Vanàdiu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Su vanàdiu in sa tàula periòdica de is elementos
Vanàdiu

Su vanàdiu est s'elementu chìmicu de nùmeru atòmicu 23 e sìmbulu V. Elementu raru chi s'agatat suta forma de cumpostu in tzertos minerales, est unu metallu de transitzione tostu, murru prata, brandu. Puru s'agatat raramente in natura, ma una borta isuladu artifitzialmente, sa formatzione de unu pìgiu de òssidu (passivatzione) istabilizat su metallu lìberu contra ulteriores ossidatziones. Su vanàdiu s'agatat naturalmente in unos 65 minerales diversos e in sos depòsitos de combustìbiles fòssiles. Est prodùidu in Tzina e in Rùssia de sas iscòrias de sas iscagiatòrgios de atzàrgiu; unos àteros paisos ddu produent siat de su prùinu de iscàrrigu de s'ògiu grae o comente sutaprodutu de sa bogadura de s'uràniu. S'impreat mescamente in metallurgia, pro sa produtzione de ligas de atzàrgiu ispetziales, comente sos atzàrgios pro ainas super lestras. Su prus importante cumpostu industriale de vanàdiu, su pentòssidu de vanàdiu, est impreadu che catalitzadore pro sa produtzione de àtzidu sulfùricu.

Mannas cantidades de iones de vanàdiu s'agatant in unos cantos organismos, cun probabilidade comente tossina. S'òssidu e carchi àteru sale de vanàdiu presentant una tossitzidade moderada. In piessignu in s'ambiente marinu, su vanàdiu est impreadu in unas cantas formas de vida comente tzentru ativu de enzimas.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]