Paghe

Artìculu in LSC

Sa paghe (in campidanesu paxi/paghi/pagi; in nugoresu pache, in gadduresu paci, in tataresu pazi) est una cunditzione sotziale, relatzionale, polìtica (pro estensione fintzas personale overas intraindividuale, o eventualmente ligada a unos àteros cuntestos), caraterizada dae sa presèntzia de cumpartzida armonia e cuntemporànea ausèntzia de tensiones e cuntierras.

Su tèrmine derivat de su latinu pax (su cale issu matessi si faghet derivare de sa raighina indoeuropea pak-, pag- fissare, cuncordare, ligare, unire, saldare[2]; a sa cale sunt ligadas fintzas pagare e apasiguare) e est su contrapostu de bellum (gherra) in sensu polìticu e sotziològicu, overas de s'istadu de sos relatos intre indivìduos o grupos de indivìduos.

Tratende·si de unu de sos cuntzetos prus antigos e profundos in sensu antropològicu, su trèmene at assùntadu significados prus estensivos e generales, cumprendende verbos comente a "apaghiare", cun sos relativos riflessivos: "s'apaghiare".

Pro ulteriore estensione semàntica, su cuntzetu de paghe comente a "non-turbamentu" est a pustis coladu dae sos campos sotziològicu e polìticu a cussu individuale in sentidu in ispicadamente psicològicu, assuntende su significadu de paghe de s'ànima o paghe interiore, overas un'istadu de sussegu o tranchillidade de s'ànimu umanu intèndida che a ausèntzia de turbamentos e trumbullamentu. Tale paghe interiore (o de s'ànimu) respondet bene a sos antigos cuntzetos de eutimìa (in Democrito), de aponìa (in Epicuro), de atarassia (in sos istòicos), de eireneusi in èticas reghentes.

Prus ispetzificadamente, sa paghe est cunsiderada (o diat dèpere èssere cunsiderada, segundu s'opinione currente) unu balore universalmente reconnotu chi siat in gradu de superare cale si siat barrera sotziale e/o religiosa e onni pregiudìtziu ideològicu, in manera de evitare situatziones de cuntierra intre duas o prus persones, duos o prus grupos, duas o prus natziones, duas o prus religiones.