Ostalgie

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Mallietas cun sa sigla DDR (Deutsche Demokratische Republik) e s'istemma
Produtos bèndidos in su tempus de sa RDT
Istatzu benedende produtos de sa RDT

Ostalgie est unu faeddu tedescu impitadu pro inditare s'ispèddiu pro sa vida in sos tempos de s'antiga Repùblica Democràtica Tedesca. Benit a èssere unu acrònimu de Ost (estu) e de Nostalgie (ispèddiu, saudade).

Fatuvatu ostalgie est usadu pro fàghere riferimentu a s'ispèddiu pro sa vida in su sìstema sotzialista fintzas in àteros istados de s'Europa orientale chi fiant comunistas, susetotus alleghende de sa Polònia de de s'Unione Soviètica.

Su faeddu est istadu coniadu de s'artista de cabaret - originària de Germània Esta - Uwe Steimle.

Cuntestu e isvilupu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Intre s'isciarrocadura de su Muru de Berlin de su 1989 e su re-aunimentu de sa Germània, acontessidu s'annu a sighire, sa prus parte de sas rastas de baranta annos de sotzialismu fiant bogadas e in logu issoro fiant postos produtos de s'Uestu pro intrare sos tzitadinos noos a su sìstema econòmicu e culturale capitalista.

In pagu tempus però medas tedescos de s'ex Germània Esta bidende ca totu su mundu in ue fiant bìvidos fintzas a pagu in antis si fiat isperdende in presse chentza chi nde poderet abarrare nudda, aiant commentzadu a tènnere sentidos de ispèddiu pro a su nessi unas cantas bisuras de sa vida durante s'època sotzialista, mescamente sas culturales e fintzas totu sas chi pertocaiant sos relatos intre sas pessones, sende chi a nàrrere de issos su sensu de comunidade fiat meda prus forte tando.

De su restu tocat a cunsiderare ca s'aunimentu de sos duos istados sinniaiat sa vitòria de una forma de sotziedade subra un'àtera destinada duncas a indullire. Non tocat mancu a si discoidare ca su capitalismu at postu sos tedescos de s'estu a in antis a problemas chi sa sotziedade issoro non connoschiat, primos intre totus su disimpreu e sa poberesa.

Cando sa rebista famada Der Spiegel, faghende una inchiesta at pregontadu a ex tzitadinos de RDT chi sa RTD "teniat prus bandas positivas chi non negativas" su 57% at respostu ca eja. A s'afirmadura de su giornalista ca "sos bividores de sa RDT no teniant libertade de viagiare a manu de in ue cheriant" li ant intames respostu ca "nimancu cun sa paga bàscia chi sos traballadores retzint oe in die cudda libertade la tenent"[1].

In realidade sunt medas sos tedescos de ambadus sos chirros partzidos de su muru chi dennegant s'esistèntzia de divisione culturale peruna. Custa chistione no at però postu pentzamentu a sos cummertzantes chi apubende luegus su potentziale econòmicu chi custu movimentu podiat bàlere, ant comintzadu a bèndere produtos de su regìmene antigu o chi a su nessi lis assimbìgiarent in cale chi siat genia. A esempru, est possìbile comporare mandiares de marcas chi s'agataiant in sa RDT, o vìdeos e DVD de programmas chi fiant trasmìtidos de sa televisione pùblica sotzialista, fintzas si pòdent comporare màchinas de marcas Wartburg o Trabant.

Tzinema[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su tema est istadu tratadu in tempos reghentes in medas pellìculas comente:

Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Julia Bonstein, "Homesick for a Dictatorship", in: Der Spiegel, 27/2009

Boghes ligadas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]