Rivolutzione de Tunisia

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Immàgines de sa Rivolutzione de is giasminos
Gràficu de is efetos subra sa democràtzia intre is rivolutziones àrabas vàrias. Sa Tunisia est su solu paisu chi at pòdidu artziare a livellos democràticos

Sa Rivolutzione de Tunisia[1][2] o Rivolutzione de is giasminos,[3] est una nera de protestas acontessidas in tzitades medas de Tunisia intre su mese de nadale de su 2010 e su 2011 in su cuntestu de is Beranos àrabos, e chi ant portadu a s'esìliu de su presidente Zine El-Abidine Ben Ali (in càrriga dae su 1987). Is tunisinos preferent sa denùmenatzione Rivolutzione de sa dinnidade pro calificare sos acontessimentos de su 2010-2011.[4]

Tzocadas dae sa bidda de Sidi Bouzid, dae chi su nùmene originale de « abolotu de Sidi Bouzid » (ثورة سيدي بوزيد) o de« intifada de Sidi Bouzid»,[5][6] custas manifestatziones fiant atuadas protestende contra de su disimpreu chi tocaiat una fita manna de is giòvanos, in piessignu de is giòvanos diplomados, sa corrutzione e sa repressione de sa politzia. Fiant inghitzadas su 17 de nadale de su 2010, a fatu de s'immolatzione ponende·si fogu de unu pitzocu de 26 annos bendidore ambulante de fruta e birdura in Sidi Bouzid, Mohamed Bouazizi, sa cale mercantzia fiat istada cunfiscada dae is autoridades.[7]

Cun totu ca fiat istada atuada sa repressione, in bator chidas is manifestatzione si fiant isparghinadas in totu su paisu, provochende sa fuida de Ben Ali a Aràbia Saudita su 14 de ghennàrgiu de su 2011. Su cussìgiu costitutzionale aiat tando desinniadu su presidente de sa Càmbara de is deputados, Fouad Mebazaa, che a presidente de sa Republica a ìnterim in virtude de l'artìculu 57 de la Costitutzione de 1959.[8] Custu rolu e sa formatzione de unu guvernu nou ghiadu dae su primu ministru in essida Mohamed Ghannouchi no aiant paradu sa crisi; su controllu de oto ministèrios a banda de su partidu de Ben Ali, s'Agrupamentu costitutzionale democràticu (RCD), fiat cuntestadu dae s'opositzione e dae is manifestatziones. Su segundu guvernu Ghannouchi fiat duradu isceti dae su 27 de ghennàrgiu 2011 a su 27 freàrgiu 2011: sa pressione populare e sindacale pro otènnere unu càmbiu prus cumpridu possìbile e is violèntzias sighidas aiat ispintu a sa nòmina de unu guvernu nou ghiadu dae Béji Caïd Essebsi e a s'isfaghimentu de su RCD su 9 de martzu.

Su 23 de santugaine de su 2011, si fiant tzelebradas infines is primas eletziones democràticas in s'istòria de s'istadu, assumende una Assemblea Natzionale Costituente, e incomintzende sa trasida de sa Tunisia a sa democratzia. Atualmente in Tunisia sighit sa crisi econòmica (cun bases pretzedentes a sa rivolutzione) e su protzessu de democratizatzione est galu in atu, nointames s'istadu rapresentat s'ùnicu esempru positivu de trasida a sa democratzia intre is beranos àrabos.[9]

Is gherras durante sa rivolutzione ant fatu 338 ochidos et 2.174 feridos.[10]

Riferimentos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. "Ningú pot apropiar-se de la revolució tunisiana", in ara.cat.
  2. Acudits de la revolució tunisiana, in ccma.cat.
  3. Es trenca l'acord per arribar a un govern d'unitat que supervisi la transició política fins a les eleccions, in ara.cat.
  4. En remontant la Révolution, in letemps.ch.
  5. "Sidi Bouzid, mon amour", in nouvelobs.com.
  6. La génération Facebook plus forte que Ben Ali, in slate.fr.
  7. Joy as Tunisian President Flees Offers Lesson to Arab Leaders, in nytimes.com.
  8. Constitution de la République Tunisienne 1959, in jurisitetunisie.com.
  9. È la democrazia la risorsa strategica della Tunisia, in limesonline.com.
  10. Tunisie : 338 morts et 2174 blessés, bilan officiel mais pas définitif., in africanmanager.com.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]