Nuxis
Coordinadas: 39°09′14.49″N 8°44′22.65″E / 39.154025°N 8.739624°E
campidanesa. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
logudoresu · LSC · nugoresu
| Nuxis | |
| |
| |
| Nùmene ufitziale: | Nuxis |
| Istadu: | Itàlia |
| Regione: | Sardigna |
| Provìntzia: | Sud Sardigna (SU) |
| Sìndigu: | Romeo Ghilleri (lista cìvica) dae su 13-6-2022 |
| Ladiore: | 39°09′14.49″ Nord |
| Longhiore: | 8°44′22.65″ Est |
| Artiore: | 196 m. subra su mare |
| Tirada: | 61,59 km² |
| Populatzione: | 1.427 31/03/2022 23,17 biv./km² |
| Comunes lacanantes: | Assèmini (CA) (isola amministrativa di San Leone), Narcau, Santadi, Silìcua, Sa Baronia |
| Còdighe postale: | 09010 |
| Prefissu telefònicu: | 0781 |
| Còdighe istat: | 111049 |
| Còdighe catastale: | F991 |
| Bividores: | nuxesus/nucesus |
| Giassu web: | http://www.comune.nuxis.ci.it/ |
_-_2016.svg)
| |
Nuxis est unu comunu de 1.703 abitantes de sa provìntzia de su Sulcis Igresiente.
Su nòmini benit de sa paràula (fueddu) "nuxi" in italianu "noce" cussu poita s'at a pensai ca in àrboris de sa nàscita de sa bidda pròpia, sa ruga printzipali fiat prena, in ambus is làdus, de matas de nuxis. Su bistiri tìpicu, a bala de totu siat in su Sulcis, tennit connotaus tìpicu de su Campidanu, commenti cussu de usai seda e tessidus ca càmbiant colori in me de su soli.
Sa mantìllia de totu su Sulcis tennit a Nuxis su colori birdi acuamarina e biancu, a diferèntzia de cussu de Bidd'e Crèsia ca est asulu a càmbiu de cussu.
Istòria
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In su territòriu de Nuxis ndi biviant de su perìodu neolìticu, comenti testimòniat sa necròpoli de S'Acqua Cadda (cultura de Monte Claro). De s'edadi de su brunzu, ddoi ant arrastrus de nuraghes e de su putzu sacru de Tattinu.
In s'època giuigali a sa bidda ddi narànt Nughes o Nugis (fortzis ca nci fiant matas de nuxi), e fut parti de su Giuigau de Càlari, in sa curadoria de su Sulcis. De su 1258, sa bidda est pertènnia a Ugolino della Gherardesca, a su Comunu de Pisa[1], e duncas a is Aragonesus chi ddu ant infeudau. Dae su 1397, sa bidda de Nuxis arresurtat spopulada.
In su sèculu XVIII, su territòriu e sa bidda torrant a si popolai, lompendi a essi una de is prus de importu de su Sulcis. In su 1957 otennit s'autonomia comunali, separendisì de Santadi[2].
Riferimentus
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Sandro Petrucci, Re in Sardegna a Pisa cittadini, p. 157
- ↑ Comunu de Nuxis, Storia, in comune.nuxis.ci.it.
| |||||||||
| Controllu de autoridade | VIAF (EN) 246992623 · GND (DE) 7551852-1 · WorldCat Identities (EN) 246992623 |
|---|