Literadura frantzesa

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Retratos de unos cantos de is prus iscritores frantzesos de importu de su de 19 sèculos
Manuscritu de sa Secuèntzia de Santa Eulàlia

Sa literadura frantzesa cumprendet s'imparis de sas òperas iscritas dae autores de natzionalidade frantzesa e/o de limba frantzesa. In su primu significadu suo, custa definitzione tirat a inclùere fintzas is òperas literàrias iscritas in limbas gallu-romanzas vàrias de su frantzesu, chi benint a èssere s'anglo-normannu, su galò o su picardu, in s'àmbitu de sa produtzione poètica e vernaculare de s'Edade Mèdia. In su casu de sa poesia trobadòrica in proventzale, imbetzes, is istudiosos sunt portados a sutaliniare s'autonomia sustantziale de custa traditzione culturale frorida in is regiones de su Midi.

Su segundu significadu cumprendet fintzas totu cussos iscritores de limba frantzesa e in limba frantzesa, ma non frantzesos, ativos in Europa de s'Edade Mèdia a is dies de oe. Personalidades illustres comente a Jean-Jacques Rousseau (de Ginevra), Georges Simenon (de su Bèlgiu) o Samuel Beckett (irlandesu) sunt traditzionalmente postos in s'àmbitu de sa literadura frantzesa mancari niunu de issos siat frantzesu. Is resones de tale inclusione s'ispricant cun sa punna, tìpica de sos autores bìvidos in is territòrios francòfonos a làcana cun sa Frantza, a surbire is modellos culturales e is formas literàrias isvilupadas in s'Esàgonu. Pro cantu pertocat sa produtzione literària de is continentes extra-europeos, imbetzes, si preferit chistionare de literadura francòfona pro definire cussu panorama ampru de iscritores, generalmente de natzionalidades diferentes, chi impreant sa limba frantzesa pro descrìere realidades sotziales, polìticas e culturales peculiares de is terras issoro de orìgine.

Sa traditzione literària frantzesa est una de is prus antigas e importantes de mundu otzidentale. Si considerat chi apat tentu orìgine cun is primas testimonias iscritas de sa limba, chi torrant a andare pro fintzas a su de 9 sèculos (Secuèntzia de Santa Eulàlia, 888), e chi si siat a pustis isvilupada chentza de solutziones de continuidade fintzas a oe in die.

Laboratòriu de importu detzisivu pro sa nàschida de sa lìrica cortesa in s'Edade Mèdia, logu de codificatzione de is règulas de su teatru clàssicu durante su Seschentos, mèdiu de propagatzione de sas ideas illuministas durante su de 18 sèculos, logu de orìgine de su romanzu realista e de sa poesia simbolista in s'Otighentos, veìculu de formas literàrias noas pro s'isvilupu de sa prosa de su Noighentos, sa literadura frantzesa est a bortas acostada a sa literadura grega e a sa literadura latina in resone de sa traditzione forte sua normativa, promòvida mescamente de s'Académie française.

Is gèneres prus importantes in is cales s'artìculat sa literadura frantzesa sunt su teatru, sa poesia, sa prosa narrativa e s'autobiografia. Unos cantos de is rapresentadores suos prus nodidos sunt Jean Bodel, Chrétien de Troyes, François Villon, François Rabelais, Pierre Corneille, Molière, Jean Racine, Voltaire, Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Stendhal, Victor Hugo, Gustave Flaubert, Charles Baudelaire, Émile Zola, Marcel Proust, Guillaume Apollinaire, Louis-Ferdinand Céline, Jacques Prévert, Jean-Paul Sartre, Albert Camus, Marguerite Yourcenar, Jules Verne, Arthur Rimbaud, Michel Foucault, Paul Verlaine, Maurice Leblanc e su Marchesu De Sade.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]