Tasmània

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search

Coordinatas: 42°S 147°E / 42°S 147°E-42; 147

Flag of Sardinia, Italy.svg
Artìculu in LSC
Flag of Sardinia, Italy.svg

Bandera de sa Tasmània
Posidura respetu a s'Austràlia

Sa Tasmània est un'Istadu de s'Austràlia, cun capitale Hobart. Est costituidu dae s'ìsula omònima e de carchi ìsula minore, e est postu casi 240 km a sud respetu a su chirru orientale de su continente australianu (pro mèdiu de s'istrintu de Bass).

S'ìsula est longa 364 km de su puntu prus setentrionale a su prus meridionale, e 306 km de su prus otzidentale a cuddu prus orientale, tenet una subrafache de 62.409 km² e populatzione de unos 509.000 bividores.

Pigat su nùmene de Abel Tasman, su navigadore olandesu chi dd'aiat iscoberta in su 1642.

Is printzipales tzentros urbanos de sa Tasmània sunt sa capitale Hobart e is tzitades de Glenorchy e Clarence, comente fintzas is biddas de Launceston, in su chirru setentrionale de s'ìsula, e de Devonport e Burnie, in cussu nord-otzidentale.

Su guvernu regionale de sa Tasmània tenet fintzas in càrrigu s'amministratzione de s'ìsula subantartica de Macquarie.

Agiomai su 37% de su territòriu suo faghet parte de riservas, parcos naturales o àreas amparadas, e custa caraterìstica at batidu s'ìsula a si promòvere e si presentare che importante meta turìstica e naturalìstica.