Austràlia Meridionale

Dae Wikipedia, s'entziclopedia lìbera.
Jump to navigation Jump to search
Custu artìculu est iscritu cun sa grafia Flag of Sardinia, Italy.svgLimba Sarda ComunaFlag of Sardinia, Italy.svg. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:

campidanesu · logudoresu · nugoresu

Coordinatas: 30°S 135°E / 30°S 135°E-30; 135

Bandera
Posidura in Austràlia

S'Austràlia Meridionale (in inglesuː South Austràlia) est un'istadu federadu de s'Austràlia postu in sa parte tzentru-meridionale de su continente australianu. Òcupat un' àrea de 984.377 km² e contat populatzione de unos 1.751.693 bividores. Allàcanat in s'ovest cun s'Austràlia Otzidentale, in su norte cun su Tèrritoriu de su Norte, in su norte-estu cun su Queensland, in s'estu cun sa Nou Galles de su Sud e su Victòria e a sud si ghetat a s'Otzèanu Antàrticu.

Sa capitale est Adelaide, connota che sa tzitade de is crèsias (the city of churches). Sa majoria de is residentes de s'istadu bivet in is zonas costeras saliosas e in sa badde de su riu Murray. Fiat fata colònia britànnica in su 1836 intrende a fàghere parte de su Commonwealth de s'Austràlia in su 1901.

S'Austràlia Meridionale fiat esplorada dae sos europeos in su 1627 cando sa nae olandesa Gulden Zeepaert si fiat agatada a viagiende a longu a longu de sa costa de su sud. S'istadu fiat fissadu in su 1831 - in su pranu de su deretu - che impresa cumertziale de sa South Austràlia Company, cun sa bèndida de terra a sos òmines lìberos.

Custu fatu aiat costituidu una diferèntzia cun unos àteros istados australianos, sa majoria de is cales fiant impreados a colònias penales o penitentziàrios pro sa presone tosta. Est pro custa resone chi s'Austràlia Meridionale est istadu semper legalmente cunsideradu una "provìntzia" de Bretagna Manna e no una colònia penale.

Àteros progetos[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]