Vènere (praneta)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
(Reindiritzadu dae Venere)
Jump to navigation Jump to search

Provintzia de Casteddu-Istemma.png
Articulu in campidanesu
Provintzia de Casteddu-Istemma.png

SEMUS TRABALLENDE! - WORK IN PROGRESS!

Tzibernetic est preparende custa pàzina; non la sinnalezis comente stub e non la modifichezis si sa ùrtima modificatzione est retzente.

Vènere bida dae sa sonda Mariner 10

Vènere est su segundu praneta de su Sistema Solari. Est unu praneta terrestri cun sa massa chi est su 81,5% su volume chi est su 88% de is de sa Terra[1], cosas chi ddu faint narai "praneta gemellu" de sa Terra. Tenit una atmosfera de anidrìdi carbònica densa meda, cun 90 atm de pressioni me in sa superfitzi, cun nuis de àcidu solfòricu chi impedint s'osservatzioni de sa superfitzi cun luxi visìbili, e po mori de s'efetu serra est su corpus celesti prus callenti de su Sistema Solari, cun una temperadura mèdia de 462 °C. Tenit unu campu magnèticu debili. Probabilmenti est ancora geologicamenti ativu.

Est s'unicu corpus de su Sistema Solari cun rodatzioni retrograda, est a narai innoi su Soli nascit a Ovest e tramontat a Est. Sa die venusiana est prus longa de s'annu, siendi custa de 243 dies terrestris apetus de is isteddus fissus e de 224 dies s'annu. S'òrbita ellìtica tenit ecentritzìdadi bàscia, siendi agiumai circulari, cun ràju mèdiu de 108 208 930 km. No tenit satèllitis naturalis.

Venere est s'ogetu prus luminosu in sa noti a pustis de sa Luna, e est cannòsciu dae totus is cultùras umanas. Pigat su nomini dae sa dea de su pantheon romanu Venus.

Caraterìsticas Fisicas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Strutura interna[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sigumenti no teneus informatzionis a pitzu de terremotus o ondas sìsmicas in generali podeus narai pagu de sa strutura interna de su praneta. Podeus pensai chi custa siat simili a sa de sa Terra, cun unu nùcleu e unu manteddu. Su fatu ca su campu magnèticu siat debili nosi fait cumprendi ca s'efetu dìnamo no funtzionat, duncas ca su praneta no tenit convetzioni me in su manteddu. Custu fatu est coerenti cun sa mancantzia de tetonica a placas. Chi custu est beru, su praneta dispèrdit prus pagu calori de sa Terra, e custu podit portai a eventus aundi totu sa superfitzi cambiat in una borta donnia parriga de centinàju de millionis de annus[2].

Superfitzi e Geografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Mapa topogràfica de sa superfitzi de Vènere fata dae su radar de su orbiter Magellan, torrada ca retangolari po mèdiu de su metodu de Mercatore. Is coloris rappresentant is artàrias: is partis prus artas funt arrùbias, is prus bàscias funt blu. Sa podda arrùbia in artu est su Monti Maxwell, me sa Ishtar Terra, colorada de grogu e birdi. A su centru pagu pagu a destra ddoi est sa Aphrodite Terra, groga a birdi issa e totu.

8 de 10 partis de sa superfitzi de Vènere funt costituias de pranus vulcànicus, sa duas partis restantis funt occupadas dae duas "Terramannas" prus artas , sa Ishtar Terra e sa Aphrodite Terra.

Orìgini e Storia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Osservatzionis e Esploratzionis[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

In sa cultura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. NASA's Solar System Exploration: Planets: Venus: Facts & Figures, in web.archive.org, 29 cabudanni 2006. URL consultadu su 23 austu 2019 (archiviadu dae s'url originale su 29 cabudanni 2006).
  2. (EN) Robert G. Strom, Gerald G. Schaber e Douglas D. Dawson, The global resurfacing of Venus, in Journal of Geophysical Research, vol. 99, E5, 1994, pp. 10899, DOI:10.1029/94JE00388. URL consultadu su 23 austu 2019.