Istròntziu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

S'istròntziu in sa tàula periòdica de is elementos
Istròntziu

S'istròntziu est s'elementu chìmicu de nùmeru atòmicu 38 e cun sìmbulu Sr. Pertenet a su grupu de sos metallos alcalinu-terrosos e si presentat comente unu metallu modde, colore de prata, biancu o in lebiamente grogu; cando espostu a s'ària format unu pìgiu de òssidu iscuru.

S'istròntziu possedit propiedades fìsicas e chìmicas pròssimas a cussas de sos duos elementos chi dd'istant verticalmente a costadu in sa tàula periòdica: su càlciu e bàriu. In natura si presentat printzipalmente in sa tzelestite e in s'istrontzianite. Mentras s'istròntziu naturale est istàbile, s'isòtopu 90Sr est radioativu cun un' emivida de 28 annos e est unu de sos cumponentes prus perigulosos de su ''fallout'' nucleare, bidu chi est surbidu dae su corpus in unu modu pròpiu a su càlciu. De àteru cantone, s'istròntziu istàbile naturale no est perigulosu pro sa salude.

Siat s'istròntziu siat s'istrontzianite pigant su nùmene de Strontian, una bidda de Iscòtzia in sos intòrinos de chi su minerale est istadu iscobertu in su 1790 de Adair Crawford e William Cruickshank.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]