Santu Antoni Abadu de sa Marina

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Santu Antoni Abadu de sa Marina est una crèsia in su tzentru de Casteddu.

Istòria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Su logu aundi surgit sa crèsia, afaciada a Sa Costa (Arruga Manno), est su logu aundi surgiat s’uspidali de sa citadi, una strutura (uspidali e guventu, ki torràt a su 1342, o forsis in deretuara a su de XII sègulu). S’uspidali fiat arreju de s’òrdini de is Agostinianus, ma de su 1638 benint arremprasaus de s’òrdini de is Spedalierus de Santu Juanni de Deus.

In su 1674 s’òrdini decidit de fabricai, in logu de sa capella beça de s’uspidali, ki depiat torrai a su de XIII sègulu, una crèsia noa e monumentali. Custa dda consacrat in su 1723 s’obispu Sellent, cumenti testimonjat sa losa posta in s’àtriu de sa crèsia.

In su 1850 s’òrdini de is Spedalierus si trasladat a s’Uspidali Civili nou fabricau a pitzus de su progetu de Gaetanu Cima, e is localis de s’uspidali e de su guventu de Sant’Antoni ddus bendint a privaus, e sa crèsia monumentali de Sant’Antoni dd’‘onant a s’Arcicunfraria de sa Madonna de Ítria, ki dd’iant istituia in su 1608 e ki teniat sa seu sua in s’oradroxu a su costau de sa crèsia noa de Santu Agostini, e ki imoi est bènniu a essi sa capella de s’Asilu de sa Marina.

Sa crèsia est acapiada a su curtu de Sant’Antoni Abadu, ki in Sardìnnia ddu tzerriant Sant’Antoni ‘e su fogu, ca sa paristòria de Sant’Antoni contat ki su Santu iat furau su fogu a su Dimòniu po dd’arregalai a is òminis. In sa pràtza a palas de sa crèsia (Pratza Santu Sepùlcru) dònnia 17 de Gennarxu si fait sa beneditzioni de is animalis masedus.

Architetura[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa crèsia bia de foras[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Sa crèsia est unu de is pagus monumentus sardus a essi fabricau cun-d’una concetzioni cumpletamenti baroca. A foras su ki dda caraterizat fortementi est sa grandu cùpula surmontada de una lanterna eleganti ki acabat a cibudda unu pagu strecada. Custa grandu cùpula coberit totu sa fàbrica de sa crèsia impostada a pranta centrali.

S’afaciada a s’arruga est sinnalada sceti de su portali, ki perou est arricu e de grandu cualidadi pràstiga.

Su portali est postu intr’‘e duas grandu parastas strombadas, jai jai a aculli s’abisitadori a intrus de sa crèsia, custas parastas funt surmontadas de capitellus cumpòsitus ki arrejint una trabeatzioni ki portat a centru su stema de is Spedalièrus de Santu Juanni de Deus. A pitzus de sa gurnisa, nc’est su niçu ki a intrus nc’est su santu titolari cun su fusti in manu e unu proceddeddu a is peis. (Sant’Antoni abadu est su protetori de is animalis masedus). Custu niçu est contornau de ghirlandas e bòculus de grandu efetu pràstigu.

Sa crèsia a part’ ‘e a intrus[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Prima de intrai in s’àula de sa crèsia, nc’est unu atrixeddu aundi eus nau prima ki nc’est una losa aundi nc’est scritu s’annu de cunsacradura de su tempru.

Cumenti s’intrat in s’àula, s’efetu est spantosu, ca s’abisitadori s’agatat diretamenti a suta de sa grandu cùpula ki coberit totu sa crèsia. Cumenti eus nau, custa est una de is pagus crèsia barocas a pranta centralis in Sardìnnia. Custu poita sa crèsia dd’ant fabricada ex novo, cun-d’una concezioni baroca sketa. Sa primu fàbrica de-i custu tipu in Sardìnnia fut sa grandu capella de sa Piedadi, inseria a intrus in sa crèsia de su Santu Sepùlcru, ki est justu a palas de sa crèsia ‘e Santu Antoni.

Su barocu in Sardìnnia dd’intrant cun sa grandu acalasçadura de sa Seu de Santa Maria in Casteddu ‘e susu, e de insaras, jai jai totu is principalis crèsias sardas ddas acalasçant cun su stili nou, ma sa concetzioni spatziali abarrat cussa de su connotu, est a nai sa concezioni a basìliga. Sceti pagu crèsias ddas fàbricant ex novo, cun sa concetzioni de su barocu arromanu, cumenti a puntu Santu Antoni e Santu Miali in Casteddu. In is biddas su costumu fiat de acalasçai sceti. De s’arrestu is crèsias noas ki fabricànt fiant po sa mayoria sceti oradroxus o cresieddas, e duncas no meresciànt de essi fabricadas cun grandu formas. Sceti fatu fatu si podit agatai una fàbrica arrara de-i custu tipu atesu de is grandus centrus de arradiatzioni curturali, cumenti sa crèsia tropu bellixedda de Nostra Sennora de Loreto in Mamoyada.

Sa strutura de sa crèsia de Sant’Antoni est a pranta a otàgonu unu pagu allonghiau in diretzioni de s’assi intrada – presbitèriu, e in dònnia lau s’oberint a arrajera is grandus arcus tundus de is ses capellas ki funt delimitadas de parastas ladas de àngulu ki acabant cun capitellu corìntziu e ki arregint una trabeazioni arta e decorada de unu frisu dorau arricu meda. Totu sa componidura acentuat meda s’andamentu verticali.

Totu s’àula est caraterizada de su colori birdi de s’arrebussu ki a pitzus spìcant is doraduras de is capitellus e de is frisus fatus a stocu de sa trabeatzioni.

Su grandu tzimborru de sa cùpula est scandiu de grandus arcus tundus, aundi a centru s’oberint grandus fentanas arretangularis ki illuxant su logu.

Is tìtulas de sa cùpula funt delineadas de gurnisas doradas e de ghirlandas. Finsas a su 1914 custas fiant decoradas de is grandus afriscus pintaus in su 1886 de su pintori emilianu Guglielmu Bilancioni, ma ki po problemas de infiltratzionis de umididadi ddus ant dèpius scrostai. De-i custus afriscus esistint ancora is botzetus in-d’unus cantu de arregotas privadas de sa citadi (biri a pustis).

Cantoria[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

A pitzus de s’àtriu de intrada est sistemau su balconi de sa cantoria aundi nc’est s’òrganu a duas tastieras fabricau de sa dita pistoyesa Agati Tronci, comporau in su 1887 de s’Arcicunfraria de sa Madonna de Ítria.

Is Capellas[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is capellas s’oberint a s’àula de sa crèsia cun grandus arcus tundus, e funt cobertas de bòvida a carrada. Is artaris funt totus de màrmuri coloraus.

Sa capella prus interessanti est sa de sa Madonna d’Ítria, sa segundu a manca, aundi a centru de s’artari de màrmuri nc’est sa grandu tela bitia de s’òrdini de s’Ítria, ki fiat prima in s’artari mannu de s’Oradroxu de sa Madonna d’Ítria ki ancora oi est a su costau de sa crèsia de Santu Agostini, e ki fut lassau de sa cunfraria pighedi sa crèsia de Santu Antoni a seu sua.

S’Artari mannu[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

S’arcu de sa capella de s’artari mannu tenit su matessi manniori de is atras, perou s’àula est meda prus profunda.

S’artari est de màrmuris coloraus e decorau de tarsias e càrrigu de stocus e doraduras, fitzas tropu càrrigu.

A centru de su niçu est collocada sa stàtua de su santu, e incastonau a intrus de s’artari nc’est un’arrelikiàriu cun unus cantu de arrelìkias de su santu.

Is Botzetus de is afriscus de Guglielmo Bilancioni[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

Is botzetus de is afriscus de su pintori emilianu Guglielmo Bilancioni po is tìtulas de sa cùpula de sa crèsia esistint ancora e funt spratzinaus in-d’unas cantu de arregotas privadas de sa citadi.

Custus afriscus ddus at comissionau s’Arcicunfraria de sa Madonna d’Ítria in su 1884 e acabaus de su pintori in su 1886. In su 1890 s’afriscu “Sa Morti de Santu Antoni” arresurtat jai dannejau, e a su pintori ddu tzerriant po dd’arranjai. S’umididadi perou sighit a arruinai custus traballus finsas a candu, in su 1914, Antoni Scano sinnalat sa necessidadi trista de fai scrostai is arrebussus africaus ki arriscànt de nci arrui a pitzus de sa genti.

Is botzetus ki s’agatant ancora perou s’amostant sa grandu cualidadi ki depiant tenni custus afriscus. Sa cosa de prus grandu ecisu est s’ambientatzioni de is scenas, in-d’unu Orienti mìtigu e evocativu.[1]

Referèntzias[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]

  1. sufurriadroxu.it