Malu Entu

Articulu in campidanesu

sa costera de s'ìsula

Malu 'Entu (in italianu Mal di Ventre) est un'ìsula de su Mari de Mesu chi est posta 7 km (3,5 mìglias marinas) a illargu de sa Peninsula de su Sinis, in sa costa tzentru-otzidentali de sa Sardigna. S'agatat in sa Provìntzia de Aristanis a intru de su territòriu de su comuni de Crabas. De su 1997 est parti de s'area mania Peninsula de Sinis-Insula de Malu Entu.

Nòmini

Sa furriadura in limba italiana de su nòmini, chi torrat a coa a su sèculu de 19, si depit a su dominadori piemontesu e non correspondit in significau cun su chi tenit in sadru, sendi istetia fata chentza critèriu limbìsticu e filolòzicu. Chi su nòmini in sadru est istetiu giau po su 'entu meda forti de maistrai a chi s'isula est sugeta, su in italianu cherit narri in sadru "daori de brenti" . Est prus a prestu possibili chi sa tradutzioni fessit fata chirchendi de agatai una simbillàntzia genèrica intra is sonus de is fueddus in is duas limbas. Esemprus de furriaduras fantasiosas in is nòminis de localidadis nd'at de su restu àturus in Sardigna (unu esempru intra tantis est s'apendìtziu de su Margine Rosso, in su comuni de Cuartu Sant'Aleni, chi est una furriadura chi pagus acàpius agatat cun su nòmini sadru de "Marxiani Rubiu").

Zeografia

Zeolozicamenti s'ìsula est meda antiga e rappresentat un relitu de sa prus remota orozenesi Sardu-Corsa chi at dividiu definitivamenti is duas isulas sorris de s'àrea intra s'attuali Catalugna e sa Provenza, comenti testimonzant is formatzionis impedradas de cristallus de quarzu de sa fini de su Mesuzoicu.

Tenit una tirada de 0,8 km² e s'artiori massimu est de 18 metrus subra su mari. A causa de su bentu de maistrai chi suat de NO po manna parti de s'annu, sa costera est arenosa in su chirru orientali, in cuddu otzidentali est imbetzis de rocca sendi custu parau in fachi a su bentu.

S'isula est disabitada, mancai turistas no ndi mancant mai spetzialmenti in s'istadi candu cun imbarcatzionis piticas e mannas fattas po su diportu illompint de is localidadis costeras de acanta.

Passau de pag'ora

In su mesi de austu 2008 s'ìsula, chi non tenit bividoris, est diventada nodia po essi istètia ocupada de unu grupu indipendentista ghiau de Sarbadori Meloni (prus connotu comente Doddore Meloni), cun s'obietivu de otènni su riconnoscimentu internatzionali de s'isula comenti "Repùblica de Malu 'Entu".

Meloni at mandau su progetu suu siat a is Natziones Unidas, siat a su chi insaras fiat presidenti se su cunsizu de is ministrus italianu, Silvio Berlusconi, e at dimandau a su comuni de Crabas sa residèntzia in s'ìsula po giai unu signìficu prus forti a s'intentu suu. Intra atras cosas at fatu fintzas coniai banconotas cun sa fachi sua, chi beniant a essi moneda de s'istadu. In su grannazu de su 2009 una lòmpida de su corpus forestali, de su càstiu ambientali e de sa capitaneria de portu, at fatu isbarratzai is indipendentistas, cun imputu fintzas de ai addanniau s'ambienti e de ai ismaltiu illitzitamenti aighinzu chi aiant fatu in is mesis de ocupatzioni de s'ìsula.

Malu 'Entu, in beridadi, fiat zai istetia a su tzentru de unu cumplotu separatista in is annus 80, a òpera de is grupus indipendentistas sardus de s'època. Segundu a atrus però no fiat unu cumplotu indipendentista ma unu imbentu de is servìtzius segretus italianus po ghetai iscretia in su movimentu sardista chi si fiat isvilupendi in cussus annus.