Jump to content

Regnu de su Cungressu

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Regnu de Polònia (Cungressu)
Regnu de Polònia (Cungressu) – Bandera Regnu de Polònia (Cungressu) - Istemma
Bandera de su Regnu de su Cungressu
Regnu de Polònia (Cungressu) - Localizatzione
Mapa de su Regnu de su Cungressu
Datos amministrativos
Limbas ufitziales polacu e russu
Limbas chistionadas polacu
Innu Pieśń narodowa za pomyślność króla
Capitale Varsàvia
Polìtica
Forma de Istadu Istadu liberale
Forma de guvernu Monarchia costitutzionale
Nàschida 1815
Càusa Cungressu de Vienna
Fine de facto 1832, de iure 1915 cun Nigola II
Càusa Prima Gherra Mundiale
Territòriu e populatzione
Mannària màssima 128.500 km² in su 1815 in su
Populatzione 3.200.000 in su 1815 in su
Economia
Valuta Złoty polacu e Rublu
Religione e sotziedade
Religiones prus mannas Catolitzèsimu
Religione de Istadu Catolitzèsimu
Religiones de minoria Crèsia ortodossa Ebraismu
Regnu de Polònia (Cungressu) - Mapa
Geografia e partidura in provìntzias de su Regnu de su Cungressu
Evolutzione istòrica
Istadu antepostu Granducadu de Varsàvia
Istadu imbeniente Regnu de Polònia
Como est parte de bandera Polònia
bandera Lituània

Su Regnu de su Cungressu est istadu un'Istadu vassallu suta controllu de s'Impèriu Russu esìstidu dae su 1814 fintzas a su 1915. Regnu de su Cungressu (in polacu: Królestwo Kongresowe) est unu trèmene no ufitziale impreadu pro definire su Regnu de Polònia criadu a fatu de s'iscontzu de su Ducadu de Varsàvia cun su Cungressu de Vienna in su 1815, cando sos Istados de s'Europa aiant torradu a organizare su continente a pustis de sa ruta de Napoleone Bonaparte.

Connotu fintzas comente Polònia russa, a pustis de s'avolotu polacu de su 1830 fiat integradu in s'Impèriu russu fintzas a su 1915 cando in sa Primu Gherra Mundiale fiat ruta in manos de Germània.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Orìgine[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pustis de sa derrota definitiva de su Primu Impèriu frantzesu in su 1815, fiat ispèrdidu su Granducadu de Varsàvia fundadu dae Napoleone I in cambiapare de sa collaboratzione polaca cun sa Frantza napoleònica, e su territòriu de su Granducadu (chi ammuntaiat parte manna de su Regnu antigu de Polònia-Lituània) fiat ocupadu dae is tropas de s'Impèriu russu, de Àustria e de Prùssia, casi segundu is làcanas fissadas in is Partiduras de sa Polònia.

S'esistèntzia de su Granducadu de Varsàvia aiat atiradu s'atentzione de is potèntzias europeas mannas in su Cungressu de Vienna, paris comente respondiat a su bisòngiu de cumpensare a sa Rùssia pro s'agiudu in sa gherra de sa De sa de ses Coalitziones e santzionare a is polacos pro apogiare sa Frantza napoleònica.

Mancari custu, is tensiones intre Bretagna Manna e Àustria dae unu cantone, e de Rùssia e Prùssia de un'àteru, aiant fatu chi suta cussìgiu de s'ambasciadore frantzesu Talleyrand si crearet un'istadu satèllite polacu, su gurrei de su cale diat èssere su tzar russu ma cun tzerta autonomia culturale e de duana, prus de possèdere un'assemblea de nòbiles pròpia e unu esèrtzitu minore cosa sua, Istadu a chi si diat nàrrere Polònia de su Cungressu. Custu pranu fiat istadu ativadu cun s'agiudu de su diplomàticu polacu Adam Jerzy Czartoryski, a su servìtziu de su tzar Lisandru I durante su Cungressu de Vienna. Custu Istadu nou diat cumprèndere is regiones polacas de Kalisz, e àteras zonas chi pertocant is atuales voivodatos de Lublin, Świętokrzyskie, Łódź, Mazovia e sa Padljašša, cun 3,3 milliones de bividores e unos 128 500 km².

Evolutzione[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa Polònia de su Cungressu fiat istada batijada ufitzialmente comente "Regnu de Polònia" ma in pagu tempus s'autonomia interna polaca - sa cale aiat aprovadu pro fintzas sa Costitutzione polaca de su 1815 - aiat tzocadu a forte cun sa traditzione de autocratzia tzentralista de s'Impèriu russu, is autoridades de su cale s'aguantaiant cun istentu a rispetare s'autonomia polaca. De su restu in sa Rùssia matessi no aiat lìmites de pòdere de su tzar, s'istadu si diat dotare de sa prima Costitutzione petzi in su 1906.

Aici, is guvernadores russos imbiados a rapresentadores de su tzar Lisandru I aiant mustradu in presse sa discuntentesa sua pro is libertades cuntzèdidas in su Regnu Polacu (chi giuigaiant "etzessivas") e aiant refudadu sighire is patos fissados in sa costitutzione de custu Regnu, cosa chi aiat ingenneradu sa prima discuntentesa intre is élites polacas.

Pèrdida de autonomia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su fallidu avolotu polacu de su 1830-1831 pro s'indipendèntzia totale aiat causadu chi su tzar Nicolau I (sighidore de Lisandru I dae su 1825) minimaret meda s'autonomia polaca, suprimende s'assemblea de is nàbiles, sa duana polaca, e s'esèrtzitu autònomu, e boghende dae s'amministratzione pùblica is funtzionàrios nadios, remplasende·ddos cun funtzionàrios naschidos in Rùssia, situatzione chi fiat istada peorada cun normas vàrias chi faghiant sa Polònia semper prus dipendente de sa Rùssia. In su 1832, Nicolau I aiat abolidu sa Costitutzione polaca, tenende in contu chi sa matessi Rùssia fiat una autocratzia e mancaiat de Costitutzione. Nicolau I aiat mantentu su tìtulu de "Re de Polònia", insistende a integrare in manera prena is territòrios polacos a su restu de s'Impèriu Russu, impidende sas atividades de su cleru catòlicu polacu e imponende una tzensura severa de imprenta.

Sa derrota russa in sa Gherra de Crimea in su 1856 e s'abolitzione de su tzerachiu in 1861 a banda de su tzar Lisandru II aiant dadu ànimu a un'afannu de liberalizatzione in sa Polònia de su Cungressu, comintzende de una sèrie de rivendicatziones natzionalistas in favore de is polacos. Custas fiant istadas refudadas dae manera tassativa dae sa corte russa e aiant causadu un'avolotu nou in 1863.

Su avolotu a sighire in su 1863 tambene fiat istadu suprimidu cun sa violèntzia dae sa Rùssia, e in sa pràtica aiat eliminadu totu rasta de autonomia de sa Polònia de su Cungressu: s'amministratzione tzivile fiat abarrada in manos de funtzionàrios russos de manera agiomai esclusiva, s'imparu universitàriu o iscolàsticu in limba polaca fiat abarradu proibidu in totu is formas suas, fiat istada impedida sa difusione de istùdios bullados dae "cuntrastados" dae sas autoridades russas comente s'istòria de Polònia o s'anàlisi de sa literadura polaca, e is provìntzias polacas fiant istadas achiridas a s'Impèriu Russu suta su nùmene de "Terras de sa Vístula" (in russu Privíslinski Krai) pro evitare de usare su nùmene "Polònia".

In parallelu, parte manna de s'èlite culturale polaca, suspetada de "natzionalismu e separatismu" fiat dèpida andare in disterru o fiat istada deportada a Sibèria dae sas autoridades tzaristas, chi aiant impostu tando guvernadores militares in s'antiga Polònia de su Cungressu, mentras su matessi tzar escluiat a is "Terras de sa Vístula" deagiunghere a is polìticas liberales suas e imponiat in ie is printzìpios de "Ortodossia, Autocratzia e Natzionalismu" - isvilupados dae su conte Sergej Uvarov - comente base de su règimene, cumprendende chi sa "Polònia de su Cungressu" si depiat integrare a su restu de s'Impèriu Russu suta custos tres elementos: primore de su cristianèsimu ortodossu, ubbidièntzia a s'autocratzia de su tzar, e sugetzione a su natzionalismu russu, eliminende su natzionalismu polacu.

De paris manera, cara a su 1875 su tzar nou Lisandru III aiat proibidu s'impreu de sa limba polaca in is istitutziones guvernativas de totu ispètzie, gasi comente in documentos ufitziales e cartellos pùblicos, chi depiat èssere remplasadu dae sa limba russa. Annotamala fiat imposta una tzensura severa contra totu classe de publicatzione in limba polaca, promovende sa russificatzione de is "Terras de sa Vístula" e mantenende un'aparatu ampru de repressione de sa politzia tzarista contra suspetados de "natzionalismu polacu".

Ùrtimos annos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Cun totu de custas dificultades graes, sa "Polònia russa" aiat mantentu unu livellu de crèschida econòmica majore a su de su restu de is provìntzias imperiales russas, e su sentimentu natzionale polacu si fiat mantentu biu. S'intentu de russificatzione sustentadu in manera ativa dae sas autoridades tzaristas fiat fallidu, a su puntu chi cara a sa fine de su de sèculu XIX sa Polònia russa manteniat una populatzione de casi 9 milliones de indivìduos cun tzentros industriales de importu in Varsàvia, Łódź e Lublin, gasi comente una sèrie de ferrovias chi dd'acapiaiant a discansu a su restu de s'Impèriu Russu.

Pro su chi pertocat s'evolutzione polìtica, sa èlite polaca noa refudaiat de recùrrere torra a un'avolotu armadu contra sa Rùssia e punnaiat a otènnere a primu autonomia prus manna mediante s'isvilupu econòmicu e s'industrializatzione, gasi comente de megiorare su livellu de vida de sa classe operaja e sa messaria comente fundamentu pro coberare torra s'indipendèntzia pèrdida tempos prus longos. Difatis, a pustis de is fallimentos de su 1831 e de su 1863 is intelletuales polacos noos aiant cundennadu ambos duos avolotos comente a "fantasiosos" e "pagu realistas", alleghende chi in una Polònia agoa e impoverida aeret triunfadu s'avolotu petzi pro torrare a su domìniu russu in breve tèrmine, e refudende puru chi una Polònia torrada a istabilire esseret simpre calcu de su Regnu Polacu-Lituanu antigu, de su cale chistionaiat s'aristocratzia pagu natzionalista.

Su regnu de Nicolau II dae 1893 aiat permìtidu una liberalizatzione lèbia chi aiat permìtidu su naschimentu de partidos polìticos intre is polacos, gasi comente una cuntierra polìticu-sotziale prus ampra e manifestatziones in favore o in contras a is movimentos polìticos acontèssidos in s'Impèriu (comente sa Rivolutzione russa de 1905 e sa creatzione de sa prima Duma), mancari su guvernu tzarista aiat mantentu unu tzentralismu firmu e aiat impididu in sa Polònia russa totu forma de autonomia polìtica efetiva.

Sa Prima Gherra Mundiale aiat alteradu in mànera dràstica sa Polònia russa, e in unu primu momentu tantis s'Impèriu Russu comente is Potèntzias Tzentrales aiant ofertu s'indipendèntzia a sa populatzione polaca chi s'uniat a costadu issoro, e difatis in ambos duas afiladuras de sa cumbata si fiant agatados contingentes militares polacos. Is derrotas russas de su 1915 in sas manos de is tedescos aiant motivadu sa Retirada manna russa (1915) in ue sas autoridades tzaristas e is tropas suas aiant abbandonadu sa majoria de sa Polònia de su Cungressu atuende unu pranu de terra brusiada subra s'infrastrutura polaca, fintzas a cando in su cabudannu de su 1915 giai totu sa Polònia russa fiat suta controllu militare de s'Impèriu tedescu e de s'Àustria-Ungheria. Su 5 de santandria de su 1916 is imperadores de ambas duas potèntzias tzentrales aiant criadu mediante una lege sa "Reghèntzia de Polònia", ponende fine de manera efetiva a sa "Polònia de su Cungressu".

In sa "Polònia de su Cungressu" fiant naschidos Marie Curie, Józef Piłsudski, Henryk Sienkiewicz, Rosa Luxemburg, Maksymilian Kolbe e David Ben-Gurión.

Bibliografia[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]