Pale Blue Dot

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

Pale Blue Dot

Pale Blue Dot (in sardu, puntu asulu isarboliu) est una fotografia de su pianeta Terra, fata in su 1990 de sa sonda Vojager 1, candu fiat a sesi miliardus de chilòmitrus a tesu.

S'idea de furriai sa foto-càmera de sa sonda e fai una fotografia de sa Terra de sa làcana de su Sistema Solari est benia a s'astrònomu e spainadori scientìficu Carl Sagan.

A pustis, su nòmini de sa fotografia est stètiu impreau de Sagan puru po su libbru suu Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space[1] de su 1994.

In su 2001, in un'artìculu in su giassu Space.com, Ray Villard de su Space Telescope Science Institute e Jurrie Van der Woude de su Jet Propulsion Laboratory ant votau sa fotografia cummenti una de is dexi mellus figuras scientìficas de su spàtziu de sempri.[2]

Fotografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa positzioni stimada de sa Voyager 1 a su momentu de sa fotografia est sinnau in birdi.

Sa Vojager 1 est stètia imbiada su 5 de cabudanni de su 1977 e Sagan iat intzulliu sa NASA a fai una fotografia de sa Terra de sa làcana de su Sistema Solari.[3][4][5][6]

Sa figura Ritratu de famìlia est un'incolladura de is fotografias fatas in su 1990 de sa Voyager e incluit Pale Blue Dot

Su 14 de friaxu de su 1990, giai sa missioni primària fiat acabada, sa NASA at fatu cun sa sonda fotografias de is pianetas de su Sistema Solari de cudda positzioni bantaxosa[5][6][7][8].
Intra su 14 de friaxu e su 6 de làmpadas de su 1990, una de is fotografias fatas fiat sa Pale Blue Dot.[3][9][10]

Pale Blue Dot, fata cun unu campu visivu prus mannu

Su sistema de sa NASA[11] calculat ca sa stesiada de sa sonda in cussu perìudu fiat:

Unidadi de mesura 14 de friaxu 1990 9 de làmpadas 1990
Unidadis astronòmicas 40,4722269111071 40,6835761263791
Chilòmitrus 6 054 558 968 6 086 176 360

Sa fotografia è stètia fata impreendi una foto-càmera cun àngulu de visuali strintu a unus 32° asuba a s'eclìtica e cun filtrus asulus, birdis e tanaus[12].

Is bandas in sa fotografia funt dèpidas a sa difusioni de sa luxi in is òticas de sa foto-càmera po nexi de s'àngulu piticu de stesiada intra su Sobi e sa Terra. In sa fotografia, sa Terra est prus pitica de unu sìngulu pixel. 0,12 pixel, po essi precisus.[12]

Sa Voyager at fatu fotografias assimbillantis a Venere, Jove, Saturnu, Uranu e Nettunu. Postas in pari, produsint sa figura connota cummenti Ritratu de famìlia[12]. Su praneta Mercuriu no est stètiu fotografau po ita fiat tropu acanta a su Sobi e Marte non si bit po is efetus de sa luxi solari me is òticas de sa foto-càmera[13].

Arraxonus de Sagan[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In su libbru suu Sagan contat su pensamentu suu asuba a su significau profundu de sa fotografia[5][14]:

« Torrai a castiai cuddu puntixeddu. Est innoi. Est domu. Est nosu. Asuba a issu, totus is chi amais, totus is chi cunnosceis, totus is de cali eis mai intèndiu chistionai, dogna umanu ca siat mai esìstiu ant bìviu sa vida insoru.

Totus impari, is prexus e is daboris nostrus, migliajas de religionis bantaxeras, ideologias econòmicas, dogna cassadori e arregollidori, dogna eroi e marranu, dogna creadori e sciusciadori de civilidadi, dogna rei e prebeu, dogna giòvuna croba innamorada, dogna mama e babbu, fillu isperosu, inbentori e isproradori, preigadori de moralidadi, dogna polìticu corrùmpiu, dogna "super-steddu", dogna "cumandanti supremu", dogna santu e pecadori in s'istòria de sa genia nostra est bìviu inguddeni, in unu granixeddu de prùinu, suspèndiu in un'arraju de sobi.

Sa terra est unu palcu piticheddu in un'arena manna universali. Pensai a is arrius de sàngui ghetaus de totus cussus generalis e imperadoris po bessii, in sa glòria e in su triunfu, po unu momentu meris de una parti de unu puntixeddu. Pensai a is cruelesas chena fini impostas de is bividoris de un'arranconi de pixel a is bividoris in-distintus de cancu atru arranconi, cantu fitianas siant is disintèndias insoru, cantu siant disigiosus de si bocii pari-pari, cantu callenti siat sa tìrria insoru.

Is sciorus nostrus, s'auto-stima nostra immaginada, s'alluinu de teni una càncua positzioni de privilègiu in s'Universu funt ammarranadas de custu puntu de luxi isarbolia. Su pianeta nostru est unu granixeddu asobau in su scuru mannu imboddiadori. In sa scuridadi nostra, in totu custa mannària, no ddoi at inditu perunu ca potzat arribbai axudu de atrus logus po si salvai de nosu e totu.

Sa terra est s'ùnicu mundu connotu ca potzat allogai sa vida. No ddoi at atru logu, a su mancu in su imbenidori pròssimu, innui sa genia nostra iat a podi emigrai. Visitai, giai. Colonizai, ancoras no. Chi si praxat o no, in custu momentu sa Terra est su logu innui depeus abarrai.

Ant nau ca s'astronomia est un'esperièntzia de umilidadi ca fait su caràteri. Fortzis, no ddoi at mellus ammostradura de su machimi de is bantaxis umanus che custa bisura de tesu de su mundu nostru piticheddu. Po mei, suta-lìneat sa responsabbilidadi nostra de si ocupai cun prus gentilesa s'unu de s'atru e de preservai e amparai su puntu asulu isarboliu, s'ùnica domu chi eus mai connotu. »


Notas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Carl Sagan, Pale Blue Dot: A Vision of the Human Future in Space, Random House, 1994, ISBN: 0-679-43841-6
  2. Experts Pick: Top 10 Space Science Photos (cont.)
  3. 3.0 3.1 Space Topics: Voyager - An Excerpt from A Pale Blue Dot
  4. Carl Sagan, Freeman J. Dyson, Jerome Agel, Carl Sagan's Cosmic Connection: An Extraterrestrial Perspective, Cambridge University Press, 2000, p. 302, ISBN 978-0-521-78303-3
  5. 5.0 5.1 5.2 Jeffrey O. Bennett, Beyond UFOs: The Search for Extraterrestrial Life and Its Astonishing Implications for Our Future, Princeton University Press, 2008, p. 211, ISBN 978-0-691-13549-6
  6. 6.0 6.1 Hans Christian Von Baeyer, Taming the Atom: The Emergence of the Visible Microworld, Courier Dover Publications, 2000, p. 268, ISBN 978-0-486-414
  7. The Planetary Society - Pale Blue Dot
  8. Charles Cockell, Impossible Extinction: Natural Catastrophes and the Supremacy of the Microbial World, Cambridge University Press, 2003, p. 181, ISBN 978-0-521-81736-3
  9. Guillermo Gonzalez, Jay Wesley Richards, The Privileged Planet: How Our Place in the Cosmos is Designed for Discovery, Regnery Publishing, 2004, p. 444, ISBN 978-0-89526-065-9
  10. Visible Earth: A catalog of NASA images and animations of our home planet
  11. HORIZONS System
  12. 12.0 12.1 12.2 Solar System Portrait Earth as 'Pale Blue Dot'
  13. Solar System Portrait Views of 6 Planets
  14. planetary.org - Reflections on a Mote of Dust