Molins de Rei

Artìculu in LSC

Panorama de sa bidda

Ruinas de su casteddu

Molins de Rei est una bidda e munitzìpiu de Cadalugna, situada in sa comarca de su Baix Llobregat, provìntzia de Bartzellona.

Posta in s'oru de manca de su riu Llobregat, s'isterret dae su pranu alluvionale de su riu fintzas a sos isprones otzidentales de sa Serra de Collserola (Serra Costerina). Allàcanat in su norte cun El Papiol e Sant Cugat del Vallès, in su nord-est cun Bartzellona, in su sud cun Sant Feliu de Llobregat e in s'ovest cun Sant Vicenç dels Horts.

Su nùmene de su munitzìpiu derivat de sos cumintzos suos cando su re Alfonsu II aiat comintzadu su fraigu de unos mulinos in sa zona de sa bidda atuale.

Durante s'istòria sua, sa denominatzione ufitziale de sa bidda est cambiada duas bortas, pro pagu tempus e pro resones polìtiaos. In ocasione de sa Prima Repùblica, in s'annu 1873, cando at adotadu su nùmene de Molins del Pont (o del Puente comente si naraiat ufitzialmente). Custu primu càmbiu est istadu abolidu cun s'arribu de sa restauratzione borbònica, torrende a sa denominatzione traditzionale. Su segundu càmbiu fiat dadu durante sa Gherra Tzivile (1936-1939) cando fiat adotadu su nùmene de Molins de Llobregat, sighende sa polìtica de eliminare dae sos topònimos relatos cun elementos monàrchicos o religiosos. Sa denominatzione ufitziale de sa bidda, chi fiat catalanizada definitivamente pro risolutzione de sa Generalitat de Catalugna, andat torra a su 4 de làmpadas de su 1981.

Sa bidda at dadu, presumidamente, sos nadales a sa giuighissa sarda Lionora de Arbaree (1347-1403).

Sa famìlia cadalana de sos viscontes Rocabertì istaiat aposentada in Bartzellona e disponiat comente residèntzia istiale de su Castellciurò.

Su benidore Marianu IV de Arbaree, a pustis de sa coja cun Timbors de Rocabertì tzelebradu durante su regnu de Pedru IV su Tzerimoniosu, aiat seberadu su subranumenadu casteddu che abitòriu: a pustis de carchi annu fiat torradu a Sardigna cun sa famìlia, bivende in antis in su casteddu de Costera, a segus in su palatzu giuigale de Aristanis a pustis de èssere sutzèdidu a su frade Pedru III.

Foras de Ugone III e Beatrice, bi fiat naschidu, duncas, cun totu probabilidade in su 1347, fintzas sa sorre issoro Lionora, soberana apompiadora de su giuigadu de Arbaree e su pessonàgiu istòricu prus connotu de sa Sardigna medievale.

Bibliografia

• (IT) Raimondo Carta Raspi, Mariano IV d'Arborea: conte del Goceano, visconte di Bas, giudice d'Arborea, Aristanis, S'Alvure, 2001 [1934], ISBN 978-8873831129, OCLC 48407842, SBN IT\ICCU\CAG\0085729.
• Bianca Pitzorno, Vita di Eleonora d'Arborea, Mondadori, Milanu 2010.