Mahón

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 39°53′22″N 4°15′51″E / 39.889444°N 4.264167°E39.889444; 4.264167

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Mahón
Posidura in s'ìsula de Minorca

Maó (in cadalanu; in ispagnolu: Mahón) est una comuna ispagnola de 29.125 abitantes situadu in sa comunidade autònoma de sas Baleares, in s'ìsula de Minorca. Est su comunu prus orientale de s'Ispagna.

Su suo porridu naturale est unu de sos prus mannos de Europa e est istadu in manera istòrica sa ghenna de atzessu de numerosas tziviltades, bìdida sa positzione istratègica sua in su tzentru de su Mediterràneu: una fortilesa naturale aberta a su mare chi est istada s'amparu prus bramadu de su Mediterràneu pro cumbàtere sos binti de tramontana, sa fùria de su mare e mescamente sas curreras inimigas.

In sa comuna de Maó s'agatat s'aeroportu de Minorca.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is fenìtzios, 3.000 annos faghet, l'aiant denominadu Maghen pro la definire comente a una conchillu. Un'iscudu protettore de sas avversidades chi aiant agatadu in antis de nch'isbarcare. Fintzas sos cartaginesos aiant istados protagonistas de s'istòria de sa tzitade, finas su puntu chi s'orìgine de su nùmene suo diat pòdere derivare de su generale Magone Barca (Magón), frade de Annìbale chi s'aiat installadu in s'ìsula a inghìriu a su 205 a.C.

Sa tzitade aiat creschidu cun su coladòrgiu de sos romanos chi l'aiant promòvidu munitzìpiu e, cun sa presèntzia musulmana, sa capitale aiat istadu cambiada in praghere de Ciutadella. Sos episòdios de invasiones e dominatziones, aiant arribbadu a unu puntu drammàticu in su 1535, un'annu de disaura, cando su timidu pirata Barbaruja aiat ràidu a sa terra sa tzitade e aiat caturadu chentinas de abitantes faghende·los iscraos e esiliende·los in su Nordafrica.

Nointames sos Vàndalos, sa fàmene e unas àteras calamidades, sa tzitade de Maó aiat incumentzadu unu lentu recùperu econòmicu e un'isvilupu urbanìsticu chi l'aiat batidu a una crèschida considerevole in sos annos imbenientes, finas arribbare a su suo màssimu isplendore in su de 18 sèculos, cando inglesos, frantzesos e ispagnolos s'aiant cuntierradu su controllu de sa tzitade. Aici meda insistèntzia pro nd'àere su pòdere aiat fatu ei chi aiat cambiadu pro chimbe furriadas de dominatzione. Finas dae s'in antis dominatzione inglesa in su 1722, sa tzitade de Maó aiat divènnidu sa capitale amministrativa de s'ìsula. Sa faina portuale aiat creschidu, e su trànsitu de flotas dae totu su mundu s'aiat infortiadu faghende aici frorire un'importante burghesia. In cudda època s'aiant costruidu sos edifìtzios prus significativos e Maó aiat cumintzadu a achirire una personalidade chi ancora oe est visìbile in sos caminos suos.

Tzinnos generales a sa tzitade[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sos redòrios culturales chi ant lassadu sas diferentes tziviltades chi si sunt sighidas, si podent galu bìere oe in sos caminos.

Passigende pro su tzentru istòricu, faghet a reconnòschere s'eredade de s'istile coloniale de su de 18 sèculos in su singulare munitzìpiu de istile neoclàssicu cun carchi elementu barocu, in su ruju de sa fatzada de su Principal de Guàrdia (edifìtziu destinadu in orìgine a su corpus de guàrdia inglesa) e in belle totus sos edifìtzios religiosos: Santu Frantziscu, su Carmine o Santa Maria ue a s'internu agatemus un'òrganu monumentale de 3.210 tubos e bator tastieras costruidu in su 1810 de sos maistros tedescos Otter e Kirburz, chi est tra sos mègius de cudda època, cun su cale si tzèlebrant ancora oe cuntzertos de mùsica clàssica.

Su Teatru Principal est unu de sos teatros de òpera prus antigos de Ispagna, de su cale sunt coladas sas prus importantes figuras internatzionales de su càntigu. Sunt presentes: s'Ateneu Sientìficu e Literàriu e su Museu de Menorca realizadu in un'antigu cunventu frantziscanu de sas lìnias barocas.

Cursende sos caminos scoscese de su tzentru chi batint a su portu de Maó, si tenet s'oportunidade de incrociare siat edifìtzios modernos (comente a sa domo de sa famìlia Mir) chi edifìtzios sennoriles (cuntzentradas in sa carrer Isabel II). A su portu sunt presentes sas antigas Distilerias Xoriguer, chi produent su gin artigianale e tìpicu de s'ìsula.

De su belvedere de sa Piazza Miranda faghet a ammirare bona ala de su portu.

A longu sas tres mìllios suos de longària bi sunt: sa Fortalesa Isabel II (sa Mola), unu de sos megioret esèmpios de s'architetura militare de sa fine de su XIX sèculu, s'Illa de su Reos (s'Ìsula de su Re), s'Illa de su Llatzaret (s'Ìsula de su Lazzaretto), ue s'agatant sas ruinas de un'antigu ispidale militare, villas coloniales comente a sa Golden Farm chi dòminat sa baia e chi, segundu cantu contat una legenda, aiat istadu s'iscenàriu de s'istòria de amore intre Lord Horatio Nelson e Lady Hamilton durante sa dominatzione britànnica de s'ìsula.

Logos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In suta de s'ajuntament de Maó b'ant tres, de sas medas presentes in s'ìsula, marinas.

  • Cala Mesquida: sa marina est de arena e abarrat incorniciata de una rocca arta 68 metros, Es Pa Gros, e de un' imponente turre de defensa costruida dae sos britànnicos cara a sa fine de su XVIII sèculu de sighida a s'isbarcu de tropas frantzesas in su 1871. Dae segus sa rocca, compare una segunda caleta, prus pagu frecuentada pro sas reduidas dimensiones de sa marina, chi si mutit Ischit Raconada Vella.
  • Es Grau: est una marina cun unu funda·las chi abarrat bassu pro diversos metros de abba amparada dae sas domigheddas de un'antigu portigheddu de piscadores, chi cun su tempus at evòlvidu e trasformadu in una biddighedda turìstica. De su matessi porridu faghet a atzèdere in barca a sa serente ìsula de en Colom ue sunt presentes duas prajas minores. Una particularidade de custa ìsula est s'amparu de una sutaspètzie endèmica de tzilighertas.
  • Aende·los pigados e Tortuga: sunt duas marinas aiat cumprèndidu in s'àrea amparada de su Parc Natural de S'Albufera. Dae segus sa Tortuga, bi sunt de sas dunas e una zona ùmida minore. Propassende sa Tortuga, cara a sud e superada sa roca chi la separat de Aende·los pigados, faghet a arribbare a sa cala de Morella Nou.

Cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Festas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cada annu, tra su 6 e su 9 de cabudanni, si tzèlebrat sa festa in onore a sa Mare de Déu de Gràcia. Su culmu de sa festa s'acùmprit tra sa segunda e sa de tres dies cun su traditzionale jaleo, ue sos caddos e sos cadderis bestidos issoro cun divisas biancas e nieddas sunt sos protagonistas. Custu jaleo naschet a su cumintzu de su de 14 sèculos e cunsistet in s'isfilare pro sas bias de sa tzitade tra duas alas de truma faghende impennare e brincare, in sas francas posteriores, sos caddos a su ritmu de sa tìpica mùsica de custa festa. Sa bevida tìpica de custa festa est sa pomada, una mistura de gin minorchinu e limonada.

Coxina[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa maionesa pigat nùmene dae Maó.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]