Cungressu de Vienna
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Su Cungressu de Vienna fiat istadu una cunferèntzia chi si fiat tenta in su casteddu de Schönbrunn (in tedescu Schloß Schönbrunn) de s'omònima tzitade, tando capitale de s'Impèriu austrìacu, dae su 1 de santandria de su 1814 a su 9 de làmpadas de su 1815 (mancari àteras datatziones aporrint su cumintzu e sa fine de su Cungressu a su 18 de cabudanni de su 1814 e a su 9 de làmpadas de su 1815[1]). Ddoe aiant partetzipadu is potèntzias europeas printzipales cun sa punna de torrare a trassare sa mapa de Europa e torrare a nou s'Ancien régime a pustis de is trambùlios batidos dae sa rivolutzione frantzesa e de is gherras napoleònicas. Cun su Cungressu de Vienna s'aberit difatis sa chi est definida che a s'edade de sa Restauratzione in Europa chi si podet cunsiderare concluida cun is avolotos de su 1830-1831[2].
Fiat sa prima borta cando sos istados europeos detzidiant ca su modu giustu de pònnere fine a una gherra fiat de unire totu sos istados interessados e discutire una solutzione chi baleret pro totus: un'idea chi at subrabìvidu fintzas a oe[3]. Sa bidea ca is cuntierras mannas e is chistiones internatzionales cheriant risòlvidas dae riuniones a chi partetzipaiant totu is natziones interessadas fiat comomai intrada in sa cultura de sa diplomatzia europea. Unu sèculu a pustis, custa bidea diat assumire sa forma de sa Sotziedade de sas Natziones e, a prus pagu de 150 annos de sa serrada de su Cungressu, diat portare a su naschimentu de is Natziones Unidas.[3]
Su resurtadu printzipale de su Cungressu, foras de sa ratìfica de sa pèrdida, chi fiat giai istada istabilida dae sa "Paghe de Parigi", de is territòrios chi sa Frantza si fiat annessionada intre su 1795 e su 1810, fiat istadu s'ammanniamentu de sa Rùssia chi aiat balangiadu parte manna de su Ducadu de Varsàvia e su Granducadu de Finlàndia, e fintzas s'ammanniamentu de su territòriu de sa Prùssia, chi aiat achistadu sa Westfalia, sa Renania setentrionale e parte de Polònia.
S'afortiamentu de sa Germània dae is casi 300 istados de su Sacru Romanu Impèriu (iscontzadu in su 1806) a unu sistema – meda de prus gestibile – de trintanoe istados fiat istadu cunfirmadu. Custos istados fiant andados a costituire una blanda Cunfederatzione Tedesca suta de sa ghia de Prùssia e Àustria.
Pro su chi pertocat su Regnu de Sardigna (durante s'epoca napoleònica allindadu a sa sola ìsula de Sardigna), ddi fiant torrados su Piemonte, sa Savoja, sa Contea de Nitza e in prus aiat otentu is territòrios de sa Repùblica de Gènova, chi non fiat torrada a costituire.
Notas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ (EN) Bloy Marjie, The Congress of Vienna, 1 November 1814 — 8 June 1815, in victorianweb.org. URL consultadu su 30 martzu 2014.
- ↑ Sergio Parmentola, "Restaurazione" in Enciclopedia dei ragazzi (2006).
- ↑ 3.0 3.1 (IT) Il Congresso di Vienna, 200 anni fa, in Il Post, 1º santandria 2014. URL consultadu su 17 abrile 2021.