Regnu de Ungheria (1920-1946)

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Bandera
Regnu de Ungheria in su 1942

Su Regnu de Ungheria de 1920-1946 (in ungheresu: Magyar Királyság) — nodidu fintzas che Sa Regèntzia — est istadu un'Istadu chi esistiat intre su 1920 e su 1946. Mancari indipendente, su regente Miklós Horthy rapresentaiat sa monarchia decaida àustro-ungàrica, derrotada in su 1918 a pustis de sa prima gherra mundiale. Su soberanu ungheresu fiat formalmente s'ex imperadore asbùrgicu Càralu I de Àustria, in ie nodidu che re Càralu IV, chi difatis no fiat torradu mai a regnare subra su Paisu.

In su 1941 su regnu de Ungheria fiat intradu in gherra a su costadu de is potèntzias de s'Asse e, in su 1944, mentras intentaiat un'armistìtziu unilaterale cun is Alliados e una bessida de sa cuntierra, fiat istadu ocupadu dae sa Germània nazista e su regente depostu. A sutzessore de Horthy fiat istadu nominadu Ferenc Szálasi, chi aiat istituidu unu guvernu nou filo-nazista torrende difatis s'Ungheria un'istadu buatone de su de Tres Reich. Durante su tardu beranu e s'istiu 1944 is tedescos ant rastrelladu e deportadu, cun sa collaboratzione de sas autoridades locales, chentinas de millis de ebreos ungheresos cara a is campos de istermìniu, in ue sa majoria de issos diat mòrrere.

A pustis de sa segunda gherra mundiale s'Ungheria fiat finida in su ròdiu de influèntzia soviètica. In su freàrgiu 1946 fiat naschida sa segunda repùblica ungheresa, chi a tres annos dae sa proclamatzione vdiat furriare cara a unu regìmene de tipu sotzialista e filu-sovièticu.