Manipulatzione de sa mente

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Rapresentatzione sensatzionalista de s'istragu de Boston (5 de martzu de su 1770): tales immágines fiant usadas pro ingennerare malecuntentu e fomentare s'unidade intre de colonos estadounidenses contra de sa corona británnica antes de sa Gherra de Indepindèntzia estadounidense.

Sa manipulatzione de sa mente est unu tipu de influèntzia sotziale finalizada a cambiare s'intendimentu o su cumportamentu de sos àteros impreende ischemas e mètodos sùbdolos e ingannosos chi podent fintzas essire in s'abusu siat psicològicu siat fìsicu.[1] Su fine ùrtimu persighidu dae su manipuladore est sa satisfatzione de is mandos suos, de norma a gastos de is àteros. S'influèntzia sotziale in sese no assumet una connotatzione negativa, in manera contrària a sa manipulatzione; si pighet a esempru su dutore chi isfrutat su rolu suo e s'asimmetria de connoschimentos pro induire su malàidu a abbandonare istiles de vida insàlubres e dannosos. S'influèntzia sotziale assumet una connotatzione pro fintzas positiva cando non tenet elementos coertzitivos, lassende lìbera sa persone de atzetare o refudare sos ischemas propostos; in tale casu si faeddat de persuasione, de non confùndere cun comunicatzione eficatze. Si bidat a esempru sa teoria de su nudge, o "ispinta garbosa", chi chircat de indiritzare sa persone cara a unu cumportamentu prus virtuosu proponende·si·ddu suta forma de giogu.

Recuisitos de una manipulatzione eficatze[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su psicòlogu George K. Simon, afirmat chi s'eficatzidade de sa manipulazione est ligada in sustàntzia a chi dda esecutat, chi cheret nàrrere ca su manipuladore "de sutzessu" est dotadu de sas atitudines a sighire[2]:

  1. Cuat s'agressividade dae sa cale orìginant is intentziones suas e is cumportamentos suos;
  2. Tenet un'atentzione ispicada orientada a iscobèrrere is debilesas psicològicas de sa vìtima, in is cales pesat is ischemas suos de manipulatzione;
  3. Insensibilidade o bera e pròpia farta de sentidu de curpa, ausèntzia de dudas e iscrùpulos relativos a sa possibilidade de causare unu disacatu a sa vìtima sua in s'incasu chi ddu cunsideret netzessàriu o ùtile a su satifaghimentu de sa voluntade sua. Tantis prus cuada est s'agressividade, prus eficatze si faghet sa manipulatzione.

S'agressividade velada si declinat in custas duas diretziones[3]:

  1. Agressividade relatzionale, est a nàrrere sa deliberada cumpromissione de is relatziones interpersonales de sa vìtima e sa vandalizatzione de s'immàgine sotziale sua;
  2. Atitudines passivu-agressivas, overas s'espressione de disamistade indireta a banda de su manipuladore pro mèdiu de cumportamentos omissivos cales su perlongamentu, su fallimentu voluntàriu in còmpitos de routine, riservare su "tratamentu de su mudìmene", tènnere su murru e si pintare che a vìtima, crìticas negativas acuadas de sarcasmu o ironia e cummentos retòricos.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Braiker, Harriet B., Whos Pulling Your Strings? How to Break The Cycle of Manipulation, 2004.
  2. Simon, George K, In Sheep's Clothing: Understanding and Dealing with Manipulative People, 1996.
  3. Simon, George K, In Sheep's Clothing: Understanding and Dealing with Manipulative People, 1996.

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]