Repùblica federale de Jugoslàvia
Coordinadas: 44°49′00.12″N 20°28′00.12″E / 44.8167°N 20.4667°E
Artìculu in LSC
Sa Repùblica Federale de Jugoslàvia est istada sa denominatzione chi ant retzidu sos istados atuales de Sèrbia e Montenegro dae su 27 de abrile de su 1992 fintzas a su 4 de freàrgiu de su 2003. Fiat integrada dae duas repùblicas federales: sa Repùblica Autònoma de Montenegro e sa Repùblica Sèrbia. Sa capitale fiat Belgradu.
In s'annu 1991, bator repùblicas de sa Repùblica Federale Sotzialista de Jugoslàvia si fiant declaradas inipendentes de custu istadu: Islovènia, Croàtzia, Matzedònia e Bòsnia e Erzegòvina. S'esèrtzitu jugoslavu, formadu mescamente dae serbos, aiat condutu una gherra, sa Gherra de sos Balcanos, chi no aiat pòdidu impedire sa'iscontzu de su paisu.
A pustis de pèrdere custos territòrios, sa Jugoslàvia si fiat torrada a batiare cun su nùmene de Repùbblica Federale de Jugoslàvia, e cun totu chi aiat intentadu èssere su sutzessore legale de s'antiga Jugoslàvia, sos membros de s'Organizatzione de su Tratadu de s'Atlànticu Nord (NATO), non dd'ant reconnotu che tales.
Sa gherra de setzessione chi aiat condutu contra de sa Bòsnia dae su cumintzu de sa dècada, aiat acabadu cun sos Acòrdios de Dayton (1995), firmados dae Slobodan Milošević, Franjo Tuđman e Alija Izetbegović.
In unu referendum tzelebradu in Montenegro in s'annu 1992, su 95,66% de sos votos fiant favoràbiles a mantènnere s'unione cun sa repùblica de Sèrbia. Sa partetzipatzione in custas votatziones fiat istada de petzi su 66%, tzifra chi sinnalat su boicotàgiu realizadu dae sas minorias catòlicas e musulmanas, in prus de sos tzitadinos chi cheriant s'indipendèntzia. Custos setores si fiant chesciados chi su referendum fiat istadu organizadu suta conditziones non democràticas e chi su guvernu tzentrale si fiat incarrigadu dae controllare sa campagna eletorale.
In s'annu 1996, suta su guvernu de Milo Đukanović, sas relatziones intre sas duas repùblicas aiant peoradu (totus sos càmbios polìticos chi fiant scontessende in Sèrbia). Comente cunsighèntzia, sos cabos polìticos montenegrinos aiant pigadu sa detzisione de istabilire una polìtica econòmica pròpia, in prus de instaurare su marcu tedescu comente moneda ufitziale (vàluta chi prus a tardu fiat istada sostituida dae s'èuro).
In s'annu 1999, sa NATO aiat cumintzadu una campagna de bombardamentos in sa provìntzia de Kosovo, chi in s'intentu de si separare de sa Sèrbia aiat comintzadu sa gherra de Kosovo. Sas persighidas ètnicas patidas dae sa populatzione tzivile durante sa gherra aiant originadu sa creatzione de unu Tribunale Internatzionale in S'Aja pro persighire sos crìmenes de gherra cummìtidos. Su Kosovo fiat abarradu suta organizatzione de s'Organizatzione de sas Natziones Unidas (ONU) e cun totu chi formalmente fiat parte de Sèrbia, s'isetaiat chi unu plebiscitu benidore ddi cunferreret s'autonomia.
In s'annu 2000, sa Jugoslàvia est istada torrada a ammìtere in s'ONU, a pustis de annos de suspensione. Dae un'àtera banda, suta pressione interna, su guvernu aiat detzìdidu de bogare definitivamente su nùmene de Jugoslàvia.
S'annu 2002, sos guvernos de sas duas repùblicas chi formaiant sa federatzione fiant arribadas a un'acordu cun s'obietivu de megiorare sa cooperatzione intre issas e issas. Su 4 de freàrgiu de su 2003 fiat emanada una Costitutzione noa, e s'Istadu est istadu acontzadu, cun cambiamentu de nùmene inclùidu, passende a si numenare Sèrbia e Montenegro.[1]
Notɑs
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Desaparece Yugoslavia, in news.bbc.co.uk.