Limbas indo-europeas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu in sa grafia Provintzia de Casteddu-Istemma.pngcampidanesaProvintzia de Casteddu-Istemma.png. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

logudoresu · LSC · nugoresu

Isparghidura de is lìnguas indo-europeas in su mundu

Is lìmbas indo-europeas funt unu erederu (o famìllia) de lìmbas e dialetus imparentaus (a giru de 443), chi abratzant sa prus parti de is lìmbas de oi de s'Europa, de s'artipranu iranianu, de s'Àsia meridionali e chi in edadi stòriga fiant predominantis in Àsia minori. Cun atestaduras scritas aparèssias giai in s'Edadi de su Brunzu, in sa forma de is lìmbas anatòligas e de Gregu Miceneu, s'erederu indo-europeu est de importu po su campu de sa linguìstiga stòriga, ca tenit sa stòria prus documentada apustis de s'erederu semìdigu.

Is lìmbas indo-europeas ddas chistionant unus tres milliardus de genti che lìmbas de bartzolu, su prus nùmeru mannu intre totu is erederus connotus. De is binti lìmbas cun is prus nùmerus mannus de fueddadoris nadius segundu SIL Ethnologue, doxi funt indo-europeas: Spanniolu, Ingresu, Hindi, Portughesu, Bengalesu, Russu, Tedescu, Marathi, Frantzesu, Italianu, Punjabi, e Urdu, chi contant prus de 1,7 milliardus de fueddadoris nadius.