Pogrom

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Pogrom de giudeos in Chișinău, 1903. In cuss'època sa tzitade (oe capitale de Moldàvia) parteniat a s'Impèriu Russu e contaiat prus de unu 40% de bividores ebreos.

Pogrom est unu trèmene de derivatzione russa (погром, cun significadu de devastu)[1] usadu pro inditare cale si siat avolotu populare de caratere violentu, ispontziadu o premeditadu, cun s'obietivu de s'allindamentu o sa bochidura in piessignu de persones de orìgine giudea, gasi comente s'ispròpiu de is benes e propiedades issoro. In sentidu ladu, su tèrmine s'impreat puru pro descrìere un'atzione reativa isciovinista contra de unu territòriu, grupu natzionale o unu grupu de populatzione de àtera ìndula, acumpangiadu dae devastos, bardanas de benes e bochiduras in massa. No ispantat a bortas de dd'intèndere pronuntziadu, o de ddu bìdere iscritu, progrom, mancari siat errore.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S'orìgine istòrica de sa paràula andat torra a s'annu 1881, cando su tzar Lisandru II fiat istadu ochidu in sa tzitade de Santu Petersburgu. Is ebreos fiant istados imputados faddinamente de su mannitzìdiu, resone pro sa cale fiat tzocada una undada de violèntzia antisemita in sa Rùssia meridionale, chi si fiat perlonghada fintzas a s'annu 1884. A cussighèntzia de su pogrom, unu càrculat chi agiomai 2 milliones de ebreos russos aiant emigradu cara a Istados Unidos in su perìodu intre sos annos 1880 e 1920.

Non fiat istadu custu s'ùnica tzocada antisemita acontèssida in Rùssia. Fiant istados numerosos is pogromes documentados durante sa Rivolutzione russa de su 1917 e a fatu in sa gherra tzivile russa (1918-1921): aici, durante sa Rivolutzione bolscevica, sos ebreos ricos fiant istados, comente su restu de classes benistantes, pessighidos cun totu is fortzas. A su contràriu, sa partetzipatzione de colletivos giudeos favoràbiles a sa rivolutzione aiat motivadu a pustis sa reprimida issoro a banda de s'Armada Bianca gherrende contra de s'Armada Ruja bolscevica durante sa gherra tzivile.

In s'istòria de s'antisemitismu si faghet impreu prus mannu de sa paràula pogrom, pro si refèrrere a cale si siat atzione de reprimida contra de sa populatzione giudea. Pro esempru, sa chi est connota che Note de is cristallos de sa Germània nazista (9-10 de anniasanti de su 1938) si connoschet indistintamente che a Reichskristallnacht (note de is cristallos), Novemberpogrome (Pogrom de onniasanti) o sa Pogromnacht (Note de su Pogrom). Puru si calificat pogrom sa persighida de ebreos imputados de provocare s'isciopu de sa peste niedda in s'Europa de su sèculu XIV.

Comente s'est naradu a su cumintzu, puru s'impreat sa paràula pogrom pro designare un'atzione violenta indiritzada a cale si siat minoria. De custa manera, avolotos religiosos e avolotos ètnicos medas acontèssidos in is ùrtimos deghes de annos foras de su cuntestu giudeu, sunt istados cunsiderados pogroms etotu.

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. Pogrom (XML), in enciclopedia.cat.