Istitutu superiore regionale etnogràficu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 40°19′19.74″N 9°19′56.04″E / 40.322149°N 9.332233°E40.322149; 9.332233

Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

S'istitutu superiore regionale etnogràficu (ISRE) est un'ente costituidu in su 1972 dae sa Regione Sardigna cun sa L.R. n. 26 de su 5 de trìulas[1] e tenet sede in Nùgoro.

Istòria curtza[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'Ente est istadu istituidu in in sa die de su tzentenàriu de sa nàschida de s'iscritora Gratzia Deledda, pro promòvere s'istùdiu e sa documentatzione de sa bida sotziale e culturale de sa Sardigna in sas manifestatziones traditzionales suas e in sas mudaduras suas.[2]

A s'Istitutu est istadu atacadu su Museu de su costùmene de Nùgoro chi giai esistiat, e chi est istadu cambiadu de nùmene in “Museu de sa Vida e de sas Traditziones Populares Sardas”. In su 1978 sa comuna de Nùgoro at tzèdidu a s'ISRE sa domo de Gratzia Deledda, comporada in su 1968, e s'istitutu b'at postu su Museu deleddianu chi est istadu abertu a su pùblicu in su 1983.

Funtziones e fainas[3][modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Comente istabilidu in s'Art.1 de sa Lege Regionale s'istitutu tenet sa funtzione de istùdiu e de sa documentatzione de sa bida sotziale e culturale de sa Sardigna in sas manifestatziones traditzionales suas e in sas mudaduras suas.[4]

Duncas, a tale fine, s'ISRE atualmente gestit una sèrie de istruturas, bibliotecas e colletziones pùblicas e privadas.

Intre custas:

-sa Biblioteca demo-etno-antropològica e sas fainas editoriales e sa gestione de su Museu deleddianu in Nùgoro, su Fundu Deledda inclùdidu[5]

-Sa Colletzione Luigi Cocco assetiada a s'internu de sa Tzitadella de sos museos in Casteddu.

-Sa Tzineteca e Archìviu fotogràficu de antropologia visuale chi est costituida dae sos filmados realizados e/o prodùidos dae s'Istitutu matessi, cun in intro istùdios e documentatzione chi pertocant a sa bida populare de sa Sardigna e dae traballos chi benint imbiados a su Fèstival internatzionale de tzìnema etnogràficu, (docufilms bènnidos de totu su mundu).

-Sa fototeca chi collit prus de 40.000 immàgines a pitzu de sa Sardigna. Intre sas regortas printzipales bi sunt sos fundos Giuseppe Costa, Piero Pirari, Giulio Pili, Wolfgang Suschitzky, Jean Dieuzaide, Pablo Volta. Custos materiales sunt unu cantzu considerevole de sa biblioteca digitale Sardigna Digital Library.[6]

-Sa biblioteca ispetzializada in sa regorta de documentatzione demoetnoantropològica. Sa dotatzione libraria atualmente est de belle 24.000 tìtulos pro cantu pertocat sas publicatziones monogràficas e de prus de 1.000 testadas pro su chi pertocat a sos periòdicos. Sa biblioteca faghet parte de su tzircùitu de su Sistema Regionale de sa Sardigna SBN (Servìtziu Bibliotecàriu Natzionale); duncas, su catàlogu OPAC de bona ala de su patrimòniu libràriu est disponìbile in internèt.[7]

Fèstivals etnogràficos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'istitutu organizat fintzas medas eventos intre sos cales:

  • Su Fèstival Internatzionale Biennale de Films Etnogràficos, nàschidu in su 1982, unu fèstival internatzionale biennale de sas produtziones internatzionales de su tzìnema etnogràficu, unu de sos primos de su gènere in Europa, chi est acasagiadu in s'Auditòrium de su Museu Etnogràficu. Dae su 2006 su fèstival at cambiadu nùmene in Sardinia International Ethnographic Film Fèstival (SIEFF), e at abbandonadu sa caraterizatzione monotemàtica, atzentrende su programma suo in un'issèberu de films reghentes. Sos films arribbant dae cada ala de su mundu e su programma ufitziale de sa rassegna collit film etnogràficos rapresentativos de totu sos continentes. Sos prèmios benint assignados dae una giuria internatzionale.[8]
  • Su Fèstival Biennale Italianu de s'Etnografia (ETNU), istituidu in su 2007, chi acasàgiat mustras de etnografia, artesania e design, cunvegnos, laboratòrios, cuntzertos, projetziones tzinematogràficas, presentadas de libros e àteru.

Infines promovet mustras, cunvegnos e adòbios de istùdiu cun àteros organismos iscientìficos e culturales, cun istùdios e chircas dirìgidas o in collaboratzione cun medas universidades.[9]

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. I.S.R.E. Istitutu superiore regionale etnogràficu in lìnia in su situ istitutzionale de sa Regione Autònoma de sa Sardigna
  2. Art.1 de sa L.R. n.26/1972
  3. ISRE - Acumpridos e fainas on line in su situ de s'ISRE
  4. Lege Regionale 5 trìulas 1972, n. 26
  5. Fundu Deledda ISRE
  6. Acumpridos e fainas, cit
  7. Biblioteca ISRE on line
  8. ISRE SIEFF
  9. Giulio Angioni, Contorni: Che fare dell’Istituto Superiore Regionale Etnografico?, Il Manifesto sardo, 16 martzu 2016 testu in lìnia

Ligàmenes esternos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Controllu de autoridadeISNI (EN0000 0001 2364 670X · LCCN (ENn82127573