Jump to content

Regnu de Ungheria (1920-1946)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bandera
Regnu de Ungheria in su 1942

Su Regnu de Ungheria de 1920-1946 (in ungheresu: Magyar Királyság) — nodidu fintzas che Sa Regèntzia — est istadu un'Istadu chi esistiat intre su 1920 e su 1946. Mancari indipendente, su regente Miklós Horthy rapresentaiat sa monarchia decaida àustro-ungàrica, derrotada in su 1918 a pustis de sa prima gherra mundiale. Su soberanu ungheresu fiat formalmente s'ex imperadore asbùrgicu Càralu I de Àustria, in ie nodidu che re Càralu IV, chi difatis no fiat torradu mai a regnare subra su Paisu.

In su 1941 su regnu de Ungheria fiat intradu in gherra a su costadu de is potèntzias de s'Asse e, in su 1944, mentras intentaiat un'armistìtziu unilaterale cun is Alliados e una bessida de sa cuntierra, fiat istadu ocupadu dae sa Germània nazista e su regente depostu. A sutzessore de Horthy fiat istadu nominadu Ferenc Szálasi, chi aiat istituidu unu guvernu nou filo-nazista torrende difatis s'Ungheria un'istadu buatone de su de Tres Reich. Durante su tardu beranu e s'istiu 1944 is tedescos ant rastrelladu e deportadu, cun sa collaboratzione de sas autoridades locales, chentinas de millis de ebreos ungheresos cara a is campos de istermìniu, in ue sa majoria de issos diat mòrrere.

A pustis de sa segunda gherra mundiale s'Ungheria fiat finida in su ròdiu de influèntzia soviètica. In su freàrgiu 1946 fiat naschida sa segunda repùblica ungheresa, chi a tres annos dae sa proclamatzione vdiat furriare cara a unu regìmene de tipu sotzialista e filu-sovièticu.