Patos de Lateranu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Sa firma de sos Acòrdios de Lateranu
Làcanas de s'Istadu Pontifìtziu trassados durante is Acòrdios

Is Patos de su Lateranu sunt istados un'imparis de acòrdios o patos firmados in Roma su 11 de freàrgiu de su 1929[1] intre su Regnu de Itàlia (rapresentadu dae Benito Mussolini) e sa Santa Sede (rapresentada dae su cardinale e secretàriu de Istadu Pietro Gasparri). Si ddi narat gasi sende chi fiant istados firmados in su Palatzu de su Lateranu, antigu palatzu de is pabas. Custa firma aiat serradu su cunflitu polìticu de sa Chistione Romana, cumintzadu in su 1870 con la Conchista de Roma, cando su Regnu de Itàlia aiat annessionadu su chi tando abarraiat de s'Istadu de sa Crèsia, boghende·nche su pòdere temporale de is Pabas.

S'unificatzione de Itàlia, in su 1870, aiat cumportadu s'isperdimentu de sos Istados Pontifìtzios, territòrios chi de prus de milli annos fiant suta sa sobèrania de is pabas de Roma. Su paba Piu IX, chi fiat su chi regnaiat in cussu tempus, aiat dennegadu de reconnòschere s'istadu italianu nou, aiat iscomunigadu su re, Vittorio Emanuele II, e aiat bìvidu su restu de sa vida sua in situatzione de isulamentu in is palatzos de su Vaticanu. Durante 50 annos, Itàlia e sa Santa Sede aiant mantentu unu clima de ostilidade pare·pare.

Durante su pontificadu de Piu XI si fiat trincadu custu clima de isulamentu cun s'Itàlia e si fiant firmadas is Patos de su Lateranu, chi fiant intrados in vigore su 7 de làmpadas de su 1929.[2]

Is patos fiant istados tres:

  • Unu patu chi reconnoschiat s'indipendèntzia de sa Tzitade de su Vaticanu, chi de custa manera si cunfiguraiat che a Istadu. In cambiapare, sa Santa Sede aiat reconnotu s'Itàlia.
  • Unu cuncordadu chi istabiliat is relatziones intre sa Crèsia italiana e s'Istadu italianu.
  • Unu cumpensu econòmicu pro is pèrdidas chi aiat padèssidu sa Santa Sede in su 1870 a cunsighidu de s'unificatzione italiana.

S'Itàlia si fiat decrarada cunfessionalmente catòlica e sa Crèsia aiat retzidu una positzione de favore in su campu de s'imparu. Piu XI aiat proibidu a su cleru de pigare parte in sa vida polìtica de su paisu e aiat prescritu chi is pìscamos giurarent fidelidade a su Regnu de Itàlia. Is membros de su cleru fiant istados decrarados esentes a su serbìtziu militare, e is leges de coja e divòrtziu fiant adatadas a is de sa Crèsia catòlica.

Acòrdios de Villa Madama[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su Cuncordadu (ma non su Tratadu) fiat torradu a bìere in su 1984 cun sa Repùblica Italiana, a pustis de tratativas longas e dificultosas, in sustàntzia pro nche bogare sa clàusula chi pertocaiat sa religione de Istadu de sa Crèsia catòlica in Itàlia. Sa revisione chi aiat giutu a su Cuncordadu nou fiat firmada in Villa Madama, in Roma, su 18 de freàrgiu dae su tando presidente de su Cussìgiu Bettino Craxi, dae s'Istadu italianu, e de su cardinale Agostino Casaroli, Secretàriu de Istadu, in rapresentàntzia de sa Santa Sede. Su Cuncordadu nou aiat istabilidu chi su cleru catòlicu esseret finantziadu dae una fratzione de sas intradas totales, a traessu de su mecanismu nòdidu che a oto pro milli e chi sa pro sa nòmina de is pìscamos non esseret prus dimandada s'aprovatzione de su guvernu italianu.[3] Fiat fintzas istabilidu chi in is iscolas faghiat a pedire s'esentzione dae s'ora de religione catòlica, in antis obligatòria, chi nointames fiat abarrada curriculare, fartende s'ocasione de dda fàghere a s'imbesse facultativa isceti pro sos interessados a tale matèria: s'issèberu relativu depet èssere fatu e comunicadu a s'atu de iscritzione in antis de su cumintzu de s'annu iscolàsticu.[4]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. (EN) David I. Kertzer, Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State, Houghton Mifflin Harcourt, 2006, p.292, ISBN 0618619194.
  2. (EN) Gerhard Robbers, Encyclopedia of World Constitutions, Infobase Publishing, p.1007, ISBN 0816060789.
  3. (IT) Governo Italiano - Le intese con le confessioni religiose, in presidenza.governo.it.
  4. Servizio per i rapporti con le confessioni religiose e per le relazioni istituzionali - Accordo tra l'Italia e la Santa Sede e le successive intese di attuazione, in presidenza.governo.it.