John Kennedy Toole

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

John Kennedy Toole (New Orleans 17 de nadale 1937 - 26 de martzu 1969) est istadu un'iscridore americanu de sa Louisiana, chi at retzidu su prèmiu Pulitzer pro su romanzu publicadu a pustis de sa morte A Confederacy of Dunces, (traduidu in italianu cun nùmene de Una Banda di Idioti). Àtera opera chia aiat iscritu est The Neon Bible (Sa Bìbbia a su Neon). Mancari esserent medas is membros de su mundu letràriu chi aiat apretziadu is traballos suos, is romanzos de Toole fiant totus refudados fintzas a cando issu s'agataiat. A cunsighidu de istrobos psichiàtricos in parte dèpidos a custu fatu, si fiat suitzidadu a s'edade de 31 annos.

Toole fiat nàschidu in una famillia de sa classe mèdia de New Orleans. Giai dae pipiu sa mama dd'aiat acostadu a su mundu de sa cultura e aiat sighidu a s'ocupare e s'intrusire in is affàrios de su fìgiu pro totu sa vida. Suta cunsìgiu de issa, Toole diat diventare atore fintzas dae edade de 10 annos, interpretende personàgios còmicos. A s'edade de 16 annos aiat iscritu su primu romanzu, The Neon Bible, chi prus a tradu diat àere fulliadu pro ite adolescentziale.

Toole aiat retzidu una bursa de istùdiu pro s'universidade de Tulane. A fatu de sa làurea aiat istudiadu inglesu in sa Columbia University, in New York, in paris tempus chi fiat traballende in s'Hunter College. Aiat fintzas insingiadu in colleges bàrios de sa Louisiana. Tzerriadu pro su serbìtziu militare, aiat dèpidu lassare is istùdios, ma in s'esèrtzidu aiat sighidu a insingiare inglesu a is militares de limba ispagnola de San Juan, in Puerto Rico. Est durante custu perìodu chi aiat incommintzadu a iscriere A confederacy of Dunces, acabadu pois una borta torradu a domo.

Sutapostu a s'atentzione de sa casa editora Simon & Schuster, su romanzu fiat dadu a s'incuru de s'editore Robert Gottlieb, chie aiat cunsideradu su traballu de Toole de calidade, ma essentzialmente de pagu cunsistèntzia. Nimmancu a pustis de medas mudàntzias Gottlieb fiat abarradu cuntentu, e una borta chi su romanzu fiat refudadu fintzas de unu àteru editore, Hodding Carter Jr., dd'aiat rimadu. Depressu e cun ideas persecutòrias, Toole fiat partidu in viàgiu. Firmadu in Biloxi, Mississippi, si fiat bochidu in intro sa machina sua cun peri is fumos de iscarrigu, usende unu tubu pro abbare. Una pariga de annos a pustis sa mama aiat portadu su manuscritu a s'iscritore Walker Percy chi si fiat mòvidu pro ddu fàghere imprentare. In su 1981 Toole diat retzire su pèmiu Pulitzer pro sa narrativa.

Controllu de autoridadeVIAF (EN71398405 · ISNI (EN0000 0001 2028 2082 · LCCN (ENn79102341 · GND (DE123338220 · BNF (FRcb11926812x (data)