Controllu de sa mente

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Illustratzione faghende relatu a s'idea de sciacuadura su cherbeddu

Su controllu de sa mente (fintzas naradu sciacuadura de cherbeddu, carcu dae s'inglesu brainwashing) est una tècnica o unu imparis de tècnicas incaminadas a sa modificatzione de sos protzessos mentales de is indivìduos. Si podet impreare subra sa persone pròpia e puru in persones agenas cun finalidades diversas: dae su superamentu de s'èssere pròpiu e is abilidades mentales suas a traessu de su domìniu de sa mente, passende pro sa sanadura de cumplessos o problemas mentales, fintzas a un'impreu perversu gosi comente sa manipulatzione de àteras mentes.

S'impreat in salude mentale pro s'istùdiu de sas reatziones in su pensamentu, su sentidu e su cumportamentu de s'èssere umanu. Is tècnicas s'eficatzidade de sas cales est sientìficamente dimustrada s'àplicant pro s'isvilupu de sa mente in totu suos aèrgios. Realizadu dae su matessi sugetu subra sa mente sua, si podet impreare pro s'autodomìniu de sos pensamentos e in manera cunsighente is emotziones generadas dae issos. S'impreant is tècnicas de focalizatzione mentale in "ipnoterapia" pro sa sanadura o megioru de su malàidu. S'istùdiu de su "controllu de sa mente" puru at interessadu a sa parapsicologia e a religiones e setas medas.

Antetzedentes de su controllu de sa mente[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su disìgiu de controllare de su totu sas persones est antigu meda, e cale si siat ditadura, règimene autoritàriu o monarchia dispòtica semper ant intentadu chi sos tzitadinos issoro o sùdditos tèngiant is matessi ideas e atitùdines, mescamente conca a sos dirigentes issoro. Pro custu obietivu, s'est utilizadu dae como tempus meda sa propaganda[1] e sa repressione de càbudos o organizatziones. Ma custas atziones non podent acabare cun is ideas diferentes in su totale de sa populatzione, mancari aici resessint a evitare chi si manifestent abertamente, a su nessi durante carchi iscuta de tempus.

Pro resèssire a acabare cun is ideas de carchi persone cuncreta, s'est recurtu a sa tortura chi in medas ocasiones si limitaiat a bogare cunfessiones (esserent custas beras o nono) comente in su casu de s'Inchisitzione; ma organizatziones repressoras vàrias, comente sa Čeka de sa Rivolutzione russa, ant iscobertu ca cun tècnicas desorientadoras, su frius, s'alimentatzione mala e sa pressione costante podiat prentare in is torturados s'idea chi cheriant pro chi a pustis decrararent custa idea prentada a in antis de giùighes e tribunales, pro esempru. Pro custu motivu, is sovièticos sunt istados denuntziados dae Amnesty International in raportos subra s'impreu de sa meighina pro sa tortura,[2] intre àteras, gasi comente in una publicatzione ispetzìfica subra sa meighina a s'URSS.[3] A totu custas tècnicas si ddas costumat achirire in intro de su tèrmine "sciacuadura de cherbeddu".

Su problema de sa sciacuadura de cherbeddu cunisistiat ca cando sessaiat sa violèntzia, sa timoria o sa presèntzia de sa persone chi minetzat, is ideas prentadas puru isparessiant e fiant remplasadas dae sas initziales cun lestresa.

Duncas, dae su matessi momentu casi cando at comintzadu sa tortura che a mètodu de repressione, s'est pertzibidu sa paga vigèntzia de custa tècnica e s'abbisòngiu de otènnere àteros prus sighidos in su tempus. Dae s'àtera banda sa tortura produit secuelas psicològicas graes in su torturadore, comintzende pro su refudu sotziale chi sufret sos buginu (funtzionàrios de s'istadu incarrigados dae esecutare, ma puru torturare) e sighende pro totu casta de timorias, remordimentos e depressiones pro dèpere dare dolore e sufrimentu a persones contra sas cales in su fundu non tenet nudda in contras. Esistent pagos raportos meda subra s'allenamentu de torturadores, pro èssere unu segretu autènticu de istadu; ma Amnesty International giai at tentu atzessu a unu realizadu dae sa ditadura grega in sa cale si bidiat ca pro mantènnere unu corpus de torturadors istàbile fiat netzessàrios buscare gente de su mèdiu rurale chi non disigiarent sighire custa vida, ddis assegurare traballu in tzitades, ofèrrere istipèndios mannos e ddos afortigare in manera costante subra s'importu de sa missione issoro pro sa pàtria (non pro su règimene chi siat), su perìgulu chi current si lassant de torturare e sa maldade de is persones chi depent torturare. Cun totu custu, in atos comente sa Cummissione pro sa Beridade e s'Apaghidura de Sudàfrica, s'est averguada chi medas torturadors fiant a fundu pentidos e dòlidos dae sas atziones issoro.

Custos esempros ammustrant ca sa netadura de cherbeddu no est a tenore de totu is organizatziones e costat isfortzos medas a mantènnere.

Cunsighèntzias de su controllu mentale[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa cunsighèntzia printzipale de unu protzessu de controllu mentale resessidu est su imprantu de sa personalidade disigiada subra s'anteriore, ma sa personalidade de inghitzu mai s'isperdet[4] e at a acabare pro s'impònnere in s'incasu chi torrent is cunditziones adatas. Ma est difìtzile deprogrammare a persones chi non tenet una personalidade anteriore a recuberare, ca no esistiat galu, comente in is pitzinnos, o ca in un'arcu de tempus longu, est istada de su totu ismentigada.

In prus de custu, si produint àteros efetos in sa persone, bene pro su controllu mentale o pro sos mètodos pro l'otènnere. S'ONG ispagnola Prode-Gioventude tzitat sos imbenientes:

Sotziales[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Farta o reduida de sa capatzidade de si relatzionare cun is àteros, mescamente si sunt istràngios a sa seta.
  2. Annuddamentu de sas relatziones cun sa famìlia e pèrdida de amigos.
  3. Cunsighèntzias de su traballu, comente relegatzione in su postu de traballu o lissentziamentu, pro sa pèrdida de cumpetitividade pro neghe de s'istrachìmine.
  4. Càmbiu de residèntzia.

Fìsicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Dipendent de su totu dae su tipu de controllu mentale fatu. Ma in generale sunt fadiga musculare.

Psicològicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Càmbios no aisetados intre s'euforia e sa depressione.
  2. Inabilitadu a mantènnere relatziones afetivas cun persones istràngias a s'ambiente in ue est controlladu.
  3. Iscravidade involuntària a pèrdere sa capatzidade de detzisione.
  4. Abasciamentu de su sentidu de s'umore, de su vocabulàriu e sa capatzidade intelletuale in generale, ma no de s'intellighèntzia.
  5. Arrejonu iscassu o nullu.
  6. Tendèntzia neuròtica, psicòtica o suitzida.
  7. Pèrdida de identidade, isdopiamentu de sa personalidade, pànicu, annichilamentu.

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Mind Control in America, de Steven Jacobson (1985), ISBN Nº 0-911485-00-7
  2. Amnesty International, Médicos, el personal de la salud ante la tortura, Madrid, EDAI, D.L., 1990
  3. Amnesty International, Presos de conciencia en la URSS: su tratamiento y condiciones - informe de Amnistía Internacional. Londra, Amnesty International, D.L., 1980
  4. Pilar Salarrullana, Las sectas, Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1990, ISBN 84-7880-015-8Script error: No such module "Check isxn".

Artìculos ligados[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]