Nagasaki

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu


Nagasaki (in giaponesu 長崎市 Nagasaki-shi, "Tzitade de Nagasaki",  tradutzione literale "minore penìsula allongada"), est una tzitade giaponesa, biddamanna de sa prefetura omònima, in sa costa sud-otzidentale de sa ìsula de Kyūshū.

Est connota pro èssere sa segunda e ùrtima tzitade in s'istòria a subire unu bombardamentu atòmicu (tres dies a pustis de Hiroshima) a òpera de is Istados Unidos de Amèrica a su Giapone in s'acabbu de sa segunda gherra mundiale, su 9 austu 1945.

Geografia fìsica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Nagasaki s'agatat in su tzentru de una baia longa, chi rapresentat su mègius portu naturale de s'ìsula de Kyūshū, in su sud de su Giapone. Sa tzitade donat fintzas su nòmine a sa prus Penìsula e Prefetura estèndida, chi cumprendet àteras localidades, comente sa Penìsula e tzitade de Shimabara, sa prus de importu, situada prus in s'est.In su nord (distretu de Nishisonogi), Nagasaki allàcanat cun sa tzitadedda costera de Nagayo, chi s'agatat in sa baia de Ōmura.A ovest, sa tzitade s'agatat in sa baia de Sumo-nada, chi puntat cara a su Mare Tzinesu Orientale. Inoghe s'agatant fintzas is parcos naturales de sa penìsula de Nomozaki (in su sud-ovest) e su de Nomohanto, in s'ìsula de Kaba.Su tzentru residentziale e cummertziale de Nagasaki s'agatat in sa cala portuale, in ue si ghetat su riu Urakami, in una badde inghiriada de montes, comente su Kazaghiva, Ontake, Kotonoodake, Kokuzo, Hachiro, etc. S'irregularidade manna de sa costa permitit fintzas sa presèntzia de ìsulas mèdias, comente a esèmpiu Kami-soshiki, Shimo-Koshiki a ovest, Shimoshima e Ueshima a sud. Prus a est, sa tzitade est segada dae su riu Hachiro. S'àrea cun densidade prus arta de fràigos est limitada dae sa forma de su territòriu a agiumai 6 km cuadrados.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa nue atòmica de Nagasaki.

Su prus nùcleu antigu de Nagasaki s'est isvilupadu in s'ala otzidentale de sa penìsula, a incumentzare dae su de XI sèculos, de unu bidditzolu chi ddi naraiant in antighidade Fukaeno-ura, basadu prus che totu in sa pisca. Est essidu a sa lestra unu riferimentu portuale pro s'ìsula, ammanniende·si cara a s'internu de s'ìsula matessi, cun is nòmines de Tama-no-ura e Nigitatsu. In s'ìnteri de su perìodu Kamakura (su de XIII sèculos), sa tzitadedda est istètida posca infeudada a s'omònima famìlia Nagasaki, chi in giaponesu bolet nàrrere penìsula allongada pitica, ma, giai in su 1568, su Daimyō Ōmura Sumitada, cunvertidu dae su shintoismu a su cristianèsimu, dd'at aberta a su cummèrtziu cun su Portugallu (perìodu de su cummèrtziu Nanban), faghende·dde aici unu portu de livellu internatzionale. Duncas est essida sa tzitade chi at tentu prus influèntzia europea e catòlica in su Giapone medievale.

Cun s'artziada a su podere de s'imperadore militare Toyotomi Hideyoshi, chi no atzetaiat s'arribu de is cristianos, Nagasaki est istètida teatru de s'ochidòrgiu de is famados Bintisès santos màrtires, su 5 freàrgiu 1597. Proibidu su cristianèsimu me is annos imbenientes, Nagasaki est torrada a essidre de su "Abbolotu de Shimabara", acontèssidu in su 1637. A pustis de sa repressione de cussu perìodu, cristianos medas si sunt postos in clandestinidade e sa regione de Nagasaki est essida sa àrea printzipale de difusione de is kakure kirishitan, comente testimòniant totu is sitos cristianos cuados de s'àrea.

Pranta de sa tzitade in antis e a pustis de s'esplosione de sa bomba atòmica.

Su cummèrtziu portuale de Nagasaki cun s'Europa (mescamente Paisos Bàscios e Inghilterra), s'est torradu a pesare in su de XVII sèculus, gràtzias a acòrdios internatzionales chene influèntzias de fides religiosas. Sa Restauratzione Meiji (1867) at torradu a abèrrere de su totu a sa libertade religiosa, e at fatu de Nagasaki su tzentru de su catolitzèsimu giaponesu. Partende dae su matessi perìodu, s'economia de sa tzitade, mescamente industriale, chìmica e siderùrgica, at tentu una crèschida manna. Is zonas industriales printzipales si sunt istabilèssidas in sa costa orientale e in sa badde de su riu Urakami, mentras is àreas residentziales s'agataiant me is montigros.

In sa prima metade de su de XX sèculos, sa tzitade at acasagiadu fàbricas medas de armas e is atzargerias de sa Mitsubishi[1]. Pro custu motivu, in s'acabbu de sa segunda gherra mundiale, sa tzitade est istada seberada dae is Istados Unidos de Amèrica comente a bersàlliu de sa segunda bomba atòmica isvilupada a intro de su Progetu Manhattan, Fat Man, su 9 austu 1945, tres dies a pustis de su bombardamentu atòmicu de Hiroshima, 400 km a nord-est. Nagasaki est istada seberada isceti a s'ùrtimu momentu, ca, pro neghe de is malas cunditziones meteorològicas, no est istadu possìbile a ghetare sa bomba a subra de sa prima candidada, sa tzitade de Kitakyūshū-Kokura[2], cussa puru rica de fàbricas.

Sende chi sa bomba est ruta a subra de sa zona industriale, chi s'agataiat a belle 4 km a ovest de su nùcleu urbanu, is vìtimas tziviles de su bombardamentu, mancari numerosas, sunt istadas prus pagas de is de Hiroshima. Sende chi sa cantidade de plutòniu impreada pro s'esplosione nucleare est istada limitada (pagu prus de 6 kg), s'incuinamentu nucleare imbeniente est istadu limitadu, permitende aici unu fràigu nou lestru de sa tzitade[3].

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) HyperWar: The Army Air Forces in WWII: Vol. V--The Pacific: MATTERHORN to Nagasaki [Chapter 23], in www.ibiblio.org. URL consultadu su 17 santugaine 2021.
  2. (IT) Perché anche Nagasaki?, in Il Post, 9 austu 2015. URL consultadu su 17 santugaine 2021.
  3. (IT) Perché la gente vive ancora a Hiroshima e Nagasaki?, in Il Post, 10 austu 2015. URL consultadu su 17 santugaine 2021.