Lesbismu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bandera sìmbulu de su lesbismu
Sìmbulu de su lèsbismu

Lesbismu est su trèmene impreadu pro fàghere relatu a s'omosessualidade feminile, est a nàrrere, is fèminas chi isperimentant amore romànticu o atraida sessuale pro àteras fèminas. Sa paràula lèsbica derivat dae s'ìsula de Lesbos, in Grètzia. S'utilizat pro fàghere relatu a una fèmina omosessuale chi intendet atraida sessuale, fìsica, emotiva e sentimentosa petzi cara a is fèminas.

A sa fine de su sèculu XIX is sessuòlogos aiant publicadu is osservatziones issoro subra su disìgiu e sa conduta cara a persones de su matessi sessu e aiant distìnghidu a is lèsbicas in sa cultura otzidentale che a un'entidade a parte. Dae tando is istòricos ant torradu a esaminare is relatziones intre is fèminas e chistionant de ite est su chi faghet chi una fèmina o una relatzione si potzant calificare de lèsbicas. Su resurtadu de custa dibata at introdùidu tres cumponentes in s'ora de identificare a is lèsbicas: conduta sessuale, disìgiu sessuale e identidade sessuale.

Sa sessualidade de is fèminas durante s'istòria est istada pro s'in prus pesada subra is rolos de gènere, is cales ant limitadu su reconnoschimentu de su lesbismu comente possibilidade o espressione bàlida de sessualidade. Is primos sessuòlogos aiant basadu is caraterizatziones issoro de is lèsbicas subra is creèntzias issoro chi is fèminas chi disafiaiant is rolos de gènere definidos istrintamente fiant mentalmente malàidas. Dae tando, lèsbicas medas ant respostu a custu cunsideru che a marginadas immorales pro mèdiu de sa fraigadura de una subcultura fundada subra sa rebellia contra de is rolos de gènere. Su lesbismu est istadu a bortas de moda durante s'istòria, cosa chi influèntziat sa manera comente is lèsbicas sunt cunsideradas dae sos àteros, e comente si cunsìderant a issas etotu. Carchi fèmina chi ponet in atu condutas omosessuales podet refudare s'identidade lèsbica pro cumpletu, e refudare de si definire lèsbicas o bisessuales.

Is maneras diferentes comente is lèsbicas sunt istadas rapresentadas in is mèdios de comunicatzione sugerit ca sa sotziedade otzidentale in s'imparis s'est intèndida in paris tempus intrigada e minetzada dae is fèminas chi disafiant is ruolos de gènere femininos, e ammajada e ispantada dae is relatziones romànticas intre fèminas. Sende gasi, is fèminas chi adotant s'identidade lèsbica cumpartzint esperièntzias chi cunformant unu panorama simbigiante a su de s'identidade ètnica: in calidade de omosessuales, sunt unidas dae sa discriminatzione e su refudu potentziale de chi sufrint a banda de is famìlias issoro, amighèntzias e àteros. In calidade de fèminas, tenent pensamentos diferentes a is de sos òmines. Is cunditziones polìticas e sas atitudines sotziales puru sighint a tcostituire unu impeigu pro sa formatzione de relatziones e famìlias lèsbicas.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]