Limbas indo-europeas

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Isparghidura de is lìnguas indo-europeas in su mundu

Is lìnguas indo-europeas funt unu erederu (o famìllia) de lìnguas e dialetus imparentaus (a giru de 443), chi abratzant sa prus parti de is lìnguas de oi de s'Europa, de s'artipranu iranianu, de s'Àsia meridionali e chi in edadi stòriga fiant predominantis in Àsia minori. Cun atestaduras scritas aparèssias giai in s'Edadi de su Brunzu, in sa forma de is lìnguas anatòligas e de Gregu Miceneu, s'erederu indo-europeu est de importu po su campu de sa linguìstiga stòriga, ca tenit sa stòria prus documentada apustis de s'erederu semìdigu.

Is lìnguas indo-europeas ddas chistionant unus tres milliardus de genti che lìnguas de bartzolu, su prus nùmeru mannu intre totu is erederus connotus. De is binti lìnguas cun is prus nùmerus mannus de fueddadoris nadius segundu SIL Ethnologue, doxi funt indo-europeas: Spanniolu, Ingresu, Hindi, Portughesu, Bengalesu, Russu, Tedescu, Marathi, Frantzesu, Italianu, Punjabi, e Urdu, chi contant prus de 1,7 milliardus de fueddadoris nadius.