Azotu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'azotu in sa talua periòdica de is elementos
Azotu lichidu

S'azotu (trèmene coniadu in su 1787 de su chìmicu frantzesu Louis-Bernard Guyton-Morveau, dae su gregu ἀ- privativa e ζωή «bida») o fintzas nitrògenu est un'elementu chìmicu de sa tàula periòdica de sos elementos. Su nùmeru atòmicu est 7. Su sìmbulu est N (de su latinu nitrogenum, passende pro su frantzesu nitrogène, coniadu in su 1790 de su chìmicu Jean-Antoine Chaptal fundende su gregu νίτρον, nitron, «nitradu de potàssiu» cun sa raighina γεν-, ghen-, «dare bida a».

S'azotu est unu costituente fundamentale de sas molèculas orgànicas prus importantes de bisura biochìmica (DNA, proteinas, unas cantas vitaminas), paris a cumpostos inorgànicos meda difùndidos e importantes comente a s'ammonìaca e s'àtzidu nìtricu.

S'atzotu moleculare (fòrmula moleculare N2, naradu fintzas atzotu biatòmicu o atzotu diatòmicu o diazotu o simplemente atzotu) est unu cumpostu formadu de duos àtomos de atzotu; costituit su 78% de s'atmosfera terrestre (in fratzione de volùmene chi est fintzas aprossimadamente sa fratzione molare) e a s'istadu puru si presentat suta forma de gasu chentza de colore, fragu, sabore e inerte.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]