Nuraghe Fenu

Articulu in campidanesu

Su nuraghe Fenu (chi signìficat "fenu" in italianu) est unu nuraghe situadu in su sattu de sa bidda sarda de Pabillonis, in su Mèdiu Campidanu, e rapresentat imparis a su nuraghe Santu Sciori su segundu nuraghe complessu de Pabillonis.

Custu nuraghe, chi est stétiu datau me in s'edade de su brunzu (1300-1150 a.C.), cumprendet un' àrea deprus de 2000 metrus cuadradus.

Vittorio Angius l'at descritu, in antis de s'iscoberta de sa reggia de Barùmini:«..s'àteru apelladu Nuraxi-Fenu attesu unu kilometru e mesu, e dignu de èssere cunsideradu e annoverau a' prus mannus chi si connoscint, calis puru funt is imbenientis de su territòriu de Gùspini, su Saureci, su Fumìu e s'Orcu..» e àncora, faeddendu de San Gavino Monreale at fatu unu riferimentu a su matessi Fenu, meda accanta: «.. aintru is lìmitis de su territòriu de San Gavino bi fiant in is tempus prus antigus prus de sèisci nuraghes, e chi carcunu de' matessi fiant aicci mannus, cantu su chi bideis àncora in sas biscinàntzias de Pabillonis, chi est unu de' prus colossales de s'Ìsula...».^[1]

Cuntestu ambientali e collocatzione geogràfica[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su nuraghe Fenu s'agatat a casi 3 km de su centru abitadu, atacadu a sa lìnia ferroviària, in d'una zona a intensa faina agrìcula. Cumenti a at capitadu pro àterus nuraghes, fintzas su Fenu est stétiu imperadu cumenti materiali pro sas fondamenta de unu ponte de sa lìnia ferruviària ma sa strutura a oi abarrat in bonu istadu. Est accessibili passendi de sa bia SP4.3 chi de Pabillonis portàt a Sàrdara. Una borta superaus is cancellos ferroviàrius, toccat a girare a dereta in d'una bia parallela a is binàrios ferroviàrius.

Descritzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is arestus de su nuraghe, costruidu tottu in roca basaltica, s'esténdint pro casi 2.000 metrus cuadraus e apartenint a unu cumplessu polilobatu de mannas dimensionis. Si cunservant duas turris, chi s'àrtziant pro un' artària massima de casi 1,80 m in sa turri A, e chi cun su grussesa issoro testimòniant s'imponenza chi su nuraghe teniat in passadu. A costa una ricostrutzione ideali de su situ (G. E.).

Iscavus archeològicus e repertus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is iscavus archeològicus funt incumentzadus in su 1996, cun diferentis campagnas, e ant permìtidu tràmite s'istùdiu de sa stratigrafia de individuai s'abbandonu de s'istrutura giai in època antiga, po curpa de unu fogu e de unu sciorroccu. Is repertus funt istadus posca torraus a impreare dae gentis pùnicas e posca de is Romanos.

Is iscavus ant interessadu s'àrea abitativa de su nuraghe, contraddistinta in sas foto cun sas lìteras α, β e γ, cun s'imbeniente iscoberta de unu focu e de restus de pastu accanta de sa turre C. Torra, is iscavus ant cunsentidu fintzas una mèllus visibilidadi de s'istrutura in tottu, a suba de tottu pro cantu riguardat is turris: A,B,C,D,E.

Funt istetius agattaus frammentus de tzeràmica, lucerne e cancua pillntza romana chi testimòniant sa frecuentatzioni de su situ in etadi imperiali.

Onnia repertu est stétiu cunservadus in su museu archeològicu de Sàrdara.