru fiat dae Biddesorri a Seddori) pro sos testes de sas locumotivas E491/492 e de su sistema currespondedore de alimentadura peri currente arternada, su chi nch'aiat zutu a s'installadura in s'istassione de sas cadenàrias de alimentaduras, oe remoidas.
Caraterìstigas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]S'istassione est fraigada a longu de sa lìnia sarda printzipale, sa Casteddu-Figari Marìtimu; in prus de custu, in su transitadorzu deximesu, dat cumintzu sa dossale segundària de sos CFN, su de Iscrèsias e Carvònia.
Pro su chi pertocat sas infraistruturas ferruviàrias, su transitadorzu est probidu de chimbe bias pro su servìtziu de passizeris: sa prima, serente a su fraigu de biazadores, est impreada mescamente pro sos trenos de su servìtziu metropolitanu de Casteddu. Sas àteras bator, sizìbiles peri sutacoladorzu, sunt utilizadas pro sos trenos destinados a intro de sa Dossale Sarda (bias 2 e 3) e chirru a sa de su Sucis-Iscresianu (bias 4 e 5) respetivamente. Bias annanghedoras s'agatant a faca de sas antisfontomadas, e s'impreant pro s'istassionamentu de materiale rodadu o pro àteras finalidades de servìtziu. S'istassione disponet aguarmente de una filera de bias pro su servìtziu de mercantzias, postas a faca de su fraigu de biazadores. Custu ùrtimu est formadu dae unu tenimentu de duas prantas cun terrassitu, de pranimetria retangulare.
In contu de sa zestione de su moimentu, s'istassione est semper pessonalada, su chi sinnìfigat chi est s'aderetadore logale de su moimentu su chi cuntrollat su tràfigu ferruviàriu prendende s'istassione.
Intertràmunos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]S'istassione est una de sas prus importantes de sa retza sarda, sende sa destinada a s'intertràmunu intre sos trenos chi apròghilant o s'aderetant a sa Dossale Sarda e sos chi andant o arribant dae su Surcis-Iscresianu. Su transitadorzu istranzat trenos destinados a Iscrèsias, Carvònia, Santu Bèngiu, Aristanis, Macumere, Terranoa, Tàtari, Portu Turre e Casteddu. Sa relassione cun sa cabitale rezionale est garantidu finas dae su servìtziu ferruviàriu metropolitanu de Casteddu, chi aunit s'istassione cun sos transitadorzos de Assèmini Santa Lughia, Assèmini, Assèmini Càrmini, Casteddu-Su Masu, Su Masu Abioportu, Casteddu Santa Gilla e, comente naradu, cun s'istassione de Casteddu.
Pro su chi pertocat sos àteros trasportadores, in s'aparcadorzu de s'istassione est situadu su tèrminus de sa lìnia 9 de su CTM, chi permitit de nche sizire pratza Matteotti in Casteddu. In prus de custu, realizant arressadas finas sos postales de s'IRST chi aunint su Surcis cun su biddarzu universidàriu de Pauli. A carchi chentina de metros dae sa pratza de s'istassione, s'agatat aguarmente un'àtera arressada de s'IRST, dae ue si podent sizire sas comunas probianas a ue no arribat su caminu de ferru.