Perdita Basigheddu
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
| Perdita Basigheddu | |
|---|---|
| Nàschida | fine de su de 16 sèculos Nùgoro |
| Morte | su de 17 sèculos |
| Natzionalidade | sarda; ispagnola |
| Contributos de importu | Acusada e cundennada dae s'Inchisitzione pro brusceria |
Perdita Basigheddu (Nùgoro, fine de su de 16 sèculos – su de 17 sèculos)est istada un'inchisida e cundennada dae su Tribunale de su Santu Ufìtziu de Sardigna.
Biografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Is novas subra Perdita Basigheddu (Pedrita Basigueddo o Basiquedo in is documentos de s'Archivo Histórico Nacional de Madrid) sunt pagas e non fitianas: sos atos originales de su protzessu suo sunt andados pèrdidos, e sas informatziones subra de issa sunt cuntentas in sa Relación de las causas pendientes y despachadas de s'annu 1605[1], e in sos atos de su segundu protzessu a càrrigu de Julia Carta[2], una pitzoca de Sìligo acusada de brusceria, chi fiat istada cumpàngia de tzella de sa nugoresa.
Perdita fiat istada inchisida pro neghe de sa faina sua de aprontadura de unguentos a base de erbas, chi ddis sunt bàlidos sa calificatzione de hechizera y sortílega (brùscia e majàrgia). Fiat arrestada chentza de secuestru de benes (sìngia chi fiat pòbera), e mantenta in is presones secretas de su casteddu aragonesu de Tàtari in ue fiat fortzis torturada: aiat cunfessadu difatis totu su pro chi fiat acusada segundu is testimonias contra de issa, ammitende de èssere idolatra de su dimòniu e àere abbandonadu sa fide. Sa cunfessione aiat fatu chi sa nugoresa esseret annoditzada in is documentos che a “erètica e apòstata formale”[3], acusa a beru grave chi aiat induidu sos inchisidores a dda cundennare a sa pena de morte[4]. Is cunfessiones de Julia Carta, in su segundu protzessu, no aiant dèpidu agiudare a sa càusa: sa silighesa aiat naradu chi su diàulu in persone ddi aiat ofèridu s'amparu suo, aici comente aiat giai fatu cun Perdita, chi chentza de issu diat èssere morta in presone[5].
Perdita e sa cumpàngia sua aiant tentu comente si siat ispètzie de tratamentu de praghere in presone: s'alcalde (su diretore de sa presone) ddis aiat cuntzèdidu difatis de istare in sa domo sua, in càmbiu de su servìtziu de issas partzendi is pastos a is presoneris regulares[6].
Perdita fiat istada fintzas custrinta a curare s'anca de Grigori, unu tzeracu de s'inchisidore Martin de Ocio y Vecila, cun is matessis unguentos pro is cales fiat istada impresonada. Pro unas resones chi non bessint a pìgiu dae is documentos, sa cundenna de sa fèmina fiat istada allebiada: fiat istada torrada a cuntziliare cun sa Crèsia su 23 de santugaine de su 1605, puru mantenende sa cundenna de sa presone a vida e de su sambenito (su sacu de is penitentes) perpètuu[7]. Tale cundenna fiat istada ulteriormente iscontada, in cantu in un'atu notarile de su 1611, si dd'agatat residente in Casteddu e cojuada[8].
In su 1622, aiat incarrigadu su masitru campanàrgiu casteddaju Giuanne Pira pro sa realizatzione de una campana de sa crèsia de sa Vìrgine de sa Soledade in Nùgoro.
Sa data e su logu de morte sunt totora disconnotas.
Notas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ AHN, INQUISICIÓN, L. 783: Cerdeña.
- ↑ AHN, L. 771, f. 325v, tzitadu in Salvatore Loi (a incuru de), Inchisitzione, maja e stregoneria in Sardigna, AM&D editziones, Casteddu, 2000,
- ↑ INQUISICIÓN, 1748, Exp.9, f. 86r, tzitadu in S. Loi, Op. Cit.
- ↑ AHN, Inquisición, libru 771, f 203 v, tzitadu in T. Pinna, Op. Cit.
- ↑ AHN, INQUISICIÓN, 1748, Exp.9, f. 39v, tzitadu in S. Loi, Op. Cit.
- ↑ AHN, Inquisición, libru 771, f. 203v, tzitadu in T. pinna, Op. Cit.
- ↑ AHN, INQUISICIÓN,1631,Exp.2, f. 26r.
- ↑ S. Pinna, Op. Cit.